Les preguntes que ens hem de fer els catalans és: qui ens ha portat la ruïna econòmica i de valors ètics, la corrupció i la quasi desaparició de la societat del benestar, que després de la dictadura amb tant d'esforç vàrem construir? Qui va vendre fum i fem en la cursa sense límits, especulativa, perquè cada any el PIB fes un creixement superior als països europeus i es creà un gegant amb preus de fang? El PP i el PSOE a parts iguals.
Quin paper hi van fer els responsables de vigilar l'especulació, el diner fàcil, l'engany i la creació de perspectives falses a la gent que desconeixia les finances, 'la ingenieria financera'? I fent meva una frase que va dir Tierno Gaván, quan va venir al 1978 al Centre de Lectura de Reus, referint-se a la classe treballadora, els va advertir que s'allunyessin de la creació dels paradisos artificials, que eren una trampa contra els obrers, el cotxe, els crèdits, els pisos superinflats, etc.
Els treballadors i la classe mitjana van caure en el parany... Els responsables amb noms i cognoms són el president del 'Banco de España' i els responsables de la 'Comisión Nacional del Mercado de Valores' que tenien l'obligació de denunciar la bombolla, els culpables de la ruïna de la classe treballadora i de la pèrdua dels estalvis dels avis, de la classe mitjana i de tots.
La mania persecutòria del president del 'Banco de España' van ser les Caixes, d'una tacada es va carregar quasi totes les Caixes, que també n'eren culpables per mala gestió i expoliació de diners.
No hi ha cap processat ni imputat ni jutjat ni empresonat; llops amb llops no es mosseguen. L'exemple més flagrant és Bankia. El resultat referent a Catalunya de la desaparició de les entitats de Crèdit és que les Caixes cobrien en una part important, l'atenció social, la cultura amb majúscules, els ajuts a entitats, a ONG, etc. eren aquestes actuacions que, les Caixes, al no poder fer beneficis i repartir-los als accionistes, omplien l'Obra Social molt important per a Catalunya.
Els inventors de les hipoteques 'fàcils' i els inventors de les 'preferents' poden estar orgullosos. Ho han cremat tot i s'han carregat dos generacions de ciutadans i s'han carregat els universitaris, emprenedors, investigadors, inventors, etc. que han costat molts diners al país i la dreta espanyola de sempre els obliga a que marxin, no fan cap falta, és l'expressió de sempre d'un poble incult. 'Que inventen ellos'. Mirem el futur, aquesta gent ens està empobrint en menyspreu i odi.
Aquest panorama tètric, emmarcat en un deute de l'Estat impossible de retornar als bancs estrangers que van deixar els diners i que, de moment, els interessos sembla que els van cobrant, pagant-ho el poble, però el deute principal, l'Estat no el pot pagar.
Al mateix temps, l'estructura enfarragoa de l'Estat no minva, els bancs supervivents de la debacle necessiten cada dia més diners, els quals prenen de l'economia productiva i la manca de crèdit ensorra als petits, als mitjans i als emprenedors.
El 'pastís' està corcat i passat, el desgovern és total. Unes quantes 'cireretes' del 'pastís'. Estem pagant el deute de la compra d'armament que va encarregar el govern del senyor Aznar. Ens estem preparant per a una altra gesta bèl·lica tipus 'Perejil'. La venda de suposades finques propietat? De la Infanta 'tretze', encara no s'ha explicat, a causa de la ineficàcia del senyor Montoro i Hisenda. Un error garrafal propi de república bananera.
Diners europeus mal invertits a les drassanes espanyoles per a la construcció de vaixells. No els poden tornar, significarà que molts treballadors van a l'atur.
El nomenament del president del Tribunal Constitucional, que no va declarar que era militant del PP, és una manca d'hondradesa i democràcia. Els catalans ja tenim una desagradable experiència amb l'Estatut de l'any 2010. El febrer de 2007, el Tribunal Constitucional va apartar al magistrat Pablo Pérez-Tremps de la sentència de l'Estatut. Va canviar la correlació de forces al TC. Pel resultat, va ser la sentència nefasta i arbitrària sobre l'Estatut de Catalunya, que va provocar el que va venir després. El DRET A DECIDIR i el desig majoritari per a la INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA.
Pérez de Cobos, president amb carnet del PP, que no té l'elegància de dimitir. Es construeix un submarí, orgull de la tècnica naval espanyola, mal calculat que no flota. Diners cap a la banca amb Bankia com vaixell insígnia, i malgrat això, la morositat de la banca en general ha pujat l'11,21%, etc. Seguiríem més, autopistes, AVES, inversions estatals, però deixeu-m'ho. Desgovern total.
Reflexió final: Catalunya se n'ha sortit JA, treballem per la Independència.
Jordi Escoda Vilà és antic diputat del Parlament de Catalunya i exsenador a Espanya de CDC.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics