L’any 2014 va ser l’any de celebracions de diferents esdeveniments històrics, entre ells, el bicentenari del naixement, el 6 de desembre de 2014, d’un dels fills il·lustres de Reus, en Joan Prim i Prats, Comte de Reus, Marquès dels Castillejos i Vescomte del Bruch. Molt s’ha escrit i parlat sobre la figura del primer president català del Govern espanyol, però en aquest article ens aproparem, de manera resumida, a la figura del seu fill, en Joan Prim i Agüero que, a diferència del seu pare, no va ingressar en el cos d’infanteria de l’exèrcit, sinó en el cos de cavalleria aconseguint el grau de General de Brigada.
Juan José Francisco Antonio Pablo Hilario Prim i Agüero, duc dels Castillejos, va néixer a París el dia 10 de gener de 1858, essent els seus pares Joan Prim i Prats, Capità General de l’Exèrcit en aquells moments, i Francisca Agüero González. En aquells moments la família Prim i Agüero vivien a la capital francesa al carrer d’Astorg número 16. El seu naixement fou inscrit al Registre de les Actes de la Mairie del primer districte, dos dies després, el 12.
Fou batejat a l’església catòlica de San Agustín, situada al carrer de la Pepinière, número 24, el dia catorze del mateix mes pel prevere vicari de la mateixa parròquia, monsenyor Malzac. Va ingressar com alferes al cos de cavalleria amb data de 19 d’octubre de 1868, a l’edat de 10 anys, tot i que a l’edat de dos anys, el seu pare, en la primera parada que els voluntaris catalans van fer per tornar de la Guerra d’Àfrica, a Alacant, el va inscriure “como soldado de las filas catalanas...”. Va haver de justificar la seva aptitud mitjançant un examen.
A l’edat de tretze anys, el seu pare Joan Prim i Prats fou assassinat a la calle del Turco a la seva sortida del Congrés. La seva mort va tenir gran repercussió a la premsa del moment i moltes institucions, entre elles a la Junta Directiva del Foment del Treball Nacional que, amb data de 31 de desembre, enviaren un telegrama donant el condol a la vídua del General Prim, Francisca Agüero i on s’expressava la voluntat de nomenar a Joan Prim i Agüero, duc dels Castillejos, “socio de mérito (...) como débil muestra de la gratitud y del respeto que El Fomento de la Producción Nacional profesó siempre a su esclarecido Padre por los señalados servicios que prestó en vida a los intereses generales de la producción nacional...”.
Per decret del Ministeri de Gràcia i Justícia de l’any 1872 s’eximia del pagament de l’impost corresponent a la seva successió dels títols de Comte de Reus i Vescomte del Bruch. A finals del mes de juliol de 1873, concretament el dia 23, va morir la seva àvia, Teresa Prats Vilanova a l’edat de 87 anys. En el seu testament va deixar a la seva filla Teresa Prim i Prats la quantitat de “500 duros en pago de todos sus derechos de legímitima materna”. Del remanent de tots els seus béns va nomenar successor universal al seu estimat nét Joan Prim i Agüero i, en cas de morir aquest sense descendència i solter, els béns passarien a la seva germana, Isabel Prim i Agüero. El 1874 va ser Ajudant de Camp del President del Poder Executiu i del Capità General de Castilla La Nueva.
Una sèrie de permisos van fer que viatgés per tota Europa i Amèrica i el 6 de febrer de 1885 fou destinat al 3r Esquadró del Regimiento de la Princesa “al que no se incorporó por haber sido destinado de Ayudante de Campo del Excmo Sr. Capitán General de Castilla la Nueva...” i per la Reial Ordre de 10 de desembre fou ascendit a Comandant de Cavalleria amb antiguitat de 22 de gener de 1878. Destinat en diferents regiments fins que ja al 1896 fou ascendit, per Reial Ordre de 22 de gener, al grau de Tinent Coronel de cavalleria per antiguitat i destinat el 23 de juliol al “Regimiento Caballería Reserva de Burgos nº 35”, però no va incorporar-se perquè va ser destinat al “Regimiento Caballería Reserva de Madrid nº 39” en concepte d’agregat fins a finals del mes de maig de 1898 on va causar baixa de dit cos i fou ingressat al de Reserva de Cadis nº33. Posteriorment tornaria al cos de cavalleria de Madrid nº39.
El 30 d’agost de 1930 traspassava a l’edat de seixanta dos anys després de patir una enfermetat pulmonar. Tenia el domicili a la Plaza de la Independencia, número 3, entrèsol. Va rebre sepultura al Cementiri de San Isidro i va otorgar testament, sense saber la data i el notari. Tenia títols de Duc de los Castillejos, Comte de Reus, Vescomte del Bruch i Grande de España i després d’haver estat servint en el cos de cavalleria durant un període de 59 anys 7 mesos i 28 dies.
Durant la seva trajectòria militar fou condecorat entre d’altres amb la Gran Cruz de la Real y Distinguida Orden de Carlos III, la Gran Cruz de la Real y Militar Orden de San Hermenegildo.
Alfredo Redondo és historiador.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics