-
El topònim oficial actual es va adoptar en època franquista
Cedida
El passat 25 de juliol es van reunir Junts per Cabassers (Carles Prats) amb l'equip de govern d'ERC (Independents per Cabacés), encapçalats per l'alcalde Jaume Pujals, per debatre al voltant de la correcció del topònim oficial del municipi de Cabacés. Tal com apunten des de l'oposició (Junts), els d'ERC han "trencat" el consens per corregir-lo i s'han desvinculat de les decisions que prengui el govern a partir d'ara.
El 5 de juliol els dos partits que tenen representació al ple de l'ajuntament van arribar a un acord per dur a terme conjuntament la correcció del topònim oficial, encara vigent en la forma castellana imposada pel franquisme el 1939 (Cabacés), i fer el canvi a Cabassers. El 15 de juliol, l'alcalde Jaume Pujals va fer unes declaracions a Reusdigital.cat en què explicava que la seva intenció era convocar una consulta popular no vinculant per preguntar si l'ens municipal havia de tramitar o no l'expedient de correcció del topònim. Idea que es va manifestar de nou a la reunió del 25 de juliol.
Segons apunta Junts per Cabassers, això contradiu l'acord a què havien arribat el 5 de juliol, que contempla que l'Ajuntament "assumeix l'obligació i la urgència d'iniciar l'expedient per a fer oficial la forma legal del topònim Cabassers". "Si es reconeix que és una obligació és improcedent preguntar a ningú si cal complir-la", expliquen els de Carles Prats, i afegeixen: "Com va quedar clar durant la reunió pública informativa del 12 de juliol, la Llei de Política Lingüística és d'obligat compliment i una consulta sobre aquesta qüestió no és possible". "Tot plegat no és res més que una maniobra barroera del govern d'ERC per no complir la Llei de Política Lingüística, ara dilatant amb la proposta impossible de voler fer votar si un topònim oficial de Catalunya s'ha d'escriure en català o no", conclouen.
A més, exposen que voler consultar si s'ha de complir o no la llei també contradiu la resposta que l'alcalde va adreçar al Senat quan aquest li va requerir les actes que demostressin el compromís de l'Ajuntament de complir la Llei de Memòria Democràtica. Aleshores, Jaume Pujals deia que "ningú ha parlat d'un referèndum ni d'una consulta popular, sinó de l'obertura d'un procés participatiu, dels previstos a la Llei de consultes no refrendàries".
