Referències sobre el Mercat del Mercadal

El mercat del Mercadal va passar per tota classe d'enrenous i una certa competència. El 8 de gener de 1859 es van construir "cinco casillas" per a la venda de verdura al lloc contigu i adossat darrere l'absis de l'església de Sant Pere, al carrer de la Mar.

Mentre publicàvem l'últim capítol sobre Mercats em van preguntar si hi havia altres projectes anteriors a l'època que va entre el 1927 i 1930. Repassant documents, puc aportar referències sobre altres llocs.

Sobre el 12 de setembre de 1901 s'havia fet un avantprojecte, amb plànol, de l'espai de la plaça del Baluard fins al carrer del Rosselló. 4.035 metres quadrats per a un nou mercat i signat pel president de l'Almostacenia, concretament el senyor Josep Jornada, l'arquitecte Caselles, però sense el vist-i-plau de l'alcalde.

En data 5 de maig de 1910 es diu: "Que nadie dude que es imposible permanecer por mas tiempo el Mercado en la Plaza Constitución", escrit i signat per l'arquitecte Pere Caselles.

Diversos veïns del carrer de Santa Clara, veient que era possible un mercat nou, el febrer de 1911 ofereixen un solar a l'ajuntament. Concepció Gili, del carrer de Santa Clara, 24, demanava una quantitat de tres mil pessetes. Es pren nota del Mercat de la Concepció de Barcelona i fan arribar plànols a l'arquitecte Pere Celles Tarrats (el Mercat és a debat i vindran les discussions).

En una part de l'opinió pública guanyava la zona del Pla de Sant Narcís i es deixava a part el Raval de Robuster.

El 2 de març del 1911, el regidor Francesc Montagut va presentar un avantprojecte, de superfície 4.430 metres quadrats, al carrer del doctor Robert, la raseta de la Selva, sota el carrer de Roig. Amb data 5 de març de 1911,k hi havia un avantprojecte del raval de Robuster i closa de Mestres fins al carrer de Sant Francesc Xavier, que afectaria menys veïns.

En el darrer capítol, no havia rebut encara una fotografia d'unes parades del Mercadal, la de Carmen Suazo Grifoll, la número 100, i que no es troba en aquest moment a la plaça. Aquí la tenim en una foto de principis dels quaranta, a la tardor. Ho dic pels moniatos que es veuen a la parada.

Al pròxim capítol, aportaré un resum de les dimensions de la plaça del Mercadal i el plànol de 1868 fins avui, i veurem també els números que queden a la mateixa i que els arquitectes Bergadà i Ripoll han aportat la comprovació de les mides, després de la meva petició per preparar el capítol següent.