Aniversari de govern

Com corre el temps! Ja fa un any de les eleccions municipals que guanyaven els socialistes amb Sandra Guaita al capdavant i que deixaven enrere dotze anys d’alcaldia de Carles Pellicer. Pellicer va tenir el 2011 una victòria històrica. Per les mateixes raons, i afegint el fet que la ciutat compta amb la seva primera alcaldessa, era històrica la victòria de Guaita, que feia mesos que es veia venir. Després dels resultats, el pacte de govern va ser relativament fàcil. Ara Reus va ser molt hàbil, i signava de seguida deixant sense efecte qualsevol alternativa. ERC, per a qui els resultats van ser un cop molt dur (alguns, poc avesats a sortir de la bombolla republicana, encara no se n’han refet avui), va tardar una mica més a signar un acord, però va ser fàcil. Govern de coalició, doncs, amb dos grups (els petits) amb experiència del govern anterior, i el soci majoritari pagant alguna "novatada". Govern de coalició, en tot cas, que no s’aparta de la tradició dels governs plurals que ha tingut la ciutat, que han consistit en la creació de regnes de taifes on cadascú s’ocupa de la seva parcel·la i procura no posar-se en les dels altres, almenys públicament. 

Ja dèiem fa un parell de setmanes que Sandra Guaita pot estar tranquil·la. Els vents de la política nacional i estatal li bufen a favor, especialment la nacional on més aviat que tard veurem Salvador Illa de president de la Generalitat. L’alcaldessa entén, fins i tot, que ERC vulgui intentar marcar perfil propi. La compareixença pública que va fer el grup municipal per passar balanç d’aquest primer any es va basar en un parell d’idees, que simplifico: Sort de nosaltres, que sabíem governar, perquè els socialistes no coneixien l’Ajuntament. I segon argument: quina llàstima que els socialistes vulguin tornar a la ciutat anterior al 2011, perquè fins que nosaltres no tinguem l’alcaldia, la ciutat no avançarà com hauria d’avançar. No sé si són els arguments més adequats: La ciutat anterior al 2011, liderada pels socialistes, era la culminació de la transformació més important de la història de Reus, i, a més, ERC estava al govern municipal contribuint de manera determinant a aquesta transformació. ERC viurà el futur immediat en la contradicció que suposa necessitar estar al govern i a la vegada marcar un perfil propi que no incomodi excessivament els seus socis. Es podria dir que ERC enceta la campanya a tres anys vista de la celebració de les eleccions municipals.

El cert és que aquest primer any ha estat prou plàcid per al govern. La impopular decisió de la pujada d’impostos (amb manifestacions al carrer i tot) es traduïa al cap de poques setmanes en uns pressupostos expansius, que permeten fer coses i tirar endavant projectes. Els tres socis de govern (i l’oposició, també) saben que hi ha capacitat per fer coses, molta més, o moltíssima més, que durant els mandats de Carles Pellicer, i això es notarà a mesura que vagi passant el temps i tot plegat es vagi fent realitat. Si els afers relacionats amb el personal municipal o amb el contracte de la brossa no es descantellen, fa la pinta que tot plegat serà relativament fàcil. A Guaita, per ara, totes li ponen.