De quina manera pensa que el CN Reus Ploms atrau a la gent?
Seria un desig que la gent anés al Ploms, o a altres clubs esportius, amb el mateix concepte que hi anava abans, que era la pertinença a un col·lectiu de persones que creia que fent esport gaudien millor de la vida, era una manera de viure. Això comportava una formació personal que es podia fer des les escoles, ja que socialment era el que es pretenia aconseguir. Aquest propòsit també es podia obtenir a base d’altruisme, és a dir, la gent formava part d’aquest col·lectiu traient hores del seu temps particular i, mentre gaudia de l’esport, l’ensenyava als altres perquè també poguessin obtenir aquesta filosofia de vida que respon a la creació dels Jocs Olímpics.
Què pot oferir aquest club que no tingui un altre?
Tot els clubs esportius ofereixen pràcticament el mateix, és un àmbit en el qual la gent s’apunta per entrar dins d’aquesta filosofia de vida: fer esport. Avui en dia pots fer esport al carrer -camines, corres, hi ha les màquines dintre de les places-, però abans això era impensable, la gent anava a treballar i podia fer esport a les hores lliures. Per exemple, en la Revolució Industrial la mateixa paraula ‘esport’ vol dir ‘temps lliure’, i el temps lliure era el que gaudia la gent que tenia diners, i per tant, podia practicar esport.
El clubs esportius poden oferir la formació de base. Els col·legis abans no tenien els patis que hi ha avui en dia i els clubs esportius oferien a la canalla l’oportunitat de practicar esport en hores lectives però dins d’un club esportiu. Quan eren més grans practicaven l’activitat federada, ja que dins l’escola no es podien federar per poder competir. Els clubs és com si fossin els instituts: tens les escoles primàries però després necessites l’institut, que és el club esportiu, per fer el salt per poder participar en les competicions regionals, internacionals, nacionals i els Jocs Olímpics. Seguint amb aquesta comparativa, es podria dir que si no tinguessis els clubs no podries optar a anar a la universitat de l’esport.
Les persones que s’apunten hi van regularment?
Abans el soci estàndard d’un club s’apuntava de petit i gaudia de la formació de l’esport fins als 7 o 8 anys. Després passava a l’activitat federada i si era bo competia en diferents categories. Sinó, tenia la possibilitat de gaudir de l’esport formant-se i continuant amb aquesta filosofia de vida. Quan acabava l’etapa de competició, el soci passava a formar part de les juntes, a la part social. El nostre local social era el Palau Bofarull, lloc on anava el soci quan deixava de practicar esport i gaudia més de la part social.
Hi ha una disponibilitat oberta a tothom que vulgui fer esport? Cal que la gent estigui federada?
Si vols competir, has d’estar federat. Sinó, pots fer activitat esportiva al club. Al CN Reus Ploms tenim 16 seccions a les quals la gent es pot apuntar, però hi ha 25 o 30 activitats que es poden fer al club. Ens veiem pràcticament obligats a tenir aquesta oferta d’activitat de gimnàs, però no és el nostre camp, nosaltres sobretot ens dediquem a la formació de l’activitat federada i tot allò que és la pertinença a uns colors.
Quina diferència hi ha amb l’activitat d’un gimnàs?
L’activitat dels gimnasos es regeix per usuaris que van al que estigui més a prop de casa, al que caigui més bé, al que s’innovi... són dues filosofies diferents d’entendre què és una entitat esportiva. Els gimnasos serveixen per estar en forma però també compten amb una part lucrativa, que és rendir més. També han tirat cap a un àmbit empresarial en el que s’ha d’estar al dia de les innovacions, les ofertes, les tendències i, en definitiva, tot el que és el consum esportiu. En canvi, els clubs esportius tenen una mentalitat completament diferent, és tot el contrari d’això.
Aleshores, el Ploms intenta potenciar els esports de competició?
Sí. Tant de bo n’hi hagués prou amb els esports de competició i amb els esportistes federats per mantenir les instal·lacions que tenim, però malauradament no és possible i necessitem oferir activitats típiques per obtenir els ingressos necessaris.
Què caldria fer per atraure més gent?
Jo a vegades dic que el millor que podrien fer les institucions és promoure una ordenança que exposés que l’activitat s’ha de fer al lloc adequat. En un club esportiu estàs dintre d’un àmbit on estàs assegurat i si tens algun problema comptes amb monitors que et poden guiar, ja que a nosaltres ens exigeixen que tinguem gent preparada.
Hauran de fer una proposta a l’Ajuntament...
Això és el que seria convenient... Per què dic això? Podríem parlar de Reus Esport i Lleure (RELLSA), que lògicament genera unes pèrdues molt importants a l’Ajuntament, però jo entenc, com a ciutadà, que per exemple, ara que m’apropo a l’edat de jubilació, que els autobusos urbans siguin gratuïts. Però ho han fet perquè arriben a un col·lectiu de persones que tenen ingressos ridículs i que veuen limitada la seva capacitat de desplaçament, per tant, si no hi hagués els busos o els serveis públics de desplaçament, aquesta gent estaria molt limitada per poder arribar al que és la seva qualitat de vida: hospitals, anar a comprar, relacionar-se... Però jo crec que el fet de proporcionar activitat esportiva a tots els col·lectius a uns preus que comporten pèrdues, no crec que sigui raonable, perquè llavors em fan soci d’aquesta activitat que em fa la competència a mi.
O sigui, que l’Ajuntament o RELLSA, a la pràctica, està competint amb l’activitat del club.
Per què hem de mantenir nosaltres unes instal·lacions si les podem donar a l’Ajuntament, per exemple, que les mantingui i que les pagui tot Reus, no ho trobaríeu normal això? La fórmula hauria de ser que la gent que les utilitza les mantingui. Doncs l’ajuntament no hauria de fer la competència quan ja tens un àmbit cobert sobradament, i mantingut en aquest cas, o que pot donar molt de servei als clubs que té la ciutat, no cal que tu creïs un altre àmbit que genera pèrdues a la ciutat, no hi ha necessitat. En comptes de donar suport puntual als clubs perquè facin determinats esdeveniments, i a més a més, tingui la capacitat de donar aquesta activitat a una empresa...
Imagina’t que tinguessis una multinacional, posem un banc, que tots aquests sous importants i multimilionaris que són de les comissions o dels òrgans de direcció, no existissin i els bancs es gestionessin igual. Això és el que estem fent en un club, les juntes directives, de seccions... O t’imagines que l’Ajuntament funcionés a cost zero, i que fos una cosa altruista? Seria una empresa molt rendible, no caldria que li fessis la competència. Doncs els clubs esportius, els costos més importants que serien els directius, tenen cost zero. I tot i amb això ens fan la competència, tenint pèrdues. En canvi, nosaltres no en podem tenir. Perquè si en tenim hem d’anar a càrrec dels socis i si fem derrames i coses rares doncs marxen.
Una vegada vaig parlar amb l’alcalde, de broma, i a vegades una mica en serio, també, dient que cadascú té les seves preocupacions, lògicament, que comporta tot Reus. En aquest cas, jo porto un club de 2.500 socis, però és un petit poble. Cada secció és com si fossin els barris que tenen diferents mentalitats. Cada secció té les seves inquietuds però jo em trobo que quan el meu pressupost no em quadra, si tiro de derrama, com en una comunitat de veïns: Què tenim de despeses anuals ? Mil euros. Doncs mira, 1.200 euros de derrama per a l’any que ve.... Tu, justificant-ho, saldes un pressupost. Però això no ho puc fer, perquè si faig una derrama em marxen. L’alcalde de Reus què fa? Agafa els pressupostos i si no li quadren puja impostos. Que marxes amb la casa sota el braç a un altre poble? Per tant, tens més facilitat que et quadrin els teus pressupostos que no pas jo perquè no puc ni arrodonir-los, arribar a compensar les pèrdues amb una derrama perquè em marxen del club. S’ha de ser molt curós amb les despeses.
Últimament molta gent fa esport al carrer o a casa, una pràctica que perjudica bastant als clubs esportius, oi?
És el que dèiem, llavors també cal preguntar-se, sempre que la cosa és anecdòtica... Per exemple, veiem a les pel·lícules americanes que quan entrava la policia deia “Ep, atenció, que pago els meus impostos jo!” com dient..., compte que us puc demandar. Això era estranyíssim i avui en dia és normal pagar els teus impostos, doncs imagina’t quan es deia això... I a les pel·lícules americanes es posava de moda que un es posés en xandall i anés a córrer pel Central Park. Pel dematí, quan encara hi havia els gats per allà, sortir a córrer, suaves... Sortir a fer el “yupi” i tot això. I ara doncs, malauradament, les persones que fan això, no ho fan d’una manera anecdòtica, ho fan per exemple perquè estan parats, tenen temps. El fet que hi hagi gent que corri a les 6 del matí... no crec que n’hi hagi gaires, corren més aviat a les tardes, pel fet que has de cremar sucre i has d’anar a caminar cap allà dalt a la carretera de Castellvell o a l’avinguda dels Països Catalans. S’ha fet un hàbit però per gent que està parada o jubilada i aquestes persones ho fan sense cap control; corren, caminen... El fet de caminar no t’ha de ser perjudicial però hi ha gent que corre i que fa segons quines activitats que haurien d’estar controlades.
Parlant de les instal·lacions... creu que l’evolució del club ha estat notable o necessita millorar més?
A vegades, les coses més complexes comencen de la manera més senzilla. Jo estic segur que la majoria d’associacions han començat a la taula d’un bar, s’han ajuntat tres o quatre amics i han dit “vinga va, anem a fer això!”. El Ploms no és diferent, va començar també amb una sèrie d’amics que anaven a practicar esport a Salou perquè aquí no tenien aigua i els hi agradava el tema aquàtic, feien activitats a la platja i després van voler aprendre a nedar. Si estàs en un medi aquàtic has de saber nedar, sinó tens molt de risc que et passi alguna cosa... Doncs bé, va començar així i a partir d’allí es va anar muntant els Ploms. La primera instal·lació del Ploms no va ser aquí a Reus, va ser a Salou, una caseta de platja. No sé si va costar 3.500 pessetes de l’època, que era una burrada...! I es va pagar amb les aportacions de socis, de 5 pessetes, de 10 pessetes...
Avui en dia, moltes vegades són èpoques i has d’aprofitar quan es posa de cara per poder gaudir d’instal·lacions, perquè sinó, normalment, els clubs es fan petits. Per exemple, tu agafes una altra vegada els col·legis de capellans que estan ubicats dintre de Reus i llavors per fer-se grans es requalifiquen fent blocs de pisos, se’n van a la perifèria i tenen un col·legi nou o una església nova, aleshores compren uns terrenys al costat de la ciutat, però si que es basen en requalificar el que tenen dintre i anant sortint cap a la perifèria. Això, però, no és res de nou, al Barça li ha passat, a l’Espanyol tres quarts del mateix, els hi han requalificat terrenys urbans i llavors els han permès comprar molts més metres a la perifèria, inclús canviant de municipi. Això aquí és pràcticament impensable, que nosaltres canviéssim de municipi amb una requalificació... O sigui, si tu tens unes instal·lacions, com per exemple el CF Reus Deportiu, és paradigmàtic, vull dir, tot està requalificat i han canviat dos o tres vegades; el que és el camp de futbol, etc. Perquè el pensament és gastar els recursos, en aquest cas són el patrimoni, per tindre nom. I bé, ho aconsegueix amb el futbol i l’hoquei, són molts diners però es a base de patrimoni, això és així.
I el CN Reus Ploms?
Nosaltres tenim una mentalitat que és al revés, vam començar al lloc on som i el primer que es va intentar fer va ser la piscina, en comptes d’anar cada vegada a Salou, es va decidir de fer una piscina, tot i que havien de fer-la a ‘pic i pala’... Antigament hi havia molta costum que la gent, com que no tenia diners, ficava mà d’obra. Hi va haver el president Ramon Barrera, que tenia un terreny a tocar mateix del que era la finqueta del Ploms i ell va cedir aquell terreny per poder fer la primera piscina. Va ser president durant 17 o 18 anys i és un dels presidents honorífics del club, aquest i el Pep Tarragó, i ja no n’hi ha cap més. A partir de la piscina es va fer la pista d’atletisme, ja que sempre hi ha hagut aquestes dues seccions més potents. A continuació hi ha va haver el bàsquet, l’hoquei i el tennis. Aquestes cinc seccions són les branques principals del club, totes les altres són seccions, no dic que siguin menors, però no tenen tant de pes específic com aquestes.
I a partir d’aquí, les instal·lacions cada vegada han anat adquirint el voltant d’aquestes finques originals, per compra, buscant crèdits. El cost més important va ser en l’època d’en Joan Sirolla, que va ser quan es va perdre l’Olimp. Aquest va servir per pagar les instal·lacions noves d’avui en dia al Ploms; la piscina de 50 metres, el pavelló nou, la pista d’atletisme... tota aquella remodelació nova es va fer amb el que es va poder treure del que era l’Olimp. Ara tenim tot un àmbit, 43.000 metres quadrats, en que tot està ocupat, inclús hem tirat a terra el pavelló vell de la carretera de Tarragona i hem fet pistes de pàdel, perquè allà es volia fer una requalificació per fer-hi blocs de pisos i tindre una instal·lació nova aquàtica; tota una gran capsa, amb piscines que eren de luxe, pràcticament. I, malauradament, o afortunadament, això no ho sabrem mai...
Sempre hi ha una mà invisible que encara que nosaltres proposem quelcom, hi ha alguna cosa que ens torça i que no va permetre que es fes aquesta requalificació, aquesta actuació urbanística. I ara el que tenim allà són les instal·lacions pures i dures per fer l’activitat esportiva. La junta que estic presidint, en aquests sis anys hem anat directament a no requalificar i mantenir el que són les instal·lacions i anar-les actualitzant. Això què comporta? Doncs el treball de formiguetes, mica en mica, agafant vidrieres, preparant maquinàries, etc. El que volem és mantenir aquests 43.000 metres quadrats i que serveixin per donar servei a aquestes 16 seccions. Què vull dir? Que qualsevol cosa que comportés una requalificació d’això perquè necessitem “no sé què”, hauria de ser en un àmbit al radi del que és això, però també fer un salt molt qualitatiu de terreny, perquè si et quedes una altra vegada restringit com un club urbà arribaràs a desaparèixer, et quedaràs com un gimnàs dintre de la ciutat, i això no és la mentalitat nostra.
Amb això que acaba de mencionar, tenen pensat ampliar alguna secció nova?
Les que siguin. Jo sempre dic el mateix, s’ha de tindre respecte per les seccions que tens encara que siguin com a escoles bressol. Per exemple, hi ha seccions com el patinatge, que a ningú se’ns escapa que arriba on arriba, és pràcticament per canalla. També la gimnàstica rítmica i la sincronitzada. Jo sempre les anomeno ‘les tres seccions maquillades’, que porten maquillatge perquè per fer l’activitat t’has de posar per actuar, eh, els altres no es maquillen!
Cada quants anys hi ha eleccions al Ploms?
El 2015 és l’últim any dels sis que tenia el meu mandat, o sigui, acabo el mandat a finals d’any i aleshores als estatuts diuen que dintre dels sis mesos últims s’han de convocar eleccions. Agafarem la mateixa convocatòria que es va fer sis anys enrere, en el sentit que es convocaran al novembre i desembre, o sigui a l’acabar l’any, el mateix que es va fer quan va finalitzar el Pitu Borràs.
Es presentarà a una nova reelecció?
Cada setmana no et puc dir que canviï d’opinió, però cada setmana hi ha novetats i hi ha gent que em diu que m’he de tornar a presentar perquè el que sí és evident és que nosaltres hem tingut aquests sis anys que pràcticament no hem pogut posar en pràctica tot el que és el nostre programa electoral i volem rematar la feina que sis anys enrere ens proposàvem. Val a dir que hem fet força feina malgrat la dificultat, però creiem que estem en un punt molt interessant per poder acabar de fer el que ens proposàvem. No sé si es presentaran més candidats, si es presenten diferents candidatures crec que és bo per un club perquè vol dir que el club està viu. Jo en principi, en aquests moments tinc ganes de tornar-me a presentar perquè hi ha companys de junta i gent del club que em diuen que ho faci.
Li consta que hi hauran altres candidatures?
Podria ser, però no ho sé. Dóna la sensació que hi ha gent que està amb ganes de fer coses i ja et dic, això és molt bo pel club, crec que és molt interessant.
Quin creu que és el principal problema que té el Ploms actualment?
Bé, nosaltres creiem que la dificultat més gran ha sigut enganxar de ple la crisi econòmica. La crisi que patim tots, i això ha evitat uns dels reptes principals de la nostra candidatura, que era incrementar la massa social. Com que no ho hem pogut fer a causa de les circumstàncies, el que hem fet és ajustar el club al que ens podíem permetre per les quotes que rebíem, no? I aquesta ha estat la nostra prioritat. I segurament hem trepitjat molts ulls de poll, però ha sigut necessari perquè el club pogués aguantar aquests sis anys, no? Ara crec que està en condicions de fer una nova singladura de sis anys més, amb l’horitzó del 2018, que es l’any del centenari. Sí que és evident que hi ha un problema econòmic que tots coneixem, que és un tema heretat de l’altre Junta, per les circumstàncies que fossin. Però crec que sobre aquest problema econòmic, a molt curt termini, podem tindre sorpreses i pot quedar bastant encarrilat.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics