La cadena és així

Amb decisions preses com la darrera, fent recaure les males gestions de la banca, a partir d'ara, en els seus accionistes, però també en els bonistes i, finalment, "castigant" bona part dels estalviadors que hagin procurat arreplegar més dinerets, no es creen les simpaties que tindrien mesures contundents contra els seus dirigents, únics responsables dels seus resultats.

Manquen passos decidits i valents que facin confiar i avançar el que no és més que una Unió Monetària cap a una Unió Financera i Fiscal. Si no es produeix, la Unió Europea està condemnada a no ser completa, a no ser-ho a tots els efectes, a no passar dels acords econòmics i, desitjablement, de les lleis fiscals comunes. A Europa hi ha massa diferències, tant política com culturalment parlant, i massa sensibilitats pròpies que mai cediran el "protagonisme" a una representació aliena.

Mentrestant, s'hi van afegint els que han anat fent els deures marcats per estar-hi a ple dret i amb dret als ajuts pel seu desenvolupament que, fins fa ben poc, han anat gaudint altres estats, com per exemple l'espanyol i que ara, en benefici dels nous incorporats, hauran d'aprendre a prescindir-ne.

Des de l'any 2004, eren 27 els països integrants, però a partir d'aquest 1 de juliol ja en són 28, amb la incorporació de Croàcia. I és en portes de fer-ho, segons les meves notes, Islàndia, Sèrbia, Letònia, i amb ganes d'entrar-hi, Turquia, ARYM (Macedònia), Montenegro, Albània, Bòsnia Hercegovina, Kosovo -amb permís de tres o quatre estats que no ho deixen fer possible, entre ells España- i Andorra. 

En aquests moments de crisi financera molt generalitzada i d'una confiança nul·la en la política -perdó, en els polítics-, pot ser no seria el millor moment d'augmentar el nombre de "socis" que, qui més i qui menys, i només entrar, necessitaran d'un bon feix d'ajuts.

Però la cadena és així. Qui té el poder per fer-ho, ajuda, però posa unes condicions amb un termini de caducitat i si durant aquest temps s'ha utilitzat per acostumar-se a viure amb aquestes "subvencions", i al damunt "fardar", en lloc d'invertir-ho correctament en objectius, control, incentivació i formació per prosperar de veritat, arribat el moment, toca patir. Escrivint aquest darrer paràgraf, no sé perquè, però és que hem sona molt i molt... i no parlant de la Unió Europea, precisament.