Elegir sempre és complicat, ja que aquest verb n’implica un altre: excloure. Per això, les eleccions democràtiques tenen quelcom màgic, ja que pots renunciar a votar molts partits, però la majoria dels quals algú els haurà escollit per a tu. Per tant, la renúncia només afecta la quantitat –que no és poc!-, però habitualment no implica la presència/absència d’un partit en un parlament.
Ara bé, parteixo de la premissa que els candidats/es per presentar-se a les eleccions hauran pres aquesta decisió lliurement, ja que creuen que són ciutadans/es compromesos/es que poden aportar alguna cosa a la societat. El problema sorgeix quan a un ciutadà se li obliga a formar part de la mesa electoral amb el pretext que “és un deure” al qual no es pot renunciar, llevat que pugui acreditar alguna “excusa” de força major. Pensem que no acudir a la mesa sense causa justificada és un delicte sancionat amb pena d’arrest major i multa. En canvi, no és sancionable el fet de no assistir als plens sense causa justificada, tot i que la persona hagi escollit lliurement que hi vol assistir.
A finals d’abril, l’atur registrat a Catalunya era d’unes sis-centes mil persones, la majoria de les quals crec que agrairien molt tenir un ingrés econòmic extra a final de mes i sobretot sentir-se útils. Per tant, aquestes persones no podrien ser les elegides per formar les meses electorals? Òbviament, les meses no es poden constituir només amb persones que es trobin en aquesta situació, ja que això implicaria revelar la seva condició laboral públicament, però sí que podrien representar un percentatge molt elevat dels membres de les taules electorals.
Així doncs, potser seria hora d’elegir quins partits volem, però també d’elegir com volem que es constitueixin les meses electorals, ja que és un procés poc transparent i alhora poc realista tenint en compte la situació actual. Només una dada: les multes de trànsit es publiquen en butlletins oficials mentre que les persones que formen part del sorteig per constituir una mesa electoral, no. Com tampoc es publiquen les persones que finalment integraran les meses electorals. Les eleccions, doncs, només són per als candidats polítics. Per a la resta, es tracten d’imposicions democràtiques.
