Títol: Olor de maduixes
Autora: Dolors Buyó
Edició: Germania
Exemple de la importància adquirida per les xarxes socials com a vehicle per donar a conèixer nous escriptors. Un "gènere bloguer", segons paraules de Marta Magrinyà al pròleg del llibre, "basat, molts cops, en l'espontaneïtat i la genuïna manca d'un objectiu premeditat". En aquest sentit, "les peces de la Dolors Buyó –continua- són com a parts de nosaltres mateixos i la seva mirada, la nostra". Peces nascudes com a mini relats i que s'estructuren en quatre temàtiques (sensacions, desig, enyorances i solitud), combinen episodis reals i de ficció. Tenen, alhora, una justificació en l'olor de les maduixes, és a dir, en el primer record real de la infantesa de l'autora, l'instant inesborrable que queda gravat a la memòria i que comporta el naixement de qui vols ser. La cita de Kierkegaard que serveix per encetar el llibre explica per acabar d'entendre la finalitat de l'obra: "La vida només pot ser compresa mirant enrere, però només pot ser viscuda mirant endavant".
Les sensacions fan referència al que turmenta o allibera. Com el viatge a les platges d'una Bretanya plena d'història per poder banyar-se a les platges del Canal de la Mànega per allunyar-se de tot i de tothom i fer que "aquella experiència era exclusivament seva". Els desitjos ballen entre els realitzats i els somniats, recordatoris a les aventures de la joventut, als cafès de coneixença que van més enllà i obren les portes a un sopar íntim o a jocs de la cremallera plens de seducció. Enyorances porta a camins de vivències reals o volgudes i secrets a mantenir o descobrir ("en la foscor de l'habitació tu esperes que em despulli, i jo m'escolaré dins els llençols, i entre els dos acaronarem els nostres secrets"). I la solitud, buscada o imposada, clou el llibre invitant tant a la introspecció com a la catarsi o l'insomni ("et busco en la foscor, i espero la teva abraçada").
Nascuda a Reus l'any 1954, Dolos Buyó ha estat envoltada de lletres malgrat haver escollit professionalment la branca de ciències. En la seva condició de membre de Reusenques de Lletres va participar en l'experiència col·lectiva titulada '14 vermuts: Espais literaris amb aroma de donzell'.
Aquest article rep la col·laboració de la Fundació Privada Reddis.
