Dilluns, 25 de Novembre de 2024
El procés de segregació de Salou i el procés d’independència de Catalunya, que són molt diferents, tenen un punt en comú: la possibilitat que la realitat present esdevingui diferent en el futur, si molta gent ho desitja. Un fet que alguns s’entesten a dir que és impossible.
L’any 1981 un grup de ciutadans aplegats en associació van sol·licitar a l’Ajuntament de Vila-seca i Salou la segregació de Salou per poder constituir un municipi independent. El ple va desestimar la proposta i, posteriorment, va trametre l’expedient a la Generalitat. Tres anys després, el 1984, el ple de l’Ajuntament de Vila-seca i Salou va rebutjar el projecte de divisió entre els dos municipis proposat per la Generalitat. L’any 1986 la Generalitat va denegar la segregació del nucli de Salou, atès que no s’havia aprovat encara la llei reguladora de l’organització territorial de Catalunya i el criteri era de no alterar el mapa municipal. L’associació va recórrer en contra d’aquesta decisió, però el 1987 l’Audiència Territorial de Barcelona va desestimar el recurs, tot validant la resolució del Govern. Finalment, el 30 d’octubre de 1989 el Tribunal Suprem va dictar sentència en el recurs d’apel·lació interposat per l’associació promotora de la segregació i va aprovar la constitució del municipi de Salou.
El procés va ser dur i difícil, amb enfrontaments entre els habitants i els dirigents de tots dos municipis. En aquell temps, Vila-seca era un municipi que vivia en part de l'agricultura, mentre que la principal font d'ingressos de Salou era el turisme. Salou, en els mesos d'estiu, era la localitat més poblada de la demarcació de Tarragona. Actualment, tots dos municipis han doblat pràcticament la població i s'hi viu prou bé. Molta gent de Salou i Vila-seca es casen, es traslladen a viure d’una localitat a una altra, treballen a una població i viuen a l’altra, etc. En definitiva, hi ha relació fluida entre els habitants dels dos municipis, aliens a la discrepància recent en el si del Consorci Recreatiu i Turístic (CRT). Una polèmica que ha acabat amb un acord sobre el repartiment de la fiscalitat que generin Port Aventura i BCN World del 57% per a Salou i el 43% per a Vila-seca, per als propers vint anys. Espurnes del passat?
Per a la capital de la Costa Daurada, constituir-se com a poble de ple dret és el fet més destacat de la seva història recent, que ha contribuït de manera decisiva al seu desenvolupament i progrés. Un salt endavant que s'ha aconseguit mantenint unes bones relacions amb l'antiga "metròpoli" (Vila-seca era la "capital" del municipi quan Salou en formava part).
Pot ser el de Salou un exemple esperançador per al procés obert a Catalunya? És aviat per dir-ho, però força gent creu que val la pena intentar-ho. I, en qualsevol cas, ningú no hauria de descartar d'entrada una aspiració democràtica titllant-la d'"impossible". Ja ho deia Nelson Mandela, que "tot sembla impossible fins que es fa", i en el mateix sentit ens esperona el conegut vers del poema Ara mateix de Miquel Martí i Pol: “Tot està per fer i tot és possible.”
Diana Vizán, periodista i politòloga.
