El que passa al sector de la fruita dolça és digne d'estudi. Ens ho hauríem de fer mirar tots plegats i reflexionar, seriosament, sobre el que ens depara el futur, ja que encara estem sortint d'un problema que ja se'ns en presenta un altre.
Després de la davallada dels preus en la fruita de pinyol, les mesures laborals que sempre carreguen contra els interessos dels professionals i la pèssima imatge d'un sector que ha de llençar part de la seva producció i hem d'afegir ara l'atac sense escrúpols i amb total impunitat a les nostres fruites i verdures dels pagesos, sindicats i perquè no dir-ho del mateix Govern francès que amb la seva passivitat permet que continuïn produint-se.
Fa més de 30 anys La Trinca s'hi referia com 'la guerra de l'enciam'. La diferència és que ara aquest atac vulnera un dels drets que tenim els ciutadans europeus: la lliure circulació de mercaderies entre els països que formen part de la UE.
Si volem que aquesta Unió Europea existeixi, des de JARC pensem que ha de ser com en un matrimoni: en la prosperitat i en l'adversitat. I això és el que no entenen els francesos, que sota el paraigües xovinista són els principals responsables de la caiguda de preus de molts productes agrícoles i ramaders al nostre país. Parlo de la fruita dolça, la llet... i tants d'altres aliments que es comercialitzen en les grans superfícies comercials, que no ho oblidem són de capital francès. Aquí és on els consumidors catalans i espanyols tenim la força: només amb el boicot a aquestes cadenes i evidentment als productes de procedència francesa podem fer-los adonar de quin pa s'hi juguen.
Des de JARC exigim, que com és propi dels països civilitzats i com demana el Sr. Cameron a Anglaterra per als seus criminals, que s'identifiqui els responsables de l'agressió als camions de fruita i verdura catalans i espanyols per a poder-los exigir jurídicament la responsabilitat que es deriva d'aquestes actuacions. I si això no passa, si les autoritats franceses no compleixen amb aquest deure, entendrem que la justícia francesa no funciona. I molt a pesar nostre, haurem de ressucitar el Timbaler del Bruc i fer tastar als francesos la seva pròpia medicina.
Els nostres avis, els que van ser deportats i tancats als camps de l'Argelaguer, ja la van tastar la Justícia de la República francesa. Ara 80 anys després, els descendents d'aquells francesos continuen cometent els mateixos errors: carreguen contra innocents quan tenen la resposta als seus problemes dins de casa.
I finalment, i pel que fa a les nostres administracions, només dir que si bé cal agraïr el tenir un conseller que defensa el sector amb declaracions contundents, però el sector de la fruita no en té prou amb les paraules. Necessitem fets. I el cert és que avui el pressupost al sector s'ha retallat un 23% (i això que tot plegat suposa el 1,5% del pressupot del Govern de la Generalitat) i ja fa dies que sentim a dir que no hi ha diners per a ajudar al sector de la fruita a tirar endavant.
Ara bé, la cosa canvia quan parlem de mantenir sous escandalosos (especialment si els comparem al sector de la fruita) o si s'ha de rescatar la banca o les grans empreses. I és que sovint oblidem que el sector agrari per atomitzat que estigui suposa un teixit social molt més ampli que el de qualsevol gran empresa. I si sen's diu sector primari és perquè sóm els que fem moure la roda de l'economia, ja que de nosaltres en penjen molts d'altres. Entre ells el del transport de mercaderies.
Senyor conseller, la feina bruta ja la fem nosaltres. El que ha de fer és acceptar i posar en marxa les mesures de xoc que considerem clau per a poder treballar i pagar els temporers i proveïdors d'ara a final d'any. A JARC les hem treballat seriosament i la proposta que li hem fet arribar recull les mesures que considerem innegociables per a garantir el futur del sector. No ho oblidi, sabem molt bé que les paraules se les endú el vent. Per això exigim fets.
(David Borda és responsable de la Sectorial de fruita dolça de JARC)
