Un embolcall atractiu per reforçar la teoria oficial sobre la mort de Prim

La forma d'explicar una història és tan important com la història en si mateix. De ben segur que és el leitmotiv seguit per la productora àudiovisual Batabat a l'hora d'afrontar un projecte de gran abast com un documental dedicat al general Joan Prim i Prats. "No volíem que fos el típic document històric que acaba sent avorrit", indicava el director de la pel·lícula, Santi Trullenque. El resultat ho és tot menys avorrit: hi ha tensió, emoció, i especialment, una aura de misteri al voltant de l'il·lustre reusenc.

Un Teatre Fortuny pràcticament ple va gaudir de Prim, anatomia d'un general, un retrat històric però també personal de la seva figura. De llarg, el recurs més original és l'ús d'un actor, Jep Barceló, que encarna la figura del reusenc, més viu que mai cent quaranta-quatre anys del seu recordat assassinat. El Prim ficcionat no només aporta dades biogràfiques, sinó que també qüestiona o valida part de la investigació realitzada sobre el seu cos recentment, o fins i tot, es nega a donar detalls de la seva vida privada (la historiadora Maria José Rubio relata la seva relació infantil i depenent amb la seva mare).

El passeig en cavall de Prim pel centre de Reus, l'arribada al Teatre Fortuny o el seu recorregut pel Palacio de Buenavista són tres grans encerts de la productora per fer arribar al gran públic la dimensió del personatge relatat. El muntatge aporta dinamisme a la narració ja que l'explicació històrica, que s'inicia amb la participació de Prim a la I Guerra Carlina, es combina amb el trasllat de la seva mòmia a l'Hospital de Sant Joan per fer un estudi anatòmic i forense. També s'utilitzen imatges de la película sobre Prim de José Buch, realitza el 1929, per dramatitzar algunes situacions històriques.

Com era d'esperar, el discurs narratiu arriba al seu clímax amb l'assassinat del general i les explicacions contemporànies que se li volen donar. En un primer terme, seguint la coherència del relat, la forense Maria José Robledo avança la tesi de l'escanyament, com una de les més factibles per les marques al coll que apareixen en la mòmia de Prim. No obstant, el guionista i productors s'encarreguen de rebatre-la.

Apareixen imatges de TV3 del 18 de desembre de 2013, quan la Comissió del Bicentenari del General Prim va presentar un nou informe forense, realitzat per les Universitats Complutense de Madrid i la d'Alcalá, en què es desmenteix categòricament la teoria de l'escanyament. Els forenses Bernardo Perea i Fernando Pera s'encarreguen de desacreditar la tesi defensada per Francisco Pérez Abellán.

El documental dóna per certa aquesta darrera versió i només deixa incògnites, al final del seu metratge, sobre qui va estar al darrere de l'assassinat del general Prim. Des d'un punt de vista històric, la pel·lícula és un bon resum de la seva vida militar i personal, força coneguda entre els reusencs. Però l'objectiu d'aquesta producció no és promocionar encara més la figura de Prim a la ciutat, sinó a l'exterior. Per això, TVE i TV3 han participat en la producció i emetran el documental properament.