"Parlar de política quan no tens les eines de veritat, acaba essent un oxímoron". Això, és el que m'he quedat de la molt interessant entrevista concedida fa uns dies per Lluís Llach a VilaWeb. L'entrevista ha estat arran de la seva dimissió del Consell per la República.
Això, exactament, és el que he manifestat sempre que he tingut ocasió. A la Generalitat se li ha d'exigir responsabilitats en els àmbits que en té. Si aprofundim en el que es diu, convindríem que al marge de la gestió, quasi en tot, hauríem de reconèixer la dependència parcial o total de l'Estat, tant en recursos com en infraestructures.
També en el cas de normes i lleis pròpies, legislades pel Parlament per una millor adaptació i aprofitament d'aquests recursos, que en el moment d'aplicar-les, si cal, es recorren i s'anul·len de la manera més prepotent i barroera.
En conseqüència, per dir-ho d'una altra manera, i segons quines són les majories de govern, es fa més evident que tenim l'ànima sobiranista, però el cos és autonomista i es fa el que es pot. Així es va fer durant més de vint anys amb el famós "peix al cove" i ara també s'està fent amb una poc visible taula de diàleg. En ambdues ocasions, a canvi de facilitar el govern de l'Estat al partit de torn amb promeses que, a l'hora de la veritat i en el millor dels casos, sempre hi ha torna en com s'havia pactat i signat.
L'ànima, allí està, en el fons i no es veu de tot. L'anomenem quan es tracta d'alguna cosa més enllà. És intangible, no mesurable, no quantificable, no comprovable i no fiscalitzable. El cos, amb tots els seus òrgans, són reals i són els que executen i transformen el que volem, o voldríem. I com material que és, queda sotmès a les circumstàncies i les vicissituds que la vida i la supervivència ens marca en cada moment.
Amb totes les eines a l'abast, més enllà de les voluntats i ideologies, que sempre s'hi ha de comptar, jo seria el primer a exigir i en criticar. Però, si vull ser honest amb mi mateix i amb el que veig, he de comprendre errades i repartir culpes, segons l'oportunitat de poder dirigir les accions.
