Josep M. Planes: un periodista català valent

 En vec, amb tot el respecte posible, obligat a esmenar-li l’afirmació que vostè fa en la seva replica al comentari que vaig fer al seu article, que entenc que no va esser de cap manera ofensiu.
Em posa vostè a la categoría dels que “s’entesten a diferenciar entre el valor de les distintes vides humanes” i no entenc com ha pogut treure’n aquesta conclusió del que jo vaig escriure.
Per a mi, totes les vides humanes son mes que importants, i el fet de tenir una ideología o una determinada nacionalitat no es a priori res que em provoqui una animadversió especial.
Nomes tinc poca empatia amb tots aquells que, pel fet de sentir-se part d’un determinat col.lectiu (dieulí nació o pàtria), pensen que sempre la culpa de tot el negatiu es “dels altres”, de l’enemic exterior, perquè penso que d’aquesta llavor han sortit el mes grans desastres de la historia
He lleguit Vilar, i com deia a Paul Preston; d’aquest molt especialment les 833 atapeides pàgines del seu darrer llibre publicat. També he lleguit entre moltes altres coses les 388 pàgines de la “Causa General. La denominación roja en España” aquell treball en forma de informe psudojuridic (i certament ben elavorat) en que el Règim guanyador va cuantificar les victimes provocades per allò que en deien “hordas rojas”, dein que 85940.
Pels llibres lleguits, per tota l’informació acumulada, per haber tingut la sort de parlar i comviure amb algún protagonista d’aquells dies i dels que van seguir, en els que masa pocs lluitaven contra l’imposició de la veritat oficial, em vaig atrevir a fer el comentari que sembla que a vostè li ha molestat.
No ho lamento pas, tinc el dret a afirmar que no va esser el mateix la violència revolucionaria,en gran part descontrolada, que el sistemàtic, meticulós, i llarguissim holocaust espanyol (no nomes català) fent servir la controvertida expresió de Paul Preston.
I per acabar, el context es important i trascendental per entendre el perquè de com en nom de la llibertat, de l’anarquisme, socialisme o de qualsevol altra idea progressista es van cometrè actuacions execrables.
I no nomes hem de citar el fet, encara per alguns discutit, que els qui iniciaren els malaurats aconteixaments no foren precisament aquestes forçes pretesament progresistas.
Per entendre algunes d’aquestes actuacions jo tindria l’atreviment de recomanar a tota persona interesada en el tema un petit llibre de l’historiador Xavier Diez publicat a Virus Editorial. El seu titol es: Venjança de classe.Causes profundes de la violencia revolucionaria a Catalunya el 1936”.
Per la seva tranquil.litat, parla només d’aquesta única part de la península que a vostè li preocupa.

Si, ja sé que Irene Polo va denunciar els abusos i excessos dels Badia, que en definitiva eren caps de la policia oficial, oi? I està bé que els denunciessin si de fet havien comès errades i injustícies...però el que va fer Planes va ser denunciar "que els havien assassinat pistolers de la FAI", per molt que vostè i persones com vostè, senyor Salvat, s'entestin a diferenciar entre el valor de les distintes vides humanes. Jo en tot cas sóc un operador semàntic de la realitat, que es dedica a fer anàlisi i a treure conclusions del que he estudiat, ja que evidentment per història de vivència propia desconec el context. En moments convulsos com eren aquells, l'aigua baixava tèrbola, i d'abusos en van cometre tots els bàndols, cosa que el bon periodista Planes va saber i voler explicar per dignitat professional i per no fer el joc als que decidien a punta de pistola, cosa que també li va costar la vida en estar executat pels mateixos que prèviament ho havien fet amb els Badia, o és que ara em voldrà explicar que els de la FAI eren uns sants? home, sisplau!que la Història l'hem estudiat tots. I és que precisament per la intolerància de gent com aquesta (en un i altre bàndol)es va produir aquella dissortada guerra espanyola que encara arrosseguem avui els que tot just passem de la cinquantena. Però sap què, senyor Salvat, el que vostè no menciona en cap moment, i precisament és allà on jo vull anar a parar en la meva redacció, explicació i conclusió, és que Catalunya en va ser la gran perjudicada en tots els aspectes, que en definitiva és on personalment me'n sento més. La resta és poc més que anecdòtica,ja que d'abusos se'n van cometre per activa i per pasiva des de tots els fronts. A tot això, però, resulta que els Badia i en Planes van ser assassinats per pistolers de la FAIassassinats, i, en canvi, la Irene Polo, que també va denunciar periodísticament els exessos dels germans Badia, es va suicidar ella tota soleta a Buenos Aires l'any 1942: la diferència entre un i altre periodistes va ser que a la Irene Polo no la va tirotejar de mort cap feixista, fos del color que fos, i a en Planes li van clavar set trets al cap. Llegeixi vostè també, Preston, Vilar o l'historiador honest que vulgui, que li explicaran això mateix.

 Per molt que vostè i persones com vostè insisteixin amb el tema,no val posar al mateix sac a tots els "istes". Si us plau llegeixi amb atencio el darrer llibre del Professor Preston i ho entendrà. Efectivament, en Planes era un bon periodista i cal lleguir tota la seva obra, però tambè ho eren molts altres d'aquella epoca com Irene Polo que va saber denunciar els abusos dels "martirs" Germans Badia, un altra parell de pistolers a l'alçada dels "gansters" faistes.