El Govern de Catalunya té previst exhumar el 2022 les restes de Cipriano Martos (Maldonadillo, Granada, 1942-Reus, 1973), segons informa l’agència EFE. El militant antifranquista va morir el 1973 després d'haver estat detingut a Reus i haver ingerit àcid sulfúric durant un interrogatori en la caserna de la Guàrdia Civil. En els darrers dies de la seva agonia, es va impedir tant als seus pares com al seu advocat visitar-lo a l'hospital. Les despulles de Martos van ser inhumades a una fossa de beneficència al Cementiri General de Reus, sense permetre a la família, assistir a la inhumació ni emportar-se el cos a la seva terra d'origen, entre els municipis granadins de Loja i Huétor-Tájar.
El cas de Cipriano Martos va ser inclòs el 2014, a instàncies d'un germà de la víctima, en la querella presentada davant la justícia argentina per delictes de genocidi i crims de lesa humanitat comesos pel règim franquista.
Una de les reivindicacions de la família i de les entitats memorialistes dedicades a fer-se ressò d'aquest cas, és exhumar les restes de la víctima seguint les coordenades que consten en el registre del cementiri per poder lliurar-los a la família, una reclamació que ara està disposada a dur a terme la Generalitat.
Fonts de la Conselleria de Justícia, que lidera Lorda Ciuró, han explicat a l’agència EFE que es tracta d’"un cas singular, identificat i localitzat, d'una fossa del franquisme situada dins d'un cementiri". "No podem reparar el mal a aquesta víctima del franquisme si no exhumem i retornem les restes a la família, que sempre l'ha reivindicat", afegeixen.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics