No es pot deixar passar l'agost sense amollar algun consell de lectura benaurada. Si fa diana, que els déus ens ho premiïn. Des d'aquesta feliç columna el cronista ha retret en diverses i ben trobades ocasions l'oblit que Vicent Andrés Estellés va patir el 2013 per la inhàbil coincidència entre el seu any i el d'Espriu. Dos poetes i un any són difícils d'engolir per a un país petit i d'un només de tot.
Per això convé aprofitar cada nova avinentesa de redimir errors. Ens la dóna, l'oportunitat, l'editorial 3i4, que va publicar el maig passat el primer volum de la nova edició, revisada, de l'obra completa d'Estellés. Un llibrot que conté les gènesis Ciutat a cau d'orella i Donzell amarg, el necròfil Hotel París, l'amorós i quotidià Hotel París, l'introspectiu El Monòleg, el hamletià Testimoni d'Horaci, l'hàbil pinzellada L'entreacte i el magne La clau que obri tots els panys. És a dir, tota la primera poesia de Vicent Andrés Estellés.
Els versos que va escriure entre 1952 i 1958, i que les tristors de l'època i la ceguesa humana no van permetre que publiqués, en alguns casos, fins a dues dècades més tard. Aquesta darrera edició inclou uns petits estudis introductoris de Ferran Carbó. Aclaridors. Tot i que es troba a faltar una autèntica voluntat anotadora, que no és encara ambició d'aquesta edició, i el contrast més clar entre les versions que el poeta va anar publicant a cada compulsiu moment. Au, que Estellés és vida, potrosos, desficiosos i llandosos lectors d'aquesta columna!
Vicent Sanchis és periodista i professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Ramon Llull.
