Responent a la descarada columna d'aquest diumenge, addueixen ànimes sensates i altament recomanables que la desobediència d'alguns funcionaris després de la suspensió de la llei de consultes seria un error necessàriament prescindible. Afirmen que no es pot demanar "sacrificis estèrils" a cap treballador públic perquè la temeritat no els portarà enlloc. Més enllà de la pròpia immolació. És possible. Si només és un, o tres o vint. Però, i si desobeeixen tots? I si tots els actes administratius que es deriven del decret que ha signat amb ploma beneïda el president de la Generalitat es van encadenant un a un sense desercions?
Es podria castigar tanta gent sense provocar una reacció social general? Seria com la revolta contra la taxa del te a Boston? Plantejar aquesta eventualitat en aquest moment i en aquest país pot ser excessiu. Desmesurat. Tot indica que aquesta és una terra carregada de bona gent que es manifesta al carrer però que s'ho pensarà més d'una estona quan es tracti d'anar més enllà en detriment de la seva estabilitat. El salt sense xarxa no és una especialitat nacional.
Afirmen els vells d'Alcàsser que tothom és molt valent fins que sona la primera escopetada. Llarga experiència els avala. Però les percepcions no necessàriament responen a la realitat profunda. Mantinguem, doncs, una certa esperança i una certa desconfiança. Ara, això nostre només s'arreglarà amb una transgressió genralitzada. Si ningú hi vol perdre res, encomanem-nos resignadament a la sagrada Constitució.
Vicent Sanchis és periodista i professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Ramon Llull.
