Un nou projecte arquitectònic reobre el debat de l’ampliació del Centre de Lectura

"Fa tres anys enrere, quan feia cinquè d’Arquitectura, vam tenir la proposta de crear un projecte al solar de la ciutat que jo triés. Tinc molta família a Alforja i coneixia Reus de passar-hi el cap de setmana i i tardes. Vaig anar a l’Ajuntament i em va explicar l’arquitecte municipal, Gabriel Bosques, que un dels projectes que estava en peu era la rehabilitació del Centre de Lectura i el conjunt del Teatre Bartrina", descriu Nabona. A partir d’aquí, es va posar en contacte amb l’arquitecte encarregat del projecte, Anton Pàmies. "Em va semblar un projecte amb molt potencial i en vaig fer treball final de carrera".

Quina solució arquitectònica planteja?

D'entrada, el projecte de Nabona aposta per dotar les instal·lacions del Centre de Lectura amb noves sales d’assaig de dansa, teatre i el nou aulari de circ. Paral·lelament, “també em vaig centrar en temes de connexió interior del Centre de Lectura”. Un dels principals inconvenients de l’illa del Centre, sosté Nabona, és que “s’ha anat formant agafant edificis diferents i hi ha un problema de connectivitat interior”. Per això, a més de les noves instal·lacions, una de les idees més novedoses que proposa l’arquitecta és “la connexió del carrer Major fins al Teatre creant un carrer interior. Que fos tot accessible”.

Si bé el projecte de l’Ajuntament està pensat perquè l’edifici nou de la plaça del Teatre doni a la cara nord, Nabona reorienta el nou espai a la zona sud i explica el perquè: “Un cub a la zona nord de la plaça implica que fas ombra a tots els habitatges que hi ha al darrere i al meu projecte ho vaig canviar. Vaig posar a la zona sud, l’aulari de circ; llavors la plaça més reduïda i més acotada”.

La façana que dóna a la plaça del Teatre quedaria com una galeria que passa per davant tant de la mitgera com de l’edifici de backstage del Bartrina: “Així es dóna una imatge molt més amable i la galeria també em servia per connectar els diferents edificis amb les escales i nous accessos per les aules. A més, també permet fer la nova gran entrada cap a l’Obrador d’Arts Escèniques que n’hi dic jo, que fos per aquesta plaça del Teatre per dur-hi activitat”, justifica.

Amb tot plegat, el projecte teòric de Nabona pretén una millor integració de l’edifici amb l’entorn i el dota d’una "identitat potent perquè sigui reconeixible des dels dos carrers". A nivell estètic, l’arquitecta considera que "quan passes pel voltant de l’illa del Centre de Lectura no saps exactament quins edificis són part del Centre i quins no… I el que intentàvem amb el projecte era donar-li aquesta idea de conjunt, amb una façana més reconeixible d’equipament públic".

El projecte de final de carrera no contempla el cost final que tindria la remodelació al complert del conjunt arquitectònic entre el Centre de Lectura i el Bartrina, atès que no és un requeriment del treball. Amb tot, matisa Nabona, "sí que ens demanen que siguem conscients del moment econòmic i fem un projecte realista".  

Sobre la paralització d’aquesta mateixa ampliació, Nabona defensa que a dia d’avui ja hi ha un projecte sobre la taula, el d’Anton Pàmies, "i s’hauria de seguir aquest". Amb tot, apunta, "la idea és reobrir el debat del Centre de Lectura i el necessari que podrien ser unes instal·lacions d’aquesta mena per la ciutat i per crear-hi un pol d’atracció".