[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=grpczcdBIfk[/youtube]
Diuen que la millora manera de demostrar als nostres fills que la seva escola ens importa, és formant part de l’AMIPA, l’Associació de Mares i Pares que constitueix un dels vèrtexs essencials de qualsevol comunitat educativa. I precisament l’escola La Vitxeta està plena de Mares i Pares a qui importa l’escola de les seves filles i fills. Una realitat que s’ha fet a ella mateixa, que va néixer en els barracots de la plaça del Nucli, al capdamunt de l’avinguda dels Països Catalans, i que va aconseguir créixer en un magnífic edifici a la zona de la Munta i Baixa, on ha esdevingut un dels referents educatius del Món de Reus.
Possiblement, les vicissituds que ha viscut l’escola han forjat l’ADN peculiar dels seus integrants, dotant-los un vincle identitari de gran fortalesa i convicció a l’hora de defensar els interessos col·lectius. Ho van demostrar ara fa vuit anys, articulant una iniciativa extraordinària per convèncer al Departament d’Ensenyament de l’error de voler suprimir una de les línies d’I3 adduint el descens de la matrícula. En un temps rècord, la comunitat educativa va mobilitzar-se per incrementar la inscripció al centre i forçar a l’administració a deixar en paper mullat la seva arbitrària decisió.
Però sembla que ara el Departament torna a encebar-se amb La Vitxeta. I durant aquestes últimes hores ha desempolsat del calaix l’amenaça de la supressió de la línia d’I3 pel curs vinent. I la pregunta és obligada: Qui ha pres la decisió? Algú assegut en un despatx de Tarragona i/o Barcelona a partir d’unes xifres fredes i d’una visió insensible del mapa educatiu de la ciutat? S’ha preocupat algun dels tecnòcrates del Departament de parlar-ne amb els mestres i les famílies per avaluar, des del punt de vista humà i educatiu, l’abast real de la seva decisió? Em pregunto de quina pasta estan fets aquests que tanquen escoles o suprimeixen línies dels centres educatius. I també m’agradaria saber si són capaços de documentar-se per avaluar realment l’impacte de la seva gosadia.
Què en sap de la història i de la trajectòria de l’escola el què ha conclòs que la línia s’ha de suprimir? És conscient dels antecedents i de la implicació actual de les famílies a l’hora de procurar pel seu centre? I de la referència que l’escola acredita en el mapa educatiu de la ciutat? El Departament hauria d’entendre que una escola és un sentiment, en el que s’hi veuen identificades moltes persones. Des dels alumnes a pares, passant pels mestres, l’autèntic capital humà que necessitem per construir una societat justa, lliure, compromesa, solidària i plena d’amor.
I per això resulta tan injust, i a l’hora incongruent, prendre un determini d’aquest abast des de la fredor d’un despatx, a quilòmetres de distància, sense percebre la inquietud de les persones que realment fan bategar cada dia l’escola. Per motius professionals, i també familiars, he seguit amb atenció l’evolució de La Vitxeta des del seu naixement. Estaria bé, arran del descens de natalitat que explica la disminució de la matrícula, que el Departament, en lloc de la solució fàcil d’anar retallant línies, procurés baixar la ràtio d’alumnes per aula, cosa que permetria un entorn ideal per afavorir la tasca docent d’uns mestres que viuen i es desviuen, enmig de tantes adversitats, per afavorir la formació integral dels seus alumnes.
Perquè tancar classes, a més de ser el més fàcil, també és el pitjor estímul per continuar fent escola pública amb tot el que això implica. I potser ja comença a ser hora de dignificar-la sense tantes atzagaiades administratives per aconseguir, realment, un ensenyament públic de qualitat.
Article extret del bloc El Món de Reus, de Josep Baiges.
Diuen que la millora manera de demostrar als nostres fills que la seva escola ens importa, és formant part de l’AMIPA, l’Associació de Mares i Pares que constitueix un dels vèrtexs essencials de qualsevol comunitat educativa. I precisament l’escola La Vitxeta està plena de Mares i Pares a qui importa l’escola de les seves filles i fills. Una realitat que s’ha fet a ella mateixa, que va néixer en els barracots de la plaça del Nucli, al capdamunt de l’avinguda dels Països Catalans, i que va aconseguir créixer en un magnífic edifici a la zona de la Munta i Baixa, on ha esdevingut un dels referents educatius del Món de Reus.
Possiblement, les vicissituds que ha viscut l’escola han forjat l’ADN peculiar dels seus integrants, dotant-los un vincle identitari de gran fortalesa i convicció a l’hora de defensar els interessos col·lectius. Ho van demostrar ara fa vuit anys, articulant una iniciativa extraordinària per convèncer al Departament d’Ensenyament de l’error de voler suprimir una de les línies d’I3 adduint el descens de la matrícula. En un temps rècord, la comunitat educativa va mobilitzar-se per incrementar la inscripció al centre i forçar a l’administració a deixar en paper mullat la seva arbitrària decisió.
Però sembla que ara el Departament torna a encebar-se amb La Vitxeta. I durant aquestes últimes hores ha desempolsat del calaix l’amenaça de la supressió de la línia d’I3 pel curs vinent. I la pregunta és obligada: Qui ha pres la decisió? Algú assegut en un despatx de Tarragona i/o Barcelona a partir d’unes xifres fredes i d’una visió insensible del mapa educatiu de la ciutat? S’ha preocupat algun dels tecnòcrates del Departament de parlar-ne amb els mestres i les famílies per avaluar, des del punt de vista humà i educatiu, l’abast real de la seva decisió? Em pregunto de quina pasta estan fets aquests que tanquen escoles o suprimeixen línies dels centres educatius. I també m’agradaria saber si són capaços de documentar-se per avaluar realment l’impacte de la seva gosadia.
Què en sap de la història i de la trajectòria de l’escola el què ha conclòs que la línia s’ha de suprimir? És conscient dels antecedents i de la implicació actual de les famílies a l’hora de procurar pel seu centre? I de la referència que l’escola acredita en el mapa educatiu de la ciutat? El Departament hauria d’entendre que una escola és un sentiment, en el que s’hi veuen identificades moltes persones. Des dels alumnes a pares, passant pels mestres, l’autèntic capital humà que necessitem per construir una societat justa, lliure, compromesa, solidària i plena d’amor.
I per això resulta tan injust, i a l’hora incongruent, prendre un determini d’aquest abast des de la fredor d’un despatx, a quilòmetres de distància, sense percebre la inquietud de les persones que realment fan bategar cada dia l’escola. Per motius professionals, i també familiars, he seguit amb atenció l’evolució de La Vitxeta des del seu naixement. Estaria bé, arran del descens de natalitat que explica la disminució de la matrícula, que el Departament, en lloc de la solució fàcil d’anar retallant línies, procurés baixar la ràtio d’alumnes per aula, cosa que permetria un entorn ideal per afavorir la tasca docent d’uns mestres que viuen i es desviuen, enmig de tantes adversitats, per afavorir la formació integral dels seus alumnes.
Perquè tancar classes, a més de ser el més fàcil, també és el pitjor estímul per continuar fent escola pública amb tot el que això implica. I potser ja comença a ser hora de dignificar-la sense tantes atzagaiades administratives per aconseguir, realment, un ensenyament públic de qualitat.
Article extret del bloc El Món de Reus, de Josep Baiges.
Etiquetes:
