La Venècia del comissari Brunetti, el París del comandat Verhoeven, l’Atenes del comissari Jaritos i -per què no?- el Reus de l’inspector Tornell i el comandat Bonet. Aquesta és, almenys, la nova proposta literària que recentment ha publicat l’escriptor i militar en la reserva, Fernado Mollá (Ceuta, 1953), amb el títol ‘Si Reus fuera Éfeso’, sota el segell de l’editorial De librum tremens.
Partint de la premissa del segrest d’una adolescent de 14 anys realitzada per un malalt de l’Institut Pere Mata, la primera incursió en la novel·la negra de Mollá aprofita les principals icones reusenques en la seva trama policíaca. D’aquesta forma, la Prioral, el santuari de Misericòrdia, l’Institut Pere Mata o la festa major de Sant Pere són alguns dels indrets que emmarquen una narració en què els dos agents de la Policia Nacional han d’intentar rescatar la noia segrestada abans que sigui massa tard.
Una víctima amb la qual, segons avança l’autor, un dels agents “està personalment involucrat”. Per aconseguir-ho, els policies hauran d’anar desxifrant les pistes vinculades principalment amb el llibre de l’Apocalipsis que el segrestador els hi va deixant en diferents llocs a través de frases i imatges. Un fet que augmentarà el suspens a causa de “l’absolut desconeixement en matèria de religió que té un dels protagonistes”, que haurà d’afrontar la resolució del misteri.
Tot i que la concepció d’aquesta obra policíaca és anterior a altres títols publicats per l’autor, Mollá reconeix que el seu procés de maduració ha estat lent. “La idea inicial la vaig obtenir d’un guia turístic del castell de Sant Ferran a Figueres que em va suggerir que mirés el pou de Sant Zenó”, mentre especifica que a partir d’aquella proposta va realitzar l’obra de manera molt ràpida.
“La veritat és que la vaig rellegir i no m’agradava”, motiu pel qual la va deixar aparcada un temps. Posteriorment, va fer una relectura i va canviar algunes coses, entre elles el títol, i va adonar-se que el relat era prou potent per sortir a la llum. Actualment, està treballant en una segona part de l’acció amb els mateixos protagonistes policials que es publicarà si la primera història gaudeix del favor dels lectors.
Clicades d’ull a la realitat reusenca
Després d’atrevir-se fa uns anys a novel·lar sobre alguns dels personatges claus de la història local com Prim o Fortuny, Mollá no té cap impediment en continuar emprant les icones més típicament reusenques per deixar volar la seva fantasia. El santuari, les festes populars, la Prioral,…són algunes de les clicades d’ull que aquest militar nascut fora de la vila dedica a la seva ciutat de residència des de 2011. “M’agrada mirar més enllà” explica alhora que comenta que li sap greu que alguns dels aspectes històrics d’aquests indrets siguin desconeguts per alguns reusencs.
Preguntat sobre si no li fa por estigmatitzar els malalts mentals amb el seu relat, Mollá assegura que s’ha assessorat amb professionals de l’Institut Pere Mata sobre la qüestió i comenta que la malaltia de l’antagonista es presenta des de tres punts de vista: el de la policia que “no és delicat”, des de la part mèdica que és conscient també de la vessant positiva del personatge i dels familiars que pateixen per la situació del seu fill. Així mateix també s’ha documentat sobre aspectes religiosos i policials amb els responsables locals d’aquests àmbits.
‘Si Reus fuera Éfeso’ representa la desena de les obres publicades per Mollá després que l’abril de 2015 veiés la llum ‘Crónicas de Reus (1975-78)’. A banda d’aquestes publicacions, es poden citar ‘Postales de guerra’, sobre la seva experiència a la guerra dels Balcans, ‘De Reus a la calle del Turco’, sobre el general Prim o ‘El llanto de los cedros’, sobre el Líban.
