-
Juan Carles Garcia
Maria Sabaté
Quina és la funció que compleix el Consell Comarcal a la comarca?
El Consell Comarcal té tres punts bàsics d’actuació. El primer i principal són les delegacions de competència de la Generalitat, que és apropar els seus serveis al territori. El segon eix d’actuació és la delegació de competències que pot rebre dels ajuntaments. El tercer són les pròpies iniciatives que poden sortir del Consell Comarcal.
Com es coordinen amb els ajuntaments per tal què no existeixin duplicitats entre ambdós organismes?
Duplicitats en principi no n’hi hauria d’haver. En tot cas el que hi ha són competències que són municipals que alguns municipis poden exercir o la poden delegar al Consell Comarcal. Per exemple, el tema dels serveis tècnics. El Consell té una sèrie de tècnics en matèria urbanística que van pels municipis exercint la competència amb el tema de llicències o àmbits urbanístics. Això es pot fer a través del tècnic del Consell Comarcal o amb un propi de l’Ajuntament. Això és duplicitat? No, és una possibilitat més que dóna el Consell Comarcal. Cada poble té la seva manera d’actuar en funció de les necessitats o tradició.
A la comarca és més habitual que els municipis deleguin competències al Consell Comarcal?
La majoria de municipis. Hi ha competències que venen dictades. Per exemple, els serveis socials, ja per llei tots els pobles de menys de 20.000 habitants la competència l’exerceix el Consell Comarcal. Seria molt difícil, inclús improductiu, que cada municipi tingués el seu espai o hores de coordinació de tècnics i de treballadors socials. És millor fer una mica d’economia d’escala i fer-ho a través d’una gestió comarcal.
Quines són les principals prioritats en què el Consell Comarcal treballa al Priorat?
Desenvolupament de la comarca i atenció a les persones més febles. Això es fa amb col·laboració de la Creu Roja, Caritas i serveis socials. I, per altra banda, la formació tant per aturats com per a treballadors en actiu. Per això vam demanar la ODL (Oficina de Desenvolupament Local), una agenda de desenvolupament que es dediqués a buscar aquells recursos que hi ha a l’administració, i que molts empresaris ja paguen per a formar
Com ha afectat la crisi econòmica al Consell Comarcal?
De recursos pocs... Fas perquè l’usuari no se’n ressenti, però sí que has de fer mans i mànigues per a què els serveis puguin arribar amb garanties i amb una qualitat acceptable als veïns de la comarca. És veritat que la crisi afecta a tothom, però també he de dir que les èpoques d’expansió aquí a la comarca tampoc s’han viscut en la seva plenitud ni amb tota la seva duresa, com per exemple es poden viure en altres llocs del territori. Però el número d’aturats s’ha doblat, cada vegada són més les persones que passen pels serveis socials per demanar tot una sèrie de productes bàsics. Els fons d’emergència s’han quedat en una caricatura.
Actualment, els serveis que donen des del Consell Comarcal queden garantits?
Sí, amb l’esforç del Consell Comarcal i també de les pròpies empreses que presten els serveis. Això a dia d’avui.
I en un futur?
Entenem que sí.
Una altra de les àrees que coordinen des del Consell Comarcal és el transport públic, com el garanteixen?
Tenim una sèrie de línies regulars i un conveni amb el Departament de Territori i Sostenibilitat i el Departament d’Ensenyament de la Generalitat, en el qual el transport escolar és a la vegada públic. Les places de viatges sempre estan supeditades a les que queden lliures del transport escolar. Quants viatgers? En funció de com s’estructuri aquell any el transport, però sempre n’hi ha alguna. A l’estiu, hi ha una sèrie de dies que depenent de si hi ha demanda o no, un vehicle recull als ciutadans. També hi ha algunes línies que són regulars.
Amb aquestes accions el transport públic queda cobert a tota la comarca?
No, queda cobert el que queda cobert. És una de les nostres reivindicacions, i més ara quan veus que al voltant teu es desenvolupen una sèrie d’infraestructures i segurament s’apropa una mica a les necessitats d’altres punts del Camp de Tarragona. Quan tu encara estàs amb el mateix sistema de funcionament de fa 20 anys és una mica decepcionant.
Hi ha previsió d’ampliar aquest servei, fer-hi noves inversions o instal·lacions que millorin la qualitat pel que fa al transport públic?
Nosaltres el que demanem almenys és que hi pugui haver un transport a la demanda encara que sigui al migdia. Per a què aquelles persones que venen a Falset amb el transport escolar o bé a Cornudella puguin tornar al migdia. Pensa que el perfil de l’usuari del transport públic és gent gran, i haver de venir per a fer un parell de gestions aquí a Falset i que s’hagin d’estar tot el dia potser no és el mes adequat.
Hi ha possibilitats què millori?
S’està mirant, s’ha parlat moltes vegades i s’ha fet la petició en alguna ocasió. Vam estar també amb el primer plantejament de conurbació que es va fer al Camp de Tarragona entre Reus-Tarragona, on el tren havia d’arribar com a rodalies fins a les Borges del Camp, i nosaltres vam demanar que fos fins a Marçà. Ara, amb el tema de la crisi això s’ha tallat. Veig que va ressuscitant una part d’aquell plantejament que hi havia fa uns anys.
Comentava que un dels eixos principals del Consell Comarcal és el desenvolupament i promoció de la comarca, en quin sentit?
Aquí s’ha apostat des de fa molts anys, pràcticament des dels 80, pel tema de l’agroindústria, a través del vi. Nosaltres el que hem d’intentar és crear un marc que li doni un valor afegit a aquest producte. Aquí ja no s’està qüestionant sobre temes de producció o d’elaboració, sinó la de vincular el nostre territori i les empreses amb la gestió sostenible i amb un desenvolupament que tingui el paisatge com un tema transversal.
Durant aquest mes han llençat un nou projecte ‘Vi més net’, de què es tracta?
A través del projecte líder n’hem fet un que es diu ‘Vi més net’. Tracta de veure la petjada de CO2 de les empreses, i mesurar els costos energètics de la producció del vi. Mirar de quina manera es poden reduir i consolidar el producte en els mercats més exigents en temes de sostenibilitat, per tal d’accentuar un producte de qualitat en un territori de qualitat. És un producte interessant perquè anem cap a la qualitat de gestió.
Des del Consell Comarcal també donen suport a la candidatura de la Unesco
Som la Diputació, Consell Comarcal i Prioritat, en representació, els que tirem endavant la candidatura. Prioritat inicia el procés el 2007, i una vegada ha fet el recorregut a nivell territorial, passa a un altre grau, i llavors el Consell Comarcal amb la Diputació lideren la candidatura. És un projecte de revalorització del territori i paisatge que es complementa amb la Carta del Paisatge del Priorat, que també és un tema de preservació del territori. Al final la comissió de la Carta del Paisatge va ser l’embrió de la candidatura.
El Priorat ha sabut preservar el seu territori i mantenir la seva identitat?
Durant molts anys hem estat fora del circuit de desenvolupament, el que vol dir que nosaltres no hem sofert transformacions profundes del territori ni irreversibles. Recollim tot allò que en el seu dia va ser fruit de l’abandonament del nostre territori i el volem potenciar. Tot el que en un principi va ser una situació difícil, ara la societat i el conjunt del país se n’ha de veure afavorit.
Si ens equivoquéssim al gestionar aquest patrimoni i aquest abandonament de dècades, pagaríem dues vegades això: llavors i ara. És important aprofitar el potencial que ens va deixar l’abandonament o l’estar lluny de les vies de desenvolupament territorial.
Com va el procés de la candidatura?
Som optimistes, el projecte és engrescador i ha de ser enriquidor per al territori i el teixit productiu. Però també hi ha moltes dificultats per obtenir un mínim de finançament. Pensem que la part privada ja ha fet un bon esforç, l’administració local també l’està fent, però falta que els estaments superiors acabin de traduir aquest suport amb alguna acció completa.
Què suposaria que el Priorat fos reconegut com a patrimoni Mundial de la UNESCO?
És un segell de qualitat. Aquest reconeixement no ha de comportar més normatives perquè no és l’objectiu. Al final pel que un treballa és per a la societat acabi associant territori amb una qualitat. Quan ens diuen Priorat pensem en el vi, però també volem que pensin en termes de sostenibilitat i de paisatge.
