-
Terrasses al Mercadal, el passat dimarts a la tarda
MBO
La plaça del Mercadal de Reus guanyarà aviat un nou actiu per complementar la seva oferta de bars i restaurants. Al local on durant anys hi va haver una oficina de l'entitat bancària La Caixa s'hi instal·larà un establiment anomenat Dogos. Un cartell a l'exterior informa, a més, que els seus impulsors tenen obert el procés de selecció de personal. Val a dir que ja compten amb una hamburgueseria a Salou.
Es dona la circumstància que, amb aquesta obertura, l'hostaleria dominarà gairebé al complet l'espai comercial de la plaça. D'opcions n'hi ha diverses, algunes de consolidades (com la Casa Coder o el Déu n'hi do) i d'altres més recents (com Cal Gallisà o l'Antídot). D'aquesta manera, tot el perímetre del Mercadal posarà a l'abast de veïns i visitants terrasses on degustar menjar i beure. Cal tenir present que, a més, hi ha negocis que no són al propi Mercadal però que sí hi tenen espai reservat per posar-hi taules.
Tan sols l'oficina de Cajamar (a la cantonada amb el carrer de les Galanes), la farmàcia Monteverde (amb el carrer Major), l'establiment de la cadena Punt Roma i la veteraníssima Camiseria Domingo (amb el carrer de Jesús), per posar alguns exemples, tenen altres activitats de servei. És destacable igualment la recent obertura a plaça d'un local d'AliExpress (on abans hi havia la cadena Xiaomi, tot configurant una mena de xamfrà tecnològic amb Intencat (als baixos del Gaudí Centre).
L'oferta de comerç i serveis al Mercadal es completa amb l'atenció de proximitat de Tomàs Barberà (amb una trajectòria centenària) i la cafeteria i quiosc Roslena. Aquest negoci és ara on molts anys enrere, com recordaran alguns lectors, s'hi trobava la botiga de roba Serret. La gelateria Farggi, Maiki Poké, Saitama cafè i Goofreti Reus són els altres negocis del sector hostaler a plaça. Hi podríem incloure també la Caseta Dolça i la cèlebre Patateria Laurie. No compten amb terrassa ni tenen espai per consumir-hi, però s'hi poden adquirir llaminadures i aperitius, entre altres.
Si fem el recompte, doncs, i si ja hi afegim el nou Dogos, a plaça hi ha 10 negocis d'hostaleria. N'hi ha un parell més on s'hi poden adquirir comestibles, i set que fan activitats diverses (dos dels quals són equipaments museístics i patrimonials, el Gaudí Centre i la Casa Navàs).
No és pas quelcom únic, lògicament. Altres ciutats d'arreu viuen situacions similars, amb les seves places principals plenes d'oferta per fer un mos o una copa. Sense anar més lluny, la plaça de la Font de Tarragona n'és un clar exemple. La rotació de negocis és "constant", i per diversos motius. "El context actual no garanteix l'estabilitat a ningú, a cap activitat econòmica", fa constar Pau Salvadó des de la Cambra de Comerç de Reus. Amb tot, aquest aplaudeix l'emprenedoria i subratlla "l'ambient" que es genera al nucli antic amb l'oferta de bars, pubs i restaurants.
"Jo vaig viure al Mercadal 30 anys, i la imatge de llavors era molt diferent. La d'ara és més animada, i la plaça dona vida" a l'entorn, argumenta. En aquest sentit, Salvadó assenyala que l'augment de terrasses que es dona arreu "és una tendència a l'alça en els últims 20 o 25 anys". I si això és així, apunta, és perquè "hi ha elements que afavoreixen que fem vida al carrer, des del bon temps que tenim gran part de l'any" fins al fet que "ara socialitzem en punts de trobada com aquests".
A la regidoria d'Empresa i Ocupació, al seu torn, constaten l'augment de l'obertura de negocis relatius a l'hostaleria. Des del 2017, segons les dades aportades a aquest mitjà, se n'han posat en marxa uns 90 (uns 80, de fet, des de 2019). El regidor Carles Prats indica que una de les raons que poden explicar l'aparició d'aquest tipus de negocis és que "el lloguer d'alguns locals comercials ha baixat" en comparació amb altres moments. "I en especial, els espais que havien ocupat entitats bancàries", precisa.
Per a Prats, els "punts de trobada habituals" del veïnat faciliten, en certa mesura, que hi puguin obrir bars, restaurants i cafeteries. De mantenir-se aquesta tendència a l'alça, el regidor avança que "potser" arribarà el moment en què els propers governs municipals hauran de "reflexionar" sobre la regulació al respecte per garantir, entre altres, la "convivència" entre les persones, i que "no hi hagi soroll".
En aquesta línia, i segons l'ACN, l'Ajuntament de Tarragona ha obert una consulta pública per tal que la ciutadania opini sobre com hauria de ser la futura ordenança de terrasses i extensions comercials del municipi.
Llegiu també:
Comerços veterans i d'altres amb menys trajectòria
Es dona la circumstància que, amb aquesta obertura, l'hostaleria dominarà gairebé al complet l'espai comercial de la plaça. D'opcions n'hi ha diverses, algunes de consolidades (com la Casa Coder o el Déu n'hi do) i d'altres més recents (com Cal Gallisà o l'Antídot). D'aquesta manera, tot el perímetre del Mercadal posarà a l'abast de veïns i visitants terrasses on degustar menjar i beure. Cal tenir present que, a més, hi ha negocis que no són al propi Mercadal però que sí hi tenen espai reservat per posar-hi taules.
Tan sols l'oficina de Cajamar (a la cantonada amb el carrer de les Galanes), la farmàcia Monteverde (amb el carrer Major), l'establiment de la cadena Punt Roma i la veteraníssima Camiseria Domingo (amb el carrer de Jesús), per posar alguns exemples, tenen altres activitats de servei. És destacable igualment la recent obertura a plaça d'un local d'AliExpress (on abans hi havia la cadena Xiaomi, tot configurant una mena de xamfrà tecnològic amb Intencat (als baixos del Gaudí Centre).
L'oferta de comerç i serveis al Mercadal es completa amb l'atenció de proximitat de Tomàs Barberà (amb una trajectòria centenària) i la cafeteria i quiosc Roslena. Aquest negoci és ara on molts anys enrere, com recordaran alguns lectors, s'hi trobava la botiga de roba Serret. La gelateria Farggi, Maiki Poké, Saitama cafè i Goofreti Reus són els altres negocis del sector hostaler a plaça. Hi podríem incloure també la Caseta Dolça i la cèlebre Patateria Laurie. No compten amb terrassa ni tenen espai per consumir-hi, però s'hi poden adquirir llaminadures i aperitius, entre altres.
Si fem el recompte, doncs, i si ja hi afegim el nou Dogos, a plaça hi ha 10 negocis d'hostaleria. N'hi ha un parell més on s'hi poden adquirir comestibles, i set que fan activitats diverses (dos dels quals són equipaments museístics i patrimonials, el Gaudí Centre i la Casa Navàs).
Una situació que es reprodueix arreu
No és pas quelcom únic, lògicament. Altres ciutats d'arreu viuen situacions similars, amb les seves places principals plenes d'oferta per fer un mos o una copa. Sense anar més lluny, la plaça de la Font de Tarragona n'és un clar exemple. La rotació de negocis és "constant", i per diversos motius. "El context actual no garanteix l'estabilitat a ningú, a cap activitat econòmica", fa constar Pau Salvadó des de la Cambra de Comerç de Reus. Amb tot, aquest aplaudeix l'emprenedoria i subratlla "l'ambient" que es genera al nucli antic amb l'oferta de bars, pubs i restaurants.
Una imatge, el passat cap de setmana, del local del Mercadal on s'hi obrirà un establiment de restauració Foto: MBO
"Jo vaig viure al Mercadal 30 anys, i la imatge de llavors era molt diferent. La d'ara és més animada, i la plaça dona vida" a l'entorn, argumenta. En aquest sentit, Salvadó assenyala que l'augment de terrasses que es dona arreu "és una tendència a l'alça en els últims 20 o 25 anys". I si això és així, apunta, és perquè "hi ha elements que afavoreixen que fem vida al carrer, des del bon temps que tenim gran part de l'any" fins al fet que "ara socialitzem en punts de trobada com aquests".
90 obertures en els últims anys
A la regidoria d'Empresa i Ocupació, al seu torn, constaten l'augment de l'obertura de negocis relatius a l'hostaleria. Des del 2017, segons les dades aportades a aquest mitjà, se n'han posat en marxa uns 90 (uns 80, de fet, des de 2019). El regidor Carles Prats indica que una de les raons que poden explicar l'aparició d'aquest tipus de negocis és que "el lloguer d'alguns locals comercials ha baixat" en comparació amb altres moments. "I en especial, els espais que havien ocupat entitats bancàries", precisa.
Per a Prats, els "punts de trobada habituals" del veïnat faciliten, en certa mesura, que hi puguin obrir bars, restaurants i cafeteries. De mantenir-se aquesta tendència a l'alça, el regidor avança que "potser" arribarà el moment en què els propers governs municipals hauran de "reflexionar" sobre la regulació al respecte per garantir, entre altres, la "convivència" entre les persones, i que "no hi hagi soroll".
En aquesta línia, i segons l'ACN, l'Ajuntament de Tarragona ha obert una consulta pública per tal que la ciutadania opini sobre com hauria de ser la futura ordenança de terrasses i extensions comercials del municipi.
Llegiu també:
