Reus és notícia a cada instant. El lema de Reusdigital.cat s'ha complert plenament aquesta setmana. El dilluns ens despertàvem amb la trista notícia de la mort d'una àvia de 81 anys en un incendi al seu pis del carrer de Santa Anna i el dimarts ens assabentàvem de la mort d'un jove trobat a la placeta de Frida Kahlo, el diumenge al matí.
He seguit els dos casos amb interès i amb una especial proximitat. En el cas de l'àvia pel fet el pis incendiat era en el que varen viure els meus avis paterns tota la vida i, per tant, en el que va néixer el meu pare. També m'ha entristit la mort del jove alcoverenc a la placeta de Frida Khalo. El jove era prou conegut per la ciutadania de l'oest de la nostra ciutat i jo, com molta gent, l'havia vist pidolant a les sortides dels supermercats. Era un pidolaire atípic, que destil·lava bonhomia, sensació que han confirmat nombroses persones que el van conèixer personalment.
En el cas de l'àvia Rosa, la notícia ha saltat als mitjans catalans i ha provocat que se'n parlés a les principals tertúlies radiofòniques del país, fins i tot el fet luctuós ha arribat als mitjans espanyols. El cas ha agafat una deriva política important, amb foc creuat entre les administracions públiques, Generalitat i Ajuntament de Reus, i l'empresa Gas Natural. Hem vist com la nostra ciutat es convertia en l'escenari de manifestacions populars antisistema, manifestacions que també s'ha produït a Barcelona. Tota l'esquerra alternativa encapçalada pels Comuns i la CUP han pogut fer evident les maldats del sistema.
Tot i que aparentment els dos casos no tenen res a veure, en el fons són les dues cares d'una mateixa moneda, una moneda que es diu pobresa. O com diria el regidor de la CUP, Edgard Fernàndez, amb una frase que ha fet certa fortuna, "la Rosa ha estat víctima del capitalisme" i es podria dir que el Josué, també. Tot i que penso que demonitzar el capitalisme seria excessivament tendenciós i simplista, tot i així no es pot negar que el sistema crea més que evidents injustícies a tot al món... i a casa nostra, també.
Però la deriva política no s'ha quedat en l'esquerra alternativa, també ha tingut una deriva cap al conflicte que enfronta Catalunya i Espanya. L'actitud de l'Estat Espanyol per bloquejar les iniciatives legislatives de la Generalitat per minimitzar els efectes de la pobresa s'ha cobrat una vida a Reus. I això és molt trist. No sabem què votava la Rosa, o si ni tan sols votava perquè, sovint, les capes més desafavorides són les menys polititzades quan no es converteixen en la carn de canó dels populismes extremistes, però ella, ha estat la víctima d'una guerra en la qual segurament ni hi participava.
El fet que la mort de la Rosa hagi propiciat enfrontaments en els dos eixos en els quals gira la política catalana, esquerra-dreta i Catalunya-Espanya, ha estat la clau de l'impacte que ha tingut la notícia. Segurament la mort del Josué no era tan "aprofitable" com la de la Rosa. És més fàcil culpar al pobre Josué de la seva pròpia mort. No cal buscar responsables gaire més enllà d'ell mateix i d'aquí que la notícia no hagi passat dels mitjans locals o comarcals. Però segueixo pensant que les causes són molt similars, la pobresa, la solitud, la marginació...
Dilluns, 15 de Juliol de 2024
