El xoc entre l’ordre i el caos, a la Galeria Antoni Pinyol

L’artista Sonia Toneu exposa l’essència del seu art pictòric, a partir d’aquest divendres, 15 de gener, a les 20.00 hores, a la Galeria Antoni Pinyol de Reus. “Pretenc transformar el que jo sento per la música en formes i colors, és ben bé com el meu mitjà per traduir sons i ritmes a les teles”. L’objectiu que empaita l’obra abstracta de Toneu és transmetre l’experiència sonora visual al públic. Les melodies són “com una font d’inspiració, tot i que també puc pintar sense música”, explica Sonia Toneu i continua: “Amb el temps he trobat molts referents. De fet, he fet el meu diccionari de formes i també sé quins aspectes de mi mateixa puc agafar i plasmar, abans necessitava fer recerca”.

Després de participar en el 23è Premi Telax, Toneu presenta la seva segona exposició, la qual engloba una petita mostra del seu món interior enfocat d’una manera rítmica on conflueixen caos i ordre, batec frenètic, però a la vegada calmat i unes partitures plàstiques que tornen convulsa la manera de concebre l’art. L’artista diu que pinta des de ben petita i en dedicar-s’hi seriosament -amb 19 anys a l’Escola d’art i disseny Massana, de Barcelona- va començar a canviar la seva manera d’entendre l’art. L’autora en veure una obra seva penjada a la paret sent “molta il·lusió”, però a la vegada troba que “podria donar-li una volta més”. “Considero que la meva obra és un assaig i encara em queden molts elements per crear”, expressa.

El conjunt d’obres exposades segueixen una línia regular quant a mides i estil, però hi ha una plataforma, un tipus de format que escapa de la monotonia del típic quadre. Els presents a l’exposició de la galeria Antoni Pinyol podran observar una mena de triangle artístic que corona l’exposició en la zona de l’aparador. “Aquesta obra és diferent de la resta i plasma l’experiència que vaig viure a Islàndia. És el resultat de tots els dibuixos petits i proves que vaig fer allà. De fet és una illa, la qual trigues a recórrer sencera un parell d’hores”, especifica.

El paper no exigeix color

Toneu també ha elaborat una mena de mapa que recull les seves experiències als carrers de Portugal. De fet es tracta de l’única obra pintada en blanc i negre de l’exposició i és, ni més ni menys, una gran peça inacabada d’uns 10 metres de paper enrotllat. “La vull acabar plasmant-hi experiències d’altres indrets”. Toneu ha assegurat, sobre la seva tendència al blanc i negre, que “sobre paper no m’agrada gens treballar el color”. I és que la pintora troba el suport “limitat”.

“Sobre paper sé el que vull expressar, però únicament amb tinta negra”, comenta. No obstant, es planteja treballar més endavant color sobre paper: “Estic fent proves amb aquarel·les sobre paper”. Per últim, afegeix que és “incapaç” de posar preus a les seves obres, perquè “he de tenir en compte moltes coses com les hores que hi inverteixo i les ganes que hi poso”.