L'Església es reconcilia amb les víctimes franquistes a Tarragona amb un congrés sobre el seu paper durant la dictadura

En un gest gairebé únic, l'Arquebisbat de Tarragona ha treballat amb l'Associació de Víctimes de la Repressió Franquista de Tarragona (AVRFT) per remeiar el greuge que va suposar la celebració de les beatificacions de més de cinc-centes víctimes de l'Església durant la Guerra Civil, un acte multitudinari que es va celebrar a la ciutat fa dos anys sense tenir en compte les víctimes republicanes. Després d'un any de reunions entre sacerdots, l'AVRFT i la URV, s'ha tancat un congrés que vol ser "una resposta al patiment de les víctimes del franquisme i els seus familiars" i un espai de reconciliació.

Es farà aquest dilluns i dimarts a la URV amb el títol Església i Franquisme. Comptarà amb prop de trenta ponents. S'analitzaran aspectes com la persecució religiosa durant la guerra, la relació del franquisme amb les diferents confessions religioses, els vincles entre la religió catòlica i el franquisme, el paper de l'Església durant la transició a la democràcia o la reconciliació entre l'Església catòlica i les víctimes del franquisme. La inauguració la farà l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, i el director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, Jordi Palou-Loverdos. 

Avantsala amb l'homenatge al cementiri

Justament en representació de Pujol, ha estat el mossèn Francesc Xammar l'encarregat de participar aquest diumenge en l'homenatge a les víctimes republicanes que es fa cada any a la fossa comuna del cementiri de Tarragona. Xammar ha estat crític amb l'actitud de l'Església durant la dictadura de Franco i ha remarcat com la jerarquia catòlica d'aquella època, a excepció d'algunes persones com el cardenal Vidal i Barraquer, "no va tenir la valentia evangèlica d'aixecar les seves veus contra la bogeria del govern del 'generalísimo' Franco i, fins i tot el van legitimar". El sacerdot ha qualificat la dictadura franquista "d'anys sense sentit, plens d'irracionalitat, on es negava el dret a la discrepància, s'imposava la força de les armes i es feien lleis que facilitessin els assassinats legals dels vençuts". "Es volia negar el dret de viure com si no fos un dret fonamental i inalienable", ha apuntat. 

Xammar ha assegurat que el congrés de la URV "va néixer amb la voluntat clara, sense cap mena de dubte, d'aportar reconciliació dintre de la societat dividida per la guerra civil i els posteriors anys dictadura" i n'ha assenyalat tres objectius fonamentals: claredat història, justícia i reconciliació. "Volem comunicar a les noves generacions que el que va passar, no tenia cap raó d'haver passat, solament l'absurditat de membres de dos bàndols ho van fer tristament possible", ha dit. El sacerdot ha remarcat que cal explicar al jovent que la dignitat humana només es perd quan un home "no respecta la dignitat de l'altre i el porta a la mort". "La reconciliació i el diàleg són signes de maduresa humana. Tots els que estem aquí volem ser portadors d'aquest signe", ha dit per concloure la seva intervenció.

La presidenta de l'AVRFT, Montserrat Giné, ha agraït la presència de representants de l'Església en l'acte, per ser un gest de recolzament després de molts anys en què s'han sentit apartats d'ella. "És hora que l'Església pensi en nosaltres. Som fills del poble i reclamem aquest espai", ha dit Giné. Un any més la presidenta de l'AVRFT ha demanat que les víctimes "del genocidi" que va patir Catalunya, no caiguin en l'oblit. No oblidar les víctimes és la manera de recordar la història. "Continuarem treballant per recuperar aquesta memòria, per recuperar la veritat, la justícia i la no repetició d'aquests fets. No volem revenges, només volem el nostre espai en la història i que es faci justícia", ha assegurat.

A la fossa comuna del cementiri de Tarragona hi ha les restes de 771 persones de les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre que van ser empresonades, torturades i afusellades a la ciutat. L'espai es va dignificar fa cinc anys amb una conjunt escultòric que duu justament el nom de 'dignitat' i uns panells que recorden tots ls noms de les víctimes i les poblacions a les que pertanyien.

Nova Memoteca i Banc Audiovisual

El director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, Jordi Palou-Loverdos, ha explicat des de Tarragona que aviat es presentarà el nou Banc Audiovisual de Testimonis i la nova Memoteca, dos eines per a la conservació de documentació i sobretot dels testimonis d'aquells que van viure la guerra civil i la dictadura en primera persona. Palau-Loverdos ha destacat com el Memorial, tot i disposar de menys pressupost en els darrers anys, ha aconseguit aquestes dues eines per a la conservació i recuperació de la memòria històrica, així com la seu estable permanent que el Memorial té a Barcelona.