Polítiques sobre la catifa vermella

“Ho tornaria a fer”. Amb aquest rotund títol, l’exregidora de l’ajuntament de Reus, Empar Pont, relata al llibre ‘La catifa vermella. Dones en la primera línia de la política institucional’ (Edicions Trabucaire) la seva experiència com a càrrec electe al consistori reusenc durant 16 anys. Una visió personal i sincera que s’acompanya de la d’altres 8 polítiques catalanes més de diferents partits polítics (Carme-Laura Gil; Carme Valls; Lídia Santos; Montserrat Tura; Mercè Civit; Imma Mayol; Carme Porta i Lourdes Muñoz) i la de Sílvia Bonet, ministra de Salut, Benestar i Treball del Govern d’Andorra entre els anys 2010 i 2011.

Al llarg del llibre, les deu autores reflexionen sobre qüestions com el seu accés al món de la política, els reptes que en el món de la política han hagut de superar pel fet de ser dones, el seu paper a les institucions o les polítiques que han pogut impulsar des de les seves responsabilitats públiques. El llibre es va presentar el divendres, 15 d’abril, a Cal Massó, amb la presència de Carme Porta, Carme Valls, Lourdes Muñoz i Empar Pont, i la introducció de l’exregidora reusenca Pilar López.

“Aquest és un llibre coral” en què hi ha “textos molts diferents” aclareix, d’entrada, Pont. Personalment -prossegueix- “la meva part, la vaig escriure l’octubre de 2011 en ple període de descompressió de l’ajuntament” i com a “exercici personal per entendre què havia passat” després que la candidatura d’ERC no entrés al consistori a les eleccions municipals del 2011. “Quan la Carme Porta va dir-me que el projecte tirava endavant, finalment vaig revisar el text i vaig pensar que ara l’hauria fet diferent, però que el subscribia”, admet Pont.

Paradoxalment, l’exregidora assegura que en la seva vida personal i professional “mai havia tingut problemes pel fet de ser dona” i que és en entrar en política que pren consciència d’aquestes dificultats, motiu pel qual inicia un procés de “radicalització feminista” amb el pas del temps. “El gran gruix de les dones que integrem el llibre representem el passat, ni que sigui immediat, i el futur ha de ser diferent”, conclou l’exregidora, que confia en el paper essencial que l’educació ha de jugar per canviar allò que no funciona en aquest camp.

Un dels aspectes que també destaca Pont al llibre és l’equip, principalment de col·laboradores, que va aconseguir establir durant el seu pas pel consistori. “Quan vaig arribar a Educació només hi havia una auxiliar i una conserge”, afirma, alhora que mostra la seva satisfacció pels vuit anys que va desenvolupar la seva tasca com a regidora del ram “en un moment en què Reus creixia” i van dur-se a terme quantitat de projectes d’acord amb el Govern de la Generalitat. “Fa sis anys que vivim del model que vam crear aleshores amb els seus encerts i errades”, puntualitza. També se sent satisfeta del seu pas més breu per Cultura on -reconeix- li va costar canviar la manera de treballar dels tècnics.

“La política t’enganxa, et sedueix”, afirma Pont, tot i que amb les seves paraules també mostra, sense pèls a la llengua, que és desagraïda. “La nit que vaig perdre un regidor, el 2007, vaig decidir que plegaria al final del mandat”,  un secret que va haver de guardar durant quatre anys per “no desmotivar l’equip”.