Divendres, 29 de Març de 2024

Viure al Priorat a través dels ulls de la seva gent

21 de Juliol de 2014, per Clàudia Bonet
  • Cornudella de Montsant

    Clàudia Bonet

  • L'orografia del Priorat fa que en les carreteres presentin moltes curves/ Foto: Clàudia Bonet

    Clàudia Bonet

  • Torroja del Priorat/ Foto: Maria Sabaté

     

  • Gratallops/ Foto: Maria Sabaté

     

  • El Molar/ Foto: Albert Sas

     

  • Porrera, des de la banda del riu/ Foto: Clàudia Bonet

    Clàudia Bonet

  • Estació de ferrocarril de Falset-Marçà/ Foto: Albert Sas

    Albert Sas

  • Falset/ Foto: Albert Sas

    Albert Sas

  • Entrada a la Bisbal de Falset venint de Margalef

    Albert Sas

  • Estació de Pradell/ Foto: Marià Arbonès

     

El Priorat té les particularitats d'una comarca humanitzada però sempre respectuosa amb el paisatge i això li dóna un valor afegit. La Susanne Schmelzer és alemanya i ja fa cinc anys que viu al Priorat però encara se'n recorda de la primera vegada que va trepitjar la comarca: “La impressió que vaig tenir quan vaig sortir a dalt el coll d'Alforja i vaig veure el Montsant, em va fer posar els pèls de punta. És una sensació que recordaré sempre”. El Montsant és un símbol del patrimoni paisatgístic i un dels atractius turístics. La Neus Miró, directora del Parc Natural de Montsant, reconeix que l'augment de visitants ha anat creixent aquests darrers anys, ja que el Priorat “és un indret per perdre's i descobrir el territori, el paisatge, les persones, els productes... Un espai amb molt contingut i molta història que realment val la pena fer-hi una escapada”.

La preservació del paisatge ha estat clau per poder garantir un espai humanitzat i natural a la vegada. Jordi Martí, professor i activista de Marçà, en destaca aquest fet: “És un paisatge molt especial, amb una intervenció humana que no l'ha destrossat més que res perquè la industrialització no ha fet grans desastres. La misèria que es va viure durant anys va fer que es mantingués un espai territorial característic i alhora molt bonic”. Un territori que atrau no només a les persones que el visiten, sinó també als mateixos habitants.“ És un lloc que enganxa. Quan has estat un període llarg al Priorat, al final és un indret que t'acaba atrapant”, el defineix així l'Anna Figueras, propietària de la casa rural Cal Comte de Torroja del Priorat.

El dia a dia: problemàtiques i privilegis

“És una comarca petita, amb pocs habitants però alhora té tres zones molt diferenciades: la part sud (Falset, Capçanes, Marçà, Els Guiamets...), la part central (Vilella Alta, Vilella Baixa, Gratallops...) i la part nord (Ulldemolins, La Bisbal de Falset...) que queden molt desconnectades entre elles. Per això, en aquest sentit és una comarca complicada. Encara que hi hagi una unitat o un sentiment de comarca, cadascú té unes zones de preferència molt més vinculades que les altres” explica Jordi Puxeu, enòleg i alcalde de Falset. Aquesta manca de connexió entre les diferents poblacions també es veu reflectida en el transport públic i les comunicacions entre els municipis. “En aquesta comarca el tema de transports és un tema tabú i crec que mai ningú ha agafat el toro per les banyes. Es tracta de buscar una solució pràctica, còmoda per tothom. Hi ha possibilitats d'optimitzar recursos, serveis que s'estan utilitzant com a transport i que també podrien afavorir el transport entre municipis. Són possibilitats que no estan en mans de les persones individuals sinó dels estaments” afirma Neus Miró.

La situació geogràfica de la comarca permet una connexió amb les comarques del voltant que es fa imprescindible pels prioratins per poder completar la manca d'alguns serveis. “És una comarca que es podria definir quasi de muntanya però estàs a prop de tot arreu, les comunicacions potser no són tan bones com haurien de ser però amb un cop de cotxe arribem a tot arreu, tots estem molt avesats a fer quilòmetres” explica l'alcalde de Falset. “És un dels pocs espais que realment hi pots viure bé però encara es depèn molt de l'exterior” afegeix Anna Figueras. Aquesta dependència de l'exterior i la manca de transport públic fa imprescindible disposar d'un automòbil per poder-se desplaçar. “Si tens cotxe, no tens cap problema però les persones grans que no en tenen depenen de tercers” reconeixen la Neus Llaberia i Domènec Franquet, artesans xocolaters de Poboleda.

El transport no és l'únic punt feble. “En moltes ocasions ens trobem mancats de serveis, sobretot als municipis petits. En termes mèdics si es necessita derivar el pacient a especialistes o fer-li proves específiques que no es poden fer al CAP, llavors es depèn de l'exterior. En temes d'oci, depèn de com es miri, si es vol anar al cinema sí, però per exemple a l'estiu amb les festes dels pobles, els casals o bé amb les rutes per la muntanya, en bici... hi ha moltes activitats per fer. Per això, hi ha tantes coses a potenciar i tot són serveis que depèn de la perspectiva en què t'ho miris” explica Josep Maria Castan, alcalde de Cornudella de Montsant. “Altres problemes que tenim  a part del transport és la poca cobertura de telèfon mòbil, poques possibilitats laborals de proximitat, entre d'altres, explica en Miquel Lligadas Pujadas, que és escultor i  fa dotze anys que viu al municipi de Capçanes.

En termes laborals, emprendre un projecte o tirar endavant un negoci propi són altres possibilitats. La Neus i el Domènecfa tres anys van obrir una xocolateria a Poboleda i reconeixen que “s'ha de ser valent i provar-ho, perquè si tu hi creus i hi poses ganes pot funcionar”. Tot i així, es necessita esforç i molta constància. “Et trobes amb moltes dificultats, perquè és un lloc que li has de posar molta il·lusió, molta passió i moltes ganes. Aquí no serveixen els diners, serveix treballar dia a dia” explica l'Anna Figueras, que el 2007 va fer realitat el seu projecte obrint la casa rural Cal Compte de Torroja. L'augment de turisme també pot obrir noves possibilitats. “És un moment que aquelles persones que es vulguin dedicar al sector dels serveis tenen una oportunitat, ja que va en augment. El que passa és que també hem de ser curosos en aquest pas que fem quan vulguem ser grans” explica la directora del Parc Natural de Montsant. Treballar dia a dia i no voler créixer massa ràpid és una forma d'entendre la feina. “S'ha de treballar tenint en compte les teves possibilitats, no pots agafar més del que tens perquè llavors baixes qualitat. Nosaltres treballem per viure no per fer diners. No s'ha de caure en la rutina de fer més i més perquè mai en tindràs prou” explica la Neus Cubells, oleïcultora del Molí de l'Oli de Cabacés.

Les mancances queden compensades per les virtuts.“Es viu segons siguin els teus interessos, això com a tot arreu, però a banda es viu, si vols, silenciosament i tranquil més que res perquè hi ha menys coses que a altres llocs més concorreguts” reconeix Jordi Martí. La tranquil·litat combinada amb la familiaritat. “No és el mateix que passis pel carrer sense conèixer a ningú, que tinguis tracte amb la gent del poble.  Aquesta familiaritat és gratificant”, explica l'alcalde de Cornudella.

Les persones que han decidit vindre a viure a la comarca poden valorar-la des d'una altra perspectiva. “El Priorat em segueix fascinant, la seva gent, el seu paisatge, la seva parla, els seus costums... per a mi el Priorat és casa, el lloc on em pertoca estar i ser” afirma Miquel Pujadas. “S'hi viu lentament. No potser esperar els mateixos serveis que a la ciutat perquè tots els pobles són molt petits i evidentment no poden tenir botigues, farmàcia, biblioteca...Però una vegada has acceptat això, s'hi viu amb molta calma” explica la Susanne Schmelzer.

Aquesta forma de viure comporta una manera de veure i entendre les coses. “Et transmet una pau, una tranquil·litat i una espiritualitat que et permet una vida simple. Una sensació simple de les coses, i això ho trobes en molt pocs llocs” reconeix Anna Figueras. Hi ha petits plaers del dia a dia. “La serenitat, la possibilitat de descansar del soroll constant de la ciutat” afirma Jordi Martí. “Nosaltres vivim al lloc on la gent ve a fer vacances” resumeix la Neus Llaberia.

Què cal potenciar?

Trobar un equilibri i reduir les mancances és el camí a seguir. “S'ha de potenciar l'explotació agrícola i el turisme, però sempre tenint en compte la preservació de l'entorn. Durant molts anys s'ha plantat molta vinya i això va provocar que es perdés una mica l'essència autèntica del que és el Priorat, sobretot a la part interior” explica Jordi Puxeu, alcalde de Falset. “Tenir una comarca amb serveis bàsics garantits i alhora innovadora, sense ser destructora de l'entorn, amb sous dignes i formes de viure diverses però alhora compatibles” afirma el professor i activista, Jordi Martí.Són diverses les iniciatives sorgides a la comarca que treballen per millorar i preservar al mateix temps l'essència del Priorat. “L'orografia i les dificultats de comunicació fan que veiem les coses de diferents maneres i ens falta un bon lideratge. Algun lideratge potent i que aconsegueixi sumar totes les sinergies de les diferents voluntats que hi ha per tirar endavant aquest territori” demana la directora del Parc Natural de Montsant.Sumar les sinergies i la voluntat de cooperar junts és una possibilitat que també comparteix la Susanne Schmelzer: “S'ha d'aconseguir treballar junts entre els pobles i unir els esforços de treball perquè si no moltes energies es perden perquè cada poble fa la seva”.

El futur prioratí

El futur és incert per tothom però les perspectives són optimistes. “La comarca s'ha mantingut i això és important. El futur va a tota vela, però hem de  ser curosos” afirma l'alcalde de Cornudella. “Penso que hi ha gent capacitada que si encara no ha començat a estirar del carro, aviat ho farà. Tenim un bon futur al davant i no hem de caure en el desànim. Es tracta de treballar i treballar, fixar un objectiu i no parar” afegeix Jordi Puxeu. La gent que vivim al Priorat ens estimem la terra. Estic convençuda que si lluitem tots per tirar endavant i ens unim, no hi haurà problema” explica la Neus Cubells.

El treball constant, l'esforç, la perseverança i la passió que tant caracteritzen als prioratins es pot percebre donant un cop d'ull o fent una passejada pels camins, pobles i indrets que constitueixen la comarca. L'essència del Priorat es reflecteix en el seu paisatge i en la seva gent. 

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

especial priorat cornudella reusdigital orografia carreteres
especial priorat torroja reusdigital
especial priorat cornudella gratallops reusdigital
especial priorat cornudella reusdigital falset
especial priorat porrera cornudella reusdigital
especial priorat cornudella reusdigital falset marçà estació trens
especial priorat cornudella reusdigital falset
La Bisbal de Falset Diari Reus Digital priorat especial
especial priorat cornudella reusdigital falset pradell

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (2)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

roamano Prodo  21 de Juliol de 2014

fotos

amb aquestes fotos voleu promocionar el Priorat???

emprenedora prioratina  21 de Juliol de 2014

prou espoli !

El Priorat només disposa d'un 4,6% del seu principal recurs natural: l'aigua del riu Siurana. Més del 95% de l'aigua del riu Siurana i del pantà és transvassada fòra de la conca i de la comarca. Sense disposar d'aquest recurs serà molt difícil que sorgeixin noves iniciatives econòmiques. Cal recuperar aquest recurs propi per al desenvolupament del Priorat.