Xavier Amorós, fill de Rodolf Amorós Cabré de Pradell (Priorat) i de Maria Solà Miret de Maials (Segrià), va néixer a Reus el 7 d'abril de 1923. El seu pare era un dels propietaris d'un comerç de teixits 'Las Americas' situat al carrer Llovera, un home ple de bonhomia que estimava els llibres i el teatre.
Amb motiu del seu aniversari, a Pradell de la Teixeta se li retrà un merescut homenatge el dissabte 6 d'abril, a les 7 de la tarda, a la sala sindical. L'Ajuntament el nomenarà Fill Adoptiu del poble i es presentarà la reedició del poemari 'Enyoro la Terra', finalista del premi Carles Riba de 1960 i de la 'Carta a Pradell' que va escriure fa uns anys adreçada al poble del seu pare.
L'any 1937 amb l'esclat de les primeres bombes a Reus la seva família el va enviar a casa del seu oncle expastisser, a Pradell., on ho va passar gairebé un any. Diu Xavier Amorós a 'El camí del morts': 'Els primers temps de Pradell em van semblar, podríem dir, arcàdics. Aquell any va nevar i encara que vam avorrir la neu glaçada, la mateixa que ens va fer tanta il·lusió les primeres hores d'haver caigut, totes les fonts i fontetes del terme es van avenar. Per tots els barrancs baixava un doll d'aigua cristal·lina de debò i pel barranc del pas, el que presidia la vall que configura el món de Pradell, el doll es convertia en una mola d'aigua que feia tot el goig de la terra. Quan va venir la primavera tot va enverdir esplèndidament; va créixer l'herba per les garrigues i els conreus i tota la vall lluïa sota del sol quasi diari'.
El nou llibre editat per Obrador Edèndum 'Enyoro la terra. El Pradell de sempre' ha anat a cura d'Elena de la Cruz Vergari, amb pròleg de l'alcalde de Pradell, Miquel Cabré, un estudi introductori d'Antoni Nomen i uns comentaris als poemes elaborats per Cosima Vergari, segons les indicacions del mateix autor. També incorpora l'audiovisual en DVD 'Enyoro la terra, a viva veu' d'Antoni Pérez-Portabella.
La presentació d'aquest llibre tindrà la seva rèplica a Reus el dia 10 d'abril, al Centre de Lectura, en una nova sessió En Veu Alta, aquesta vegada dedicada especialment a un dels nostres poetes més representatius, el qual ha rebut, entre d'altres, el Premi Carles Riba (1964) i el Premi de Literatura Catalana (Poesia) de la Generalitat de Catalunya (1983). Ha cultivat, a més, el periodisme literari, l'assaig i la crítica i, de manera especial, la crítica autobiogràfica, narrada, segons Joaquim Molas, sota 'l'observació i la universalització, amb detallisme, i amb un to poètic i irònic alhora, viu i senzill, de conversa'.
El refugi a Pradell, al Priorat, i tots els records de quan tenia catorze anys li van inspirar aquest recull entranyable format per dotze poemes.
Sóc al Pradell de les cinc del matí,
a la deu mateixa de l’aigua.
Veig els barrancs de tres en tres
i els pins malaguanyats,
i començo a comprendre
el perquè de les coses meves.
Jo també moriria
com les vinyes que moren pujant.
I em dol no tenir set
mentre la gana és viva.
I oblido,
al migdia,
a l’ombra,
dins la flaire animal
de la figuera.
Sento el colp de molts càvecs alhora,
com si hagués romput
la corda del temps.
Evoco
aquell fang nobilíssim
que feia dolorosa
la partença.
Xavier Filella és president del Centre de Lectura de Reus
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics