A la caça i captura del segon diputat

Més de 250 persones s'han vist seduïdes per la presència de Pablo Echenique al míting central d'En Comú Podem a la 'Plaça Roja' dels podemites a Reus (Monedero ja la va fer seva), o la del Baluard segons la toponímia local. Una mostra evident de la importància que es dóna des del quarter general de l'esquerra que hi ha més enllà del PSOE, que sembla molta, a la possibilitat de sumar un segon diputat a la demarcació. Un altre sorpasso històric que està xifrat en la suma propera als 5.000 vots sent realistes i que tindria, com a bonus, restar-li l'únic a la demarcació que a hores d'ara defensa el PP.

El secretari d'Organització de Podemos venia amb la lliçó apresa. En declaracions prèvies a l'acte, deixava clar que la circumscripció era clau "per restar-li un diputat als radicals de veritat, els del PP, que han contaminat les institucions amb la corrupció". El missatge contra el partit de Rajoy era contundent. "És important sobrepassar al PP en el conjunt de l'Estat perquè per això va néixer Podemos. Si bé és cert que a la darrera part de la legislatura de Zapatero es va obrir la senda de les retallades, ha estat el govern del PP el que ha generat el sofriment humà i l'aturada de l'economia".

Però també ho eren els missatges postelectorals llançats a la cara del PSOE. "El veiem com un aliat", deia als periodistes, mentre que ja damunt del terreny de joc i envoltat d'una afició entusiasmada (samarretes titulars del partit i crits de 'Sí es pot' a la graderia), alguns encuriosits, una recapta popular per a voluntaris que es desplaçaran al nord de Grècia per ajudar als refugiats i la plana major pàtria de l'esquerra d'abans i de sempre presents, Echenique els hi llençava deures. "Al PSOE hem de demanar-li que contesti a la pregunta fonamental d'aquesta campanya: Amb qui pactarà després del 26-J?", etzibava després de mostrar la seva "sorpresa" per veure els socialistes formant part del bloc "que té por al canvi i li posa bastons a les rodes".

Per si no havia quedat clar, convenia reblar el clau. "Hi han dos partits socialistes –afirmava-. Un que aposta per la construcció de polítiques socials, però també el de la reforma laboral. N'hi ha un que basteix ponts i un altre que enfronta", en referència a les paraules de Susana Díaz afirmant que "amb els vots dels catalans es compren els privilegis d'Ada Colau. No deu saber que governa amb els vots del PSC", ha ironitzat abans d'acusar-la de promoure "l'enfrontament dels pobles per a què no es parli dels que roben de veritat: Jordi Pujol, Bárcenas i Chaves i Griñán". Segons Echenique, "del primer partit socialista estem a prop. De l'altre estem lluny. Una altra pregunta d'aquesta campanya que caldrà resoldre és quin dels dos acabarà prevalent".

Aquest professor de química i física, exitós en política gràcies a un indubtable carisma fonamentat amb un sentit de l'humor impagable, també ha volgut deixar clar que davant la "campanya de la por" els governs de l'esquerra radical no són un conjunt de trons i llamps plens de sofre, sinó que són eficaços allà on gestionen, fins al punt de considerar aquest 26-J com un plebiscit contra l'austeritat. "Hem demostrat sense experiència prèvia que en els ajuntaments on governem hem incrementat la despesa social sense incrementar el deute", comentava després de dedicar-li un apartat a la corrupció on no s'ha estat de fer referència "al famós cas d'Innova".

El ja diputat per Tarragona i alcalde d'Altafulla, Fèlix Alonso, ha tancat l'acte amb un flashback que portava a la nit del 20 de desembre. "Nosaltres vam ser una de les quatre demarcacions de tot el país on vam guanyar llavors. Però ara ho podem fer millor: ara acabarem governant". Alonso és un home pragmàtic (fins al punt de reconèixer que durant les negociacions per conformar una coalició que havia de ser sòlida o no ser i "alguns dels meus em van dir traïdor"), i per això posava l'interès en "treure els dos diputats a Tarragona. Ens treuen les paperetes de les mans. Anem pel darrer diputat del PP, que arriba al final de la cursa sense forces després de dir allò de Bárcenas, sé fuerte".

"Estem a una dècima i a uns centenars de vots de restar-li un diputat (la política entra en contradicció amb l'aritmètica quan està en campanya) i sumar-ne un pel canvi. Estic convençut que els socialistes ens donaran el seu vot perquè no pot ser de cap altra manera per a fer realitat el desig d'un poble que tant els ha estimat".

I si algú buscava claus nacionalistes, només dos apunts del mateix Alonso. "Som nosaltres els únics que diem que només hi ha una solució, la del referèndum". Una declaració acompanyada d'un exercici de sinceritat: "És clar que no hi ha línies vermelles. Has de negociar quan no tens la majoria. Però nosaltres no traïm els nostres principis". I la segona nota a peu de pàgina, un atac subtil i sense citar a ERC: "Sembla que som nosaltres qui podríem frustrar la seva irrealitat, quan el primer diputat que va representar l'esquerra radical a Tarragona, Josep Solé i Barberà el 1977, va ser una de les vint persones que va redactar l'avantprojecte de l'Estatut de Sau".