El Priorat des de Reus: vi i paisatge

La qualitat dels productes de la terra i un paisatge únic. Aquesta és la primera impressió que el Priorat dóna més enllà de les seves fronteres. L'auge de la cultura vitivinícola dins i fora de la comarca sumat a l'èxit que conreen els vins de la denominació d'origen Priorat ha deixat una empremta difícilment esborrable en l'essència d'aquest territori, fins al punt de convertir-se en uns dels principals trets identitaris prioratins. Els vincles d'aquesta terra amb el Baix Camp són forts i venen de molt antic. Per això, Reusdigital.cat ha volgut reunir les impressions i opinions de sis personalitats reusenques de diferents àmbits per conèixer amb quins ulls es veu el Priorat des de Reus.

Són molts i molt diversos els motius que expliquen els lligams que generació rere generació uneixen la capital del Baix Camp amb el Priorat. Vincles familiars, relacions professionals, admiració pels seus productes o la necessitat trobar un espai físic, i també mental, que permeti connectar amb l'essència de l'ésser expliquen perquè Reus ha establert llaços profunds amb el Priorat.

Comarques cosines germanes

El president del Centre de Lectura, Xavier Filella, considera que la relació entre ambdós territoris és "de proximitat": "El Baix Camp i el Priorat som com si fóssim cosins germans". Malgrat els canvis geogràfics evidents entre les dues comarques, Filella creu que no existeixen fronteres, cosa que converteix el Priorat en "un espai proper on la gent hi va a comprar vi, a dinar a Falset o a fer excursions a Scala-Dei".

"Des de Reus, el Priorat es veu com una cosa molt propera. Molta gent hi té arrels familiars i emocionals", afirma en una línia similar, l'historiador Salvador Palomar. Palomar fa trenta anys que es dedica a l'estudi de la cultura popular del Baix Camp i del Priorat. Els seus vincles i coneixements sobre la comarca veïna són profunds i per això manifesta amb contundència que "el Montsant, juntament amb Prades, és la nostra muntanya; forma part de la nostra geografia".

Les relacions familiars i d'amistat juguen un paper clau. Salvador Palomar explica que té una casa familiar a Albarca i la directora de Canal Reus TV, Patrícia Fernández, comenta: "Hi tinc amics, alguns des de l’adolescència. A través d’ells, de les seves històries i del que hi he pogut viure, m’he anat construint la imatge de la comarca".

Per la seva banda, Josep Ramon Nebot, propietari de La Creu Blanca, hi té els orígens, ja que el seu pare era fill del Priorat. En el cas de Nebot, els lligams amb la comarca han anat evolucionant: "Hi estem vinculats professionalment perquè tenim un petit celler a Poboleda i a més és un dels llocs que més ens agraden per gaudir en el temps lliure".

Els vincles professionals també uneixen el president de la Cambra de Comerç de Reus, Isaac Sanromà, amb aquesta terra. Sanromà recorda que "de jove fèiem ruta comercial pel Priorat amb l'empresa de casa, Vidres Sanromà, visitant cellers i proveïdors. S'establia una relació gairebé familiar amb els nostres clients, fruit de molts anys d'activitat comercial".

Ciutat de referència

Més enllà dels vincles personals, Reus i el Priorat han construït al llarg dels segles tot un seguit de relacions geogràfiques i socioeconòmiques. "Reus és la ciutat de referència del Priorat. El Priorat té una orografia complicada i al final el punt de trobada de les seves carreteres acaba sent Reus", afirma Palomar.

Fernández creu que "Reus és la principal referència comercial pel Priorat. I no només això: d’alguna manera, exerceix una capitalitat. A Reus s’hi ve a fer allò que al poble, a la comarca no es troba". En una línia similar, Josep Ramon Nebot explica que "des de sempre hi hagut una gran relació. Reus ha estat la capital comercial i de serveis de les comarques meridionals de Catalunya i també la ciutat d’acollida en les èpoques en que es van produir les emigracions interiors".

"Quan entrem en la dicotomia sobre qui és la capital del Camp de Tarragona, Reus exerceix un punt d'atracció sobre el Priorat que no té Tarragona. Crec que aquesta capitalitat no s'hauria de perdre", considera el gerent del CF Reus Deportiu, Ferran Pujol.

El celler reusenc

L'aprovisionament de les bodegues reusenques ha forjat una part important de la relació entre ambdós territoris. En el passat, el Priorat va esdevenir un actor crucial pel desenvolupament econòmic del Reus de l'aiguardent. En aquest sentit, l'historiador Salvador Palomar comenta que "sense el Priorat no s'entendria el Reus-París-Londres, però al mateix temps Reus sempre ha estat el punt de sortida del producte agrícola de la comarca". Isaac Sanromà, per la seva banda, afirma que "la capitalitat econòmica de Reus li deu molt a la vocació que sempre han tingut les empreses del Priorat, especialment les vinícoles, alhora de convertir la ciutat en plaça d’operacions comercials".

En l'actualitat, molts són els reusencs que fan un viatge als cellers del Priorat per enriquir els prestatges dels cellers amb ampolles dels vins de la DOQ Priorat. Ferran Pujol confessa anar a Falset i a altres municipis prioratins per anar a buscar vi. Ara bé, el gerent del CF Reus Deportiu sempre recorda una anècdota familiar al sentir la paraula Priorat. "Un dels meus avis era dels Pirineus, i en acabar la guerra va muntar una bodega al carrer Consell de Cent de Barcelona que es deia Priorato, així que el meu pare va néixer al 'Priorat'".

El vi, atribut distintiu

La vinya ha esdevingut en els darrers anys el motor de la marca Priorat dins i fora de terres catalanes. Xavier Filella opina que un dels trets que millor defineixen aquesta comarca és "la construcció d'una marca d’identitat al voltant del cep i del vi" i afegeix que un dels punts forts que actualment té el Priorat és que "s'ha sabut guanyar aquesta marca a Catalunya, a Espanya i a nivell internacional".

"La DO ha fet de catalitzador de la marca Priorat", afirma el gerent del CF Reus Deportiu. Pujol destaca l'impacte que el vi del Priorat té en el públic internacional i considera que "el valoren més els estrangers que la gent d'aquí".

Paisatge, essència i història

Parlar de vinya, però, també és sinònim de parlar de paisatge al Priorat. La peculiaritat que atorguen les terrasses, els ceps i les roques del Montsant al paisatge prioratí ha suposat un punt d'atracció indiscutible cap aquest indret. Josep Ramon Nebot creu que el Priorat "destaca per la seva autenticitat, pel seu paisatge i pel treball tossut de la seva gent des de sempre". Nebot afegeix que "és un petit i al mateix temps gran territori, amb forts contrastos, on és ben visible l’esforç de les diferents generacions en la cura del territori i el respecte per la feina feta". Salvador Palomar també remarca la capacitat de la comarca de preservar el seu entorn i afegeix que "El Priorat ha conservat un paisatge vinculat al vi i a l'oli".

"A banda del vi i la gastronomia, el Priorat es caracteritza per l'entorn natural i el paisatge rural", opina Ferran Pujol. Ara bé, el gerent del CF Reus Deportiu no dubta en remarcar el que per ell és el tret més definitori del Priorat: "El que més m'enamora del Priorat és la relació que hi ha amb la terra. És una comarca en estat pur. Em recorda l'essència de quan era petit".

Patrícia Fernández també subratlla l'essència prioratina: "Ara que està tan de moda reinventar-se, crec que el Priorat s’ha sabut reinventar conservant la seva essència. El món rural conviu amb persones, maneres de fer i pensar cosmopolites". La dualitat entre passat i present és, per a Isaac Sanromà, un dels trets característics del Priorat: "La comarca ha tingut la capacitat de mantenir l’essència econòmica del seu territori, basada en el sector agrari, aconseguint equilibrar de manera precisa la dicotomia entre tradició i innovació. Això li permet disposar d’un paisatge únic i excepcional, amb una capacitat d’atracció innegable en allò que més la caracteritza, com és el sector vinícola".

El president de la Cambra de Comerç també menciona l'hospitalitat com un dels valors de l'essència prioratina: "És una comarca d’acollida amb tot el que això implica. El Priorat és un punt de referència obligat per la gent de l’entorn, especialment quan planteges la recerca d’un espai proper, confortable pel cos i l’esperit. El Priorat s’ha fet simpàtic, ara i sempre, gràcies a l’hospitalitat de la seva gent". Fent referència a aquesta essència, Josep Ramon Nebot puntualitza: "Possiblement ara es percep com un lloc una mica idíl·lic. És una terra d’acollida, on la gent s’hi troba a gust, però la vida al Priorat ha estat i és dura".

"Un dels punts forts del Priorat és que és una comarca amb història", afirma Salvador Palomar. L'historiador explica que "tot i ser una llegenda, el salt de la reina mora de Siurana ens permet explicar la història del territori, la Cartoixa d'Scala-Dei mostra una època d'esplendor del Priorat i les mines de Bellmunt són el testimoni d'un vessant més industrial de la comarca que molts cops queda dissimulat".

La renaixença del Priorat, el repte del futur

Tot i la qualitat i el reconeixement dels seus productes i la bona imatge que té en termes generals com a comarca, el Priorat encara té feina a fer. "Ha trobat el turisme, però li faltaria crear una petita indústria per explotar els seus productes que li permetés guanyar demografia", considera el president del Centre de Lectura, Xavier Filella. El gerent del CF Reus Deportiu, Ferran Pujol, comparteix aquesta opinió i afirma categòric que "al territori, i em refereixo també a Reus, ens ha faltat una visió empresarial".

Des de Reus, l'aposta pel turisme es veu com un camí en el qual seguir avançant en el futur. Així ho comparteix Isaac Sanromà: "El sector turístic, respectuós amb l’entorn, té una altíssima capacitat de desenvolupament en àmbits com l’enoturisme, l’oleoturisme o també el turisme esportiu ja que la serra de Montsant i Siurana és un referent pels escaladors d’arreu".

Pujol creu que el Priorat "pot ser el motor d'una assignatura pendent de la Costa Daurada: la interiorització el turisme de costa. Això sofisticaria la comarca" i afegeix: "Al segle XIX, el Priorat va tenir un punt fort amb el vi, durant el segle XX va patir una decadència i al segle XXI, el Priorat té l'oportunitat de tornar a renéixer".

La directora de Canal Reus TV manifesta que "hi ha qui diu que el món del vi també viu una bombolla. Suposo - i espero- que tindran la capacitat per trobar l’equilibri i no fer-la esclatar. Crec que l’aposta per l’enoturisme garanteix un bon futur". Josep Ramon Nebot també opina que a la comarca li espera un bon futur, "sempre que siguem capaços de compaginar els valors i peculiaritats del Priorat que ens han permès arribar fins ara amb el creixement necessari".

La capacitat de mantenir un equilibri entre el potencial dels seus productes i serveis i el respecte pel medi ambient és, per a Salvador Palomar, el principal repte al que s'enfronta el Priorat. L'historiador afirma que "el pitjor que li podria passar al Priorat seria convertir-se en la rebotiga d'espais turístics com el BCN World".

Sanromà també veu en el creixement sostenible un dels reptes del futur de la comarca: "El Priorat serà el que vulgui la seva gent. Fins ara s’han fet bé les coses, s’han posat les bases per créixer de manera respectuosa i racional. Si som capaços d’administrar de manera coherent els recursos existents i –molt especialment- el capital humà que ha apostat pel territori, el futur necessàriament ha de ser esperançador i ple d’oportunitats", conclou el president de la Cambra de Reus.