Demòcrates, un partit de la nova política que ‘ha vingut per quedar-se’

Demòcrates de Catalunya s’ha presentat, aquest dijous a Cal Massó de Reus, definint-se com un partit independentista amb majúscules encara que acompanyat de tantes comes que el converteixen en un integrant més de la nova política sorgida a l'ombra de Podem i Ciutadans. Amb els quals tenen poc més a veure, tot sigui dit de pas, perquè es consideren un "partit moderat" d'arrels social cristianes i de centre. És a dir, poc favorable de prendre el cel per assalt i enfrontats sense matisos al discurs espanyolista de fons taronja. En canvi, i aquest sí que és un dels aspectes distintius, els seus prop de 2.000 voluntaris arreu del país (no són militants perquè el partit no cobra quotes d'afiliació) estan decidits a desfer-se "de les ambigüitats" producte de "no tenir principis i de voler quedar bé sempre".

El físic reusenc i portaveu internacional de finances de la formació, Pep Martorell, marcava així de subtilment distàncies amb la Unió Democràtica de la qual van sortir en estampida després de la consulta teledirigida per Josep Anton Duran i Lleida sobre la independència que va provocar la implosió interna. Una diàspora sense intenció de renunciar a la seva història heretada, perquè en tot moment va quedar clar que es declaren fills de Carrasco i Formiguera i de la democratacristiana dels anys trenta republicans. El nou i el vell agitat però no revolt.

Prop d'una cinquantena de persones han assistit al format escollit per donar-se a conèixer, una taula rodona que amb l'excusa de la defensa de l'emprenedoria servia per marcar perfil propi. Entre els presents membres d'Òmnium, l'ANC, Súmate, ERC, CDC i Reagrupament. "Som un partit que ha vingut a quedar-se", explicava a Reusdigital.cat el diputat al Parlament i president de la comissió d'Economia i Hisenda, Antoni Castellà, poc abans de la seva intervenció. "Naixem del post procés i la nostra intenció és reconnectar la ciutadania amb la participació política".

Entre els seus objectius immediats, s’hi troben modificar l'envàs en què s'embotella l'independentisme a Madrid. "Junts pel Sí va ser un artefacte que ha tingut molt bon resultat per convertir el 27S en unes plebiscitàries. Però de cara a les pròximes eleccions anticipades espanyoles, creiem que és el moment òptim per anar més enllà i crear una candidatura unitària de totes les forces independentistes". Segons Castellà, "no hem de buscar discrepàncies ideològiques perquè la intenció no és la d'incidir a la política espanyola sinó donar una mostra de força" de cara a "aconseguir ser la força més votada a Catalunya".

L'eina encara en beceroles, tot i comptar amb més de cent regidors, vint alcaldes i cinc representants al Parlament i Corts, aporta especificitat i llenguatge fresc. L'antic director de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució i actual diputat al Parlament, Cales Prats, ajudava a fer una radiografia del component humà de Demòcrates. "A Reus som 26 voluntaris des del gener fins ara. I ja som alguna cosa més que antics membres d'Unió, que deuen ser prop d'un 30% del total. La resta està formada bàsicament per persones joves d'entre 35 i 45 anys que no havien militat mai en cap altre partit".

Prats, reusenc procedent del moviment actiu de l'ANC, justifica el seu atractiu amb llenguatge polític del segle XXI. "Som partidaris de les llistes obertes i de la consulta directa a la militància", que té al seu abast sistemes electrònics de votació per a poder dir la seva en els temes d'importància rellevant tant orgànics com polítics. Alhora "tenim prohibit per estatuts acceptar crèdits bancaris i ens volem finançar amb micromecenatges, les aportacions dels voluntaris, les subvencions rebudes per representació a les institucions i les aportacions dels càrrecs electes". Com deia Martorell citant al bisbe Casaldàliga, "l'església hauria de ser pobre i lliure. I nosaltres no volem ser hostes d'altres interessos".