Un Pla B per Europa

La mitificada Europa democràtica, solidària i defensora dels drets humans fa aigües i urgeix a repensar quina Europa volem, a fer un pas endavant, a moure fitxa i a articular alternatives polítiques i socials per a les majories també en l'àmbit europeu. Un país sol no pot fer front i desobeir a la UE sinó que ha de teixir aliances perquè la resposta sigui múltiple i combinada davant les imposicions austeres de les institucions europees.

Actualment la Unió Europea (UE) constitueix l'Europa dels mercaders i la guerra, una UE que imposa mesures austeres als seus propis pobles, que soscava la sobirania popular, que es regeix per unes institucions poc democràtiques, que negocia de forma opaca tractats com el TTIP, el TISA o el CETA en contra dels interessos de la seva pròpia ciutadania, que retalla drets i llibertats a la seva població, que es construeix a la carta davant els interessos de les potències centrals i de les amenaces del Brexit i que aixeca murs i tanques fomentant la xenofòbia i el racisme contra les persones refugiades que busquen un futur.

Davant d'aquesta UE i les seves institucions una altra Europa és més necessària que mai. Una Europa alternativa que posi fi a les polítiques austeres i al dèficit democràtic. Una alternativa social i política que posi els interessos de les persones i el clima per davant dels beneficis del sector empresarial i financer i de les diverses elits per a les que treballa la UE. Una alternativa que va prenent força a través d'una iniciativa política i social d'abast europeu que els passats dies 19, 20 i 21 de febrer a Madrid va reunir milers de persones en una jornada de debat per construir aquest Pla B per a Europa. Un Pla B que neix després de la capitulació de Syriza i que vol repensar la ruptura democràtica per així edificar des de baix l'Europa dels pobles. Un canvi social i polític que ha d'arribar més enllà de les fronteres dels Estats perquè des de la solidaritat entre els pobles d'Europa es trenqui amb la lògica de la UE actual. En aquest sentit es necessita una població conscienciada, organitza i mobilitzada contra l'austeritat i per la democràcia.

Fa falta doncs teixir aliances molt àmplies i diverses per fer un pas endavant i rellançar una dinàmica de coordinació europea dels moviments socials i de les esquerres per construir realment una Europa democràtica, igualitària i solidària.

La mitificada Europa democràtica, solidària i defensora dels drets humans fa aigües i urgeix a repensar quina Europa volem, a fer un pas endavant, a moure fitxa i a articular alternatives polítiques i socials per a les majories també en l'àmbit europeu. Un país sol no pot fer front i desobeir a la UE sinó que ha de teixir aliances perquè la resposta sigui múltiple i combinada davant les imposicions austeres de les institucions europees.

Actualment la Unió Europea (UE) constitueix l'Europa dels mercaders i la guerra, una UE que imposa mesures austeres als seus propis pobles, que soscava la sobirania popular, que es regeix per unes institucions poc democràtiques, que negocia de forma opaca tractats com el TTIP, el TISA o el CETA en contra dels interessos de la seva pròpia ciutadania, que retalla drets i llibertats a la seva població, que es construeix a la carta davant els interessos de les potències centrals i de les amenaces del Brexit i que aixeca murs i tanques fomentant la xenofòbia i el racisme contra les persones refugiades que busquen un futur.

Davant d'aquesta UE i les seves institucions una altra Europa és més necessària que mai. Una Europa alternativa que posi fi a les polítiques austeres i al dèficit democràtic. Una alternativa social i política que posi els interessos de les persones i el clima per davant dels beneficis del sector empresarial i financer i de les diverses elits per a les quals treballa la UE. Una alternativa que va prenent força a través d'una iniciativa política i social d'abast europeu que els passats dies 19, 20 i 21 de febrer a Madrid va reunir milers de persones en una jornada de debat per construir aquest Pla B per a Europa. Un Pla B que neix després de la capitulació de Syriza i que vol repensar la ruptura democràtica per així edificar des de baix l'Europa dels pobles. Un canvi social i polític que ha d'arribar més enllà de les fronteres dels Estats perquè des de la solidaritat entre els pobles d'Europa es trenqui amb la lògica de la UE actual. En aquest sentit es necessita una població conscienciada, organitzada i mobilitzada contra l'austeritat i per la democràcia.

Fa falta doncs teixir aliances molt àmplies i diverses per fer un pas endavant i rellançar una dinàmica de coordinació europea dels moviments socials i de les esquerres per construir realment una Europa democràtica, igualitària i solidària.