Dilluns, 25 de Novembre de 2024
La FAVR recull fins al 28 de gener totes les deficiències en matèria elèctrica que hi ha a la ciutat
Cablejat elèctric al barri Montserrat
José Carlos Suárez/ El Punt Avui
José Carlos Suárez/ El Punt Avui
José Carlos Suárez/ El Punt Avui
José Carlos Suárez/ El Punt Avui
José Carlos Suárez/ El Punt Avui
D’igual manera que es diu que l’aleteig d’una papallona pot tenir importants conseqüències a l’altra banda del planeta, la negativa de la companyia elèctrica Endesa de soterrar un transformador elèctric al barri Immaculada, de Reus, ha provocat que la Federació d’Associacions de Veïns de Reus (FAVR) hagi iniciat una ambiciosa batalla perquè es millori l’estat i el manteniment de les instal·lacions elèctriques públiques de tota la ciutat. El president de la FAVR, Valentín Rodríguez, reconeix que “el detonant” d’aquesta campanya ha estat el cas concret del transformador del carrer de l'Oliver, a la Immaculada, que està situat a tocar d’una casa particular, situació per la qual els veïns han recollit ja més de mil cent signatures, exigint-ne el soterrament.
A partir d’aquest fet puntual, Rodríguez apunta que la federació veïnal ha obert els ulls sobre la situació de les instal·lacions elèctriques a diversos punts del municipi i està treballant en la redacció d’un informe complet que presentaran a la companyia amb l’objectiu que augmenti la seva inversió en manteniment a Reus i es comencin a solucionar les qüestions més urgents relacionades amb la línia. De moment, el proper 28 de gener és la data límit perquè les entitats veïnals aportin dades sobre la situació als seus barris perquè posteriorment es comprovi, s’analitzi i s’inventariï des de la FAVR. “De moment, hem demanat a l’ajuntament els projectes de manteniment d’Endesa dels anys 2014 i 2015 per comprovar quines inversions s’han fet”, avança Rodríguez .“Si cal, anirem més enrere -afegeix- per demostrar que el nivell en aquesta matèria és clarament insuficient” a la ciutat.
El cablejat del barri Montserrat
En aquest sentit, Rodríguez situa com a exemple paradigmàtic el cablejat del barri Montserrat de Reus. En aquesta zona de cases baixes la majoria d’autoconstrucció, gran part del cablejat es remunta a dècades passades i conforma un veritable mar de fils elèctrics a escassos metres damunt dels caps dels aproximadament sis-cents cinquanta habitants de la zona.
El president veïnal, Domingo Martínez, apunta que en determinats punts com l’entorn de la plaça José Monzón aquest veritable laberint de connexions enrotllades gairebé toca el sostre dels autobusos municipals que fan la ruta pel barri. Martínez afegeix que els inquilins del carrer de la Serra Nevada, per exemple, es queixen molt sovint que hi ha sobrecàrrega i no poden disposar d’aparells com l’aire acondicionat. Qualsevol pot observar també que el barri està farcit d’antics pals de la llum, alguns dels quals han patit reparacions més o menys precàries.
En matèria de transformadors, les estacions del barri Montserrat tenen una major distància amb cases habitades tot i que una simple inspecció ocular del transformador més proper al camp de futbol no deixa cap mena de dubte sobre la seva més que sobrada veterania.
“Ara que em fixo, aquesta situació es reprodueix a moltíssimes zones de la ciutat” reconeix Rodríguez, que enumera problemàtiques similars amb el cablejat aeri a carrers tan cèntrics com l’Alt del Carme, l’avinguda dels Països Catalans o el barri dels Monestirs. Més a prop de la bretolada que de deficiències concretes, Rodríguez explica que la situació d’algunes instal·lacions provoca, fins i tot, autèntics problemes de seguretat perquè joves d’alguns barris llencen pedres contra els punts elèctrics en zones com els Xalets Quintana.
Les torres d’alta tensió del Pinar
A diferència del que passa al barri Montserrat, el problema a l’urbanització del Pinar està relacionat amb les monumentals torres de distribució elèctrica de la línia que va des de Seròs a Reus. De manera pública, l’octubre de 2006 la companyia va anunciar que remodelaria la xarxa d’alta tensió en aquesta zona d’acord amb un conveni amb el consistori i la Generalitat de Catalunya.
El 2009, la programació de l’actuació va ser motiu d’una picabaralla política entre el tripartit i el mateix Carles Pellicer, aleshores a l’oposició tant al Parlament de Catalunya com a l’ajuntament de Reus. Amb posterioritat, la solució a aquests elements colossals es va ajornar fins el 2015 a causa de la manca de partida pressupostària de la Generalitat de Catalunya i actualment es desconeix nou calendari per a la seva execució.
Conscients que la situació econòmica faria inviable la seva execució a curt termini, Rodríguez explica que fa aproximadament un any va reunir-se amb els regidors d’Urbanisme i de Via Pública perquè, mentre arribava el desitjat soterrament, es protegissin aquests elements per evitar que algú pugui pujar o fer-se mal. Un acord que, segons Rodríguez, el govern municipal tampoc ha complert.
Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives
Energia positiva o negativa?
Amb 'grans' personatges polítics ocupant llocs als consells d'administració, sense entendre res de res del tema, fan allò que volen davant el fet que els bons sous garanteixen no fer gaire coses. Entre tant, l'energia acumulativa es diu diners i més diners per a uns pocs.
