Títol: Historia de los cines tarraconenses
Autor: Isaac López Sánchez
Edita: Day-Print
Llibre imprescindible per a tots els amants del setè art que busca rescatar el seu impacte i els records viscuts en la vida quotidiana dels habitants de la demarcació. Una història d'amor destinada a provocar les mateixes sensacions que el visionat de 'Cinema Paradiso' (premi Oscar el 1989 a la millor pel·lícula de parla no anglesa), és a dir, l'amor pels misteris i secrets projectats en una pantalla on totes les fantasies semblaven possibles.
L'obra té la virtut de no ser exclusivament un llistat de sales d'exhibició de la província, plana i sense ànima. Fugint de la solució fàcil d'esdevenir un recull de dades recopilades de forma rutinària, esdevé una immersió en la vida dels empresaris protagonistes del naixement i explotació de les sales, en les vivències dels espectadors, en el rescat de les històries de sales de barri o de poble i en l'arqueologia obligada per treure de l'oblit programes de mà o tiquets d'entrada retratades en un annex visual ple de sorpreses. És un relat panoràmic on es visualitza des de la legislació i normativa existent durant el franquisme fins als preus de les entrades comparats amb el salari mitjà de diverses èpoques, els incendis que provocaven els materials combustibles (com el del cinema Moderno Tarragona l'any 1906), els condicionants per la relació amb l'administració en una època de llibertats flaques (governs civils i tota mena d'institucions jurídiques i administratives que controlaven les exhibicions) o la lluita per a ser presents en els organismes de qualificació de les pel·lícules durant la democràcia.
El repàs és minuciós. Es desplaça amb un estil amè per les entranyes de les sales comercials, dels cineclubs, dels cinemes de barris obrers nascuts a l'ombra del 'desarrollismo' o d'entitats laiques (el Montepio de conductors de Tortosa, a tall d'exemple) i religioses (les vinculades a La Salle arreu de la província com apunt) així com de la rellevància com dinamitzador de l'activitat cultural als pobles. I amb l'encert de lligar-ho i relacionar-ho amb les condicions socials i fins i tot demogràfiques que en motivaven el naixement, el desenvolupament i en alguns casos la seva desaparició. Perquè la digitalització de les sales, la llei del cinema català del 2010, la necessitat de renovar-se o morir (als anys 60 hi havien registrats 291 cinemes a la demarcació per una trentena en l'actualitat) i els esforços per contrarestar l'augment de l'IVA també tenen cabuda.
El llibre registra més de 400 cinemes des de l'any 1897, any de la primera projecció a Reus duta a terme al Saló de Billars del Cafè París a la plaça del Prim. I en aquest punt, el de l'àmbit local, la història és plena de detalls sucosos."Quan es va inaugurar el cinema Monterrosa (el desembre de 1945 al raval de Jesús) no tenia guixetes de venda d'entrades. No es van recordar que un cinema les havia de tenir i les van haver de crear després", explica Joaquim Oliva Valls, empresari i fill de l'apreciat Quimet Oliva Mestre. L'apartat dedicat a la capital del Baix Camp és d'abast enciclopèdic i disposa d'entrades per rememorar la sala Cinelandia (raval de Sant Pere), l'enyorat Kursaal (impulsada pel metge i batlle de la ciutat Emili Briansó), l'Orfeó Reusenc (estrenada l'octubre del 1960 amb 'Bienvenido, Mr. Marshall'), els eterns supervivents del Reus Palace (propietat de la família Zúñiga que van decidir ampliar de dues a cinc sales amb el naixement del malaguanyat cinema Cosmos propietat en un primer moment de la família Panadès de Tarragona) i de la Sala X vinculada ubicada a la Riera d'Aragó, la darrera sala d'aquestes característiques que va tancar portes a la demarcació de Tarragona l'any 2008.
Tot aquest treball es deu a la paciència d'Isaac López Sánchez. Doctor en Història Contemporània per la URV, aquest llibre és hereu de la seva tesi doctoral 'Cinemes: espills socioeconòmics i instruments institucionals'. Va ser membre de la Unitat d'Investigació del Cinema de la URV i actualment forma part del Centre d'Estudis sobre Conflictes Socials de la mateixa universitat. La seva trajectòria professional s'ha mogut entre la universitat, l'àmbit arxivístic i el món periodístic, perquè també ha treballat al Servei d'Arxiu i Documentació Municipal de l'Ajuntament de Tarragona i als gabinets de premsa dels consistoris de Tarragona i Salou.
Aquest article rep la col·laboració de la Fundació Privada Reddis.
