Ja fa gairebé cinc mesos que pujava a un avió des de Barcelona en direcció a Singapur. Sense bitllet de tornada ni idea de què seria de mi en les següents setmanes o mesos. He conegut molta gent en aquest temps, i he tingut tot tipus de converses relacionades amb els viatges. Però si una pregunta s'ha repetit continuament en aquest temps, seria aquesta: "com ho fas, per finançar aquest viatge tan llarg que tens en ment? Ets rica?".
Sempre que surt aquesta qüestió, ric i els explico que viatjant estic gastant mensualment (amb totes les despeses) menys de la meitat del que gastava només de lloguer quan vivia a Catalunya. Sí, com ho llegiu. El meu lloguer a Cambrils els últims dos anys, vivint sola, eren 550 euros; actualment m'estic gastant mensualment uns 200 euros, com a màxim, mentre viatjo.
Això vol dir que, en els primers quatre mesos viatjant no m'he gastat ni 1.000 euros. Pot semblar impossible, però el que tenim en ment la majoria de persones quan pensem en viatjar no és, ni de lluny, l'única manera de fer-ho. De fet, hi ha tants viatges com persones que viatgen al món.
Parlem de xifres
En una zona com és el sud-est asiàtic, les despeses es redueixen moltíssim. I això que en aquests cinc mesos he estat viatjant a Malàisia, un dels països més cars de la zona (en comparació amb països veïns, com Cambodja o el Vietnam, per exemple). La moneda de Malàisia és el ringgit, que actualment al canvi són gairebé 5 rm per 1 euro.
Els preus aproximats (dependrà de moltes coses) són, per un plat a un restaurant 10-15 rm (2-3 euros), tot i que pots arribar a menjar per 1 euro en nombroses ocasions. Les begudes, en comparació amb el menjar, ssón més cares. Per exemple, un refresc de cola val 1 euro, un suc de fruita pot costar 1,5 euros, o un kopi (cafè) o teh tarik (te amb llet) serien uns 80 cèntims d'euro. Per tant, un àpat normalment costa uns 4 euros.
Preus en un restaurant de Melaka, a Malàisia (Fotografia: Anna Poyo)
L'allotjament varia molt, depenent de les comoditats que necessitis. Un llit en una habitació compartida son uns 35 rm (7 euros), una habitació privada per a dues persones en un hostal senzill pot costar 70 rm (14 euros), i a partir d'aquí es pot anar augmentant el preu fins a habitacions de luxe a centenars d'euros la nit.
Així doncs, un dia normal viatjant amb allotjament i menjar per persona podria fàcilment costar menys de 15 euros. Però pensareu, ei, que tu ens has dit que gastes 200 euros al mes. Si multipliquem els 15 euros diari per 30 dies, son un mínim 450 euros al mes! Efectivament, però aquí hi ha un factor clau: el voluntariat.
En cinc mesos viatjant només he pagat quatre nits d'allotjament; la resta de vegades he dormit "gratuïtament". Poso aquesta última paraula entre cometes ja que a canvi d'allotjament he estat treballant una quantitat d'hores al dia, i tots sabem que el temps val el seu preu.
En què consisteix doncs, fer un voluntariat?
Potser teniu en ment que un voluntariat és anar a ajudar a construir pous a comunitats llunyanes o fer de professor en una escola ensenyant anglès. Però en realitat hi ha moltíssimes possibilitats! Des de ser a la recepció d'un hostal, passant per ajudar a una família amb les tasques de casa, o fins i tot formant part d'un equip de restauració de vaixells antics.
En tots els casos, treballes una quantitat específica d'hores (quatre o cinc) a canvi d'allotjament, alguns (o tots) els àpats i potser alguna activitat extra. En el meu cas, he fet diferents tipus de voluntariat fins ara: en dues ocasions he treballat en hostals, formant part de l'equip de neteja i de recepció.
Posteriorment en un centre de busseig, ajudant a organitzar i preparar les habitacions i, finalment, en un altre centre de busseig ajudant a dur les xarxes socials i la recepció.
A la recepció de l'hostal del Traveller Bunker, a Tanah Rata (Fotografia: Anna Poyo)
D'aquesta manera, les despeses es redueixen dràsticament passant a ser només alguns àpats que es fan en restaurants (o al supermercat per cuinar) o bé per alguna activitat extra com ara sortir a fer una copa, un tour, llogar una moto… Això sí, la vida del voluntari és una vida allunyada de tot luxe. Gairebé sempre es comparteix habitació amb altres persones (altres voluntaris, normalment), a més d'haver de treballar durant el viatge.
Depenent del temps que tinguis per estar viatjant, aquesta opció podria no ser gaire bona, ja que la majoria de vegades et demanen un mínim de dues setmanes de voluntariat. Aquesta és una opció perfecta, si disposeu de temps i el pressupost és ajustat.
Com s'aconsegueixen, els voluntariats?
Hi ha moltes webs on les persones o els negocis que busquen voluntaris s'anuncien i s'hi pot contactar directament, com Workaway o Worldpackers. Aquestes webs solen tenir un preu anual per poder accedir a la base de dades i poder contactar amb els anunciants. Si realment feu servir contínuament aquest tipus de plataforma, en poc temps haureu amortitzat el que paguis.
També es poden fer servir grups de Facebook del país, on la gent anuncia que busca voluntaris, o bé el clàssic boca-orella: sovint coneixes gent viatjant que ha estat a altres llocs i et pot recomanar on anar i, fins i tot, pot recomanar-te a tu com a voluntari. Aquesta és la millor manera, ja que les probabilitats d'èxit són més altes.
Viatjar d'aquesta manera no només té avantatges a nivell econòmic, sinó que també et permet conèixer gent local (treballadors), altres viatgers que tenen un estil de vida similar al teu, així com estar més temps en un lloc concret et serveix per conèixer millor certs indrets que, d'altra manera, només visitaries durant dos o tres dies veient les atraccions turístiques més importants de manera superficial.
Durant aquests cinc mesos viatjant a poc a poc per Malàisia, he pogut parlar amb moltíssima gent del país i he pogut descobrir realitats molt diferents a les quals estic acostumada, estils de vida, xocs culturals i religiosos, maneres d'entendre la vida… totes i cadascuna d'aquestes diferències m'han fet aprendre alguna cosa. No sempre han estat coses bones, ja que el món és ple d'injustícies, però la meva ment s'ha anat obrint poc a poc i he après a entendre sense jutjar.
