Un patrimoni entre la llegenda i el cel

Qualsevol aproximació (per poc exhaustiva que sigui) a l’interessant patrimoni del Priorat ha de partir necessàriament de les restes de la Cartoixa d’Escaladei, veritable bressol de la comarca que avui coneixem. Tot i fer més de 175 anys que els cartoixans van abandonar aquestes terres a causa de la desamortització, els més de sis segles de permanència d’aquests ermitans a Escaladei van marcar la història, l’economia i les relacions productives d’aquesta zona.

Els seguidors de Sant Bru (que en resposta al poder i riqueses de l’abadia de Cluny havia fundat la primera gran Cartoixa el 1084) van triar Escaladei, a peu del Montsant, per establir la seva primera casa a la península ibèrica, paratge sobre el qual van cimentar el seu esplendor. Instal·lats en un emplaçament on abunda l’aigua que baixa de Montsant i les plantes medicinals i aromàtiques, els eremites d’Escaladei van viure la seva època daurada entre els segles XIII i XIV i van eregir el seu formidable poder al voltant d’aquell pi on la tradició situava l’escala per la qual els àngels pujaven fins al cel.

I si la llegenda d’Escaladei ens parla d’una ascensió celestial, el segon gran mite del Priorat és la història d’una caiguda: la de la Reina Mora des de Siurana que (per evitar caure en mans cristianes) es va estimbar amb el seu cavall per un penya-segat de més de 100 metres d’altitud i que (segons la narració popular) va deixar les darreres petges de l’animal marcades a les pedres. Realitat o ficció, la història de la Reina Mora narra el final de la submissió d’aquestes terres al poder musulmà que es va materialitzar amb l’ocupació cristiana entre els anys 1153 i el 1154, després d’un llarg setge comandat per Bertran de Castellet.

Actualment, el poble de Siurana és un indret encantador amb unes panoràmiques espectaculars que dominen per l’esquerra el riu de Siurana i per la dreta el torrent d’Estopinyà. Entre els seus monuments destaquen les restes del castell àrab bastit cap al segle IX per a controlar l’àrea d’influència de l’indret. Al llarg de la seva història, el castell va servir com a dot per a les reines catalanes, per garantir pactes i emprèstits i, fins i tot, com a presidi de personatges de certa categoria.

A banda d’aquesta joia històrica, el poble conserva un notable edifici romànic molt ben restaurat: l’església de Santa Maria. Va ser construït entre els segles XII i XIII, amb l'arribada de les tropes de Berenguer IV el 1154. L’element més remarcable és la porta principal que consta de tres arquivoltes en gradació suportades per tres parelles de columnes amb capitells esculpits. Al timpà central destaca la representació escultòrica de la crucifixió de Crist flanquejada d’un grup d’apòstols, temàtica escassament representada en els timpans catalans. A l’exterior del temple, és recomanable aturar-se a contemplar el sarcòfag monolític de pedra que s’atribueix tradicionalment a la tomba de la Reina Mora i que, realment, és de datació incerta. 

Si les pedres han marcat la història d’aquest poble, també ho ha fet la religiositat popular que tan pròdiga és en aquesta comarca. Un exemple és la celebració cada 9 de maig del Jubileu de Siurana el qual mostra la relació entre devoció religiosa popular i el món agrari tradicional. 

I és que si alguna cosa traspua la comarca és espiritualitat. En aquest sentit, la presència d’eremites a les muntanyes del Montsant és coneguda des de temps medievals. De fet, la mateixa denominació de la serra ja remet a una profunda i antiga veneració religiosa de l’espai, probablement anterior, fins i tot, a l’ocupació musulmana. D’entre el gran nombre d’ermites i santuaris de la comarca, destaca la de Sant Bartomeu de Fraguerau a Ulldemolins per l’extraordinària bellesa del seu emplaçament sota grans roques i, des d’una vessant merament artística, per ser un exemple a la zona sud de Catalunya de l’arquitectura tradicional del segle XII típica de la Catalunya Vella. L’ermita, d’estil romànic, es troba fortament vinculada a fra Guerau, figura religiosa llegendària que ens parla d’un temps en el qual és impossible discenir entre realitat i tradició. 

Més enllà de l’eremitisme i dels múltiples exemples de religiositat popular encara vius als pobles del Montsant, va existir també un Priorat més preocupat per les qüestions terrenals. Potser l’època més representativa de l’acceleració industrial de la comarca va ser la febre minera relacionada amb l’extracció i l’aprofitament industrial del plom. Si bé històricament els indicis materials vinculats a la mineria es remunten al poblat de Puig Roig del Roget a Masroig on els arqueòlegs han localitzat objectes de bronze, ferro i plom, el veritable boom miner del Priorat es va produir durant la segona meitat del segle XIX motivat per la nova Llei de Mines de 1869 de l’estat espanyol.

En l’actualitat, visitar el Museu de les Mines de Bellmunt (inclòs en el  sistema del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya) és una bona manera d’interpretar el que va representar aquest conjunt industrial minerometal·lúrgic en la zona. Durant la visita també és recomanable apropar-se a la Casa de les Mines (1905) d’aquesta població que estava destinada a les activitats administratives dels pous miners (oficines, direcció i laboratori) i servia també d’habitatge per als directors de l’explotació minera, que a principis de segle XX depenia de la societat anònima Folch i Albinyana i, que cap a 1916, esdevindria l’empresa Mines del Priorat, SA. La mina Eugènia va restar oberta fins l’any 1972.

La Casa de les Mines de Bellmunt no és l’únic exemple d’arquitectura modernista que es pot visitar al Priorat. A Falset, per exemple, cal destacar les Escoles Públiques (1909-1916) de Ramon Salas Ricomà, que van ser el gran projecte de la societat falsetana de la seva època ja que la meitat del projecte es va finançar amb el treball personal i els impostos dels ciutadans. En aquest terreny, no podem oblidar tampoc les anomenades catedrals de vi, els cellers modernistes, dels quals l’arquitecte Cèsar Martinell en va construir dos: el de Falset i el de Cornudella de Montsant. Aquests edificis es van començar a materialitzar a partir de la dècada dels anys vint del segle passat i avui ens mostren que harmonia i bellesa no estan en absolut renyides amb funcionalitat i utilitarisme. 

També a Falset, en un turó estratègic amb una bonica vista de la vila s’alça el Castell del Vi, antic Castell dels Comtes de Prades de Falset, bastit al segle XII després de la reconquesta cristiana de la Catalunya Nova. Segons marca la tradició, hi van néixer dues de les dones més importants de l’època medieval a Catalunya: Elionor d’Aragó, reina de Xipre i de Jersualem i Margarida de Prades, reina d’Aragó i darrere reina catalana. El Castell estava format per una part residencial i una església però els diferents enderrocaments, com el que va decretar Felip V, el van deixar l’edifici força malmès. 

El Priorat és un territori fortament associatiu en el qual s’han tirat endavant nombroses iniciatives per preservar la memòria històrica. Un exemple molt interessant és el desenvolupat durant els darrers deu anys per l’associació No jubilem la memòria: recuperar i donar a conèixer els fets històrics i la memòria de la Segona República i la Guerra Civil, especialment en tot allò relacionat amb els voluntaris de les Brigades Internacionals. L’entitat s’aixopluga en un espai cedit per l’ajuntament de Marçà, municipi que també acull un centre de cria i interpretació de la tortuga mediterrània. Una espècie actualment protegida i en perill d’extinció. Al centre es poden veure fins a una cinquantena d’exemplars d’un animal que tradicionalment tenia presència per tota la Mediterrània. 

Sens dubte, els millors exponents de la història i l’imaginari popular són les festes d’un territori i el Priorat no és pas una excepció a aquesta realitat. Actualment, l’Encamisada de Falset i la diada de la Truita en Suc d’Ulldemolins són alguns dels exemples més coneguts fora comarca del ric folklore prioratí tot i que el calendari festiu està ben farcit de manifestacions populars assenyalades. En són alguns exemples interessants, per exemple, el Carnaval de Bellmunt del Priorat; el diumenge de Rams de la Bisbal de Falset; el diumenge de Pasqua de Cabassers; l’aplec de l’ermita de Sant Salvador de Margalef del Montsant; la capta de Sant Nicolau de Cabassers o la nit de Reis a Cornudella del Montsant.

Pel que fa a l’Encamisada de Falset, cal destacar que és una de les celebracions més singulars de Catalunya relacionada amb la festivitat de Sant Antoni (pertanyent per tant al cicle hivernal) i que el seu origen s’atribueix popularment a la commemoració d’una victòria dels falsetans sobre tropes enemigues franceses que havien assetjat la població. Molt més proper en el temps, el 1982, és l’origen de la Diada de la Truita en Suc d’Ulldemolins. Aquesta Diada gastronòmica és una mostra de festa de nova creació que ha esdevingut un factor de promoció i dinamització econòmica del poble alhora que un tret d'identitat de la comunitat. 

Evidentment, les sorpreses que el Priorat depara al viatger no s’esgoten en aquest breu repàs. Profundament marcada per la seva natura i pel paisatge agrícola, la comarca exigeix una mirada reposada i tranquil·la que obliga a sortir dels circuits més convencionals i coneguts. No hi ha dubte del seu llegat patrimonial però els bons coneixedors d’aquest territori destaquen, a més, el seu patrimoni inmaterial (llegendes, festes,…) com a part del seu gran interès i encant. Com molt bé recomana el poema de Kavafis sobre el retorn a Ítaca, visitar i viure el Priorat no és, doncs, un viatge destinat a l’excursionista pressut sinó a aquell que li agrada descobrir, conversar i contemplar amb calma. Hi ha qui et convida, com l’historiador i estudiós Ezequiel Gort, a contemplar els monuments en comunió amb la natura omnipresent en aquest territori i a captar la veritable essència per la qual habitants de temps passats van triar aquest remot i bonic racó per bastir els seus edificis i desenvolupar la seva vida.