El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, ha decidit avançar per al proper 20 de novembre les eleccions generals previstes pel març de 2012, adduint "l'interès general" del país en una etapa marcada per la crisi i les pressions dels mercats financers. Una decisió que pretén "projectar certesa política i econòmica en el difícil context actual", va dir el president.
L'anunci posa fi a setmanes d'especulacions en els mitjans i en els cercles polítics sobre l'avançament electoral, reclamat amb insistència pel Partit Popular (PP) després de la seva aclaparadora victòria en els comicis del passat 22 de maig. L'anunci es va produir 24 hores després que l'últim sondeig del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) mostrés un senyal de recuperació del PSOE, amb Alfredo Pérez Rubalcaba com a cap de cartell electoral davant del PP, que segueix, però, com a favorit en la intenció de vot amb un avantatge de 7 punts.
Mariano Rajoy diu que el PP està preparat per a protagonitzar el canvi polític i que les eleccions generals són "l'impuls necessari per sortir de la greu situació actual". Subratlla que aquest avançament electoral és "el que la majoria dels espanyols desitjava des de fa molt temps", pel que suposa una "bona notícia".
En les últimes setmanes la pressió sobre el president perquè prengués aquesta decisió s'havia fet unànime. D'altra banda, les raons que ha donat resulten plausibles. Dissipar la incertesa sobre la data electoral serveix per evitar que el debat polític quedi monopolitzat per aquesta estèril qüestió i la data fixada permet que el nou govern entri a funcionar a partir de l'1 de gener i afronti des del començament el difícil exercici del 2012. Tot gira, per tant, al voltant de la creació de certesa com a base per a l'estabilitat financera i la recuperació econòmica.
La decisió ha estat rebuda amb unànime aplaudiment, de totes maneres vull mostrar un cert escepticisme. Si deixem de banda a aquells agents que tenen en l'assumpte interessos directes, com són els partits polítics i alguns mitjans de comunicació, la ciutadania es movia entre una combinació d'avorriment i cansament, que creen les situacions en les que no passa res de nou i només es repeteix el mateix.
Els vaivens de la prima de risc i les fluctuacions de la borsa constituïen l'única aparença de novetat que els mitjans transmetien cada matí al ciutadà. Estàvem en una situació estancada que a la gent, suggestionada pel bombardeig mediàtic, se li havia fet creure que tornaria a moure's quan se l'agités amb unes eleccions. No obstant això, des d'un anàlisi objectiu, l'avançament anunciat no aconseguirà per si mateix aquest efecte de dissipació de la incertesa.
L'obertura fàctica d'una campanya electoral de quatre mesos de durada, prolongada pel mes i mig o dos que en aquest país es triga a constituir un nou govern, no és el millor antídot contra la incertesa que creen uns mercats sempre disposats a aprofitar-se precisament de la incertesa. Des d'aquesta perspectiva, tan efectiu o més que un avançament electoral hauria estat el manteniment de l'actual govern fins al final de la legislatura, a l'espera que, amb la política d'estabilització fiscal i financera ja traçada, amainessin les turbulències que ens afecten. S'hauria demostrat que la política no actua al dictat dels mercats en els assumptes de la seva directa incumbència.
Des del punt de vista dels interessos partidaris, tampoc crec que l'avançament hagi afavorit al partit de qui ha pres la decisió. Més aviat es pot suposar que el manteniment de la data en el moment taxat per la llei, març o abril pròxims, hauria tingut un efecte més positiu per als socialistes. El nou candidat socialista hauria tingut més temps per a donar-se a conèixer en la seva nova condició, anar desgranant propostes i mobilitzant amb elles el seu electorat, encara massa traumatitzat per la proximitat de la patacada del 22-M.
D'altra banda, el seu adversari popular, atrapat en una estratègia de la qual ja no és capaç de desfer-se i que ha renunciat a tota proposta constructiva, s'hauria anat coent en la seva pesada salsa de petició d'eleccions al llarg dels sis mesos que encara queden fins la primavera. Penso que el temps jugava a favor del primer i en clar desavantatge del segon.
(Sebastià Barrufet és periodista)
