Una imatge de Sant Pere que val tant com mil paraules

Mai la fotografia havia estat tan protagonista per la Festa Major de Sant Pere, en un doble vessant. Per una banda, la imatge caleidoscòpica traçada pel seu pregoner, Josep Maria Ribas Prous, en un excel·lent recorregut històric i personal de la relació entre aquest art i la tradició festiva. Per un altre, la instantània que recull al mateix Ribas Prous encenent la Tronada, convertida des de ja en una espècie de metanarrativa, d'arxiu de per sí històric que situa al reusenc, tant en el present com en el futur, en una de les figures clau de la fotografia local, catalana i internacional. El de Ribas Prous no ha estat l'únic homenatge de la nit: el fins fa poc etern arxiver municipal, Ezequiel Gort, ha rebut el Tro de Festa en reconeixement de la seva trajectòria cultural.

Poc amic dels homenatges, el pregoner de Sant Pere 2015 hauria renunciat a aquest honor de no ser per la seva dona: "em va dir que fos valent i que no em tornés a escapar com havia estat fent durant els darrers 15 anys". Per ella, com per molts reusencs, quedarà en la memòria el discurs de Ribas Prous, allunyat de les tòpiques paraules sobre la relació entre festa i cultura popular, per un costat, i la persona, per l'altre. Ell ha volgut brindar el seu petit homenatge a tot un seguit d'institucions i professionals de la fotografia que han fet gran aquest art a la ciutat, el símbol més gran dels quals és l'Agrupació Fotogràfica de Reus.

Noms com Enric Pàmies, Manuel Quadrada, Vidal Colomines, Estanis Pedrola, Salvador Ferré, Jaume Borrás, Josep Aragonès, Tino Taltavull, i especialment, Jaume Soler -recentment traspassat i a qui ha dedicat el pregó-, han confegit tota una amalgama de protagonistes fotogràfics del segle XX i XXI. Una cursa ciclista que es fa durant la Festa Major de 1922; un globus que s'enlairra a la plaça del Mercadal mentre de fons es veu una casa gairebé enderrocada, l'any 1946; una mare gitana que està a punt de donar-li el pit al seu fill quan s'acaba la Tronada; el Carrasclet vist des de ras de terra; un geganter que sur suat de les faldilles de l'Indi. Són algunes de les imatges descrites per Ribas Prous, icones de l'evolució històrica de la festa.

"L'experiència d'uns seixanta anys de col·lectiu d'anònims artistes que varen decidir deixar de ser-ho per fer d'obrers d'una causa difícil", comentava Ribas Prous, en referència a la ingent i poc coneguda tasca de recopilació de material fotogràfic de Reus i l'entorn. Una feina que facilita la memòria històrica, que deixarà emprenta en generacions futures i que ja té reconeixement internacional. "Els catàlegs i portafolis de Reus es classifiquen des de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units fins al museu Pravda de Moscou", recordava el pregoner, per després referir-se a una anècdota del 1978, quan un conegut acadèmic de la Universitat de Moscou, Vladimir Zaporoshenko, li va manifestar que Reus era més coneguda en fotografia que Barcelona i Madrid.

La darrera part del seu discurs, però, ha esta farcida d'un caire ideològic, de posar en valor i empenta a una joventut "idealista i utòpica", que trenqui amb el regnat de les "trens grans xicotes: la Margaret, la Cristine i l'Àngela, emprenedores en el món de la dictadura econòmica neoliberal i que no han representat precisament el simbolisme benefactor de les tres gràcies clàssiques". Ribas Prous també s'ha solidaritzat amb una "Catalunya lliure", però que no sigui només un "fàcil i gratuït miratge d'Arc de Sant Martí a l'horitzó", sinó un país lliure en cultura, aquella que "transforma l'home, el fa lliure, igual i solidari". Lliure, segons Ribas Prous, del lladre de guant blanc i integradora del foraster.

El Tro de Festa per a Ezequiel Gort i records a tres personatges de la festa

L'alcalde de Reus, Carles Pellicer, i la regidora de Cultura, Montserrat Caelles, han entregat el Tro de Festa 2015, que reconeix la implicació amb la celebració popular, a Ezequiel Gort. Ha exercit com a arxiver municipal els darrers 21 anys i és un gran estudiós de la història i la cultura poulars, així com del Priorat més místic. Un guardó més que merescut.

L'inici de la Festa Major de Sant Pere, amb la primera tronada, també ha servit per homenatjar a tres personatges que han desaparescut en el darrer any, recordats pel propi alcalde Pellicer. El primer és l'activista cultural Jaume Amenós, expresident del Bravium Teatre; el segon, el radiofonista Joan Ramon Mestre, i, el tercer, el folklorista Josep Bargalló, molt lligat a les tradicions populars de la ciutat.