Títol: Arqueologia i Patrimoni Industrial a les comarques de Tarragona
Autors: Francesc Murillo, Sònia Roca, Sònia Vaquer, Emeteri Fabregat, Núria Jané, Ramon Roqué, Anna I. Serra i Jacobo Vidal
Editor: Institut d'Estudis Vallencs
Quan pensem en arqueologia el nostre subconscient evoca les civilitzacions clàssiques de l'antiguitat. Teatres, amfiteatres, coliseus, àmfores i muralles semblen monopolitzar el concepte i la preocupació per a la seva conservació. Però en una època com la nostra, marcada per revolucions industrials instantànies i per un capitalisme ja no basat exclusivament en la producció sinó en l'especulació tant de béns materials com de més aviat eteris, hi ha relíquies més properes en el temps que reivindiquen ser conservades per no convertir segles d'història en simples notes a peu de pàgina. És el patrimoni industrial, que tal com reflecteixen els responsables de l'edició d'aquesta obra, "posseeix un gran interès històric, social, arquitectònic i tecnològic, que s'ha de posar en valor". Així doncs, el resultat final és el de donar a conèixer "aquesta important i rica tipologia arquitectònica del territori tarragoní", repassant al detall les especificitats existents a cada comarca i destacant aquells elements que han pogut viure una segona joventut i els que han caigut en l'abandonament i l'oblit.
Aquest treball multidisciplinari que parteix d'una breu introducció per situar el context de la industrialització i el que va representar, ha estat coordinat per l'historiador Francesc Murillo, l'arquitecta Sònia Roca i la geògrafa Sònia Vaquer, amb la col·laboració d'Emeteri Fabregat, Núria Jané, Ramon Roqué, Anna I. Serra i Jacobo Vidal, tots ells historiadors vinculats al territori i responsables dels apartats corresponents a les seves respectives comarques. En el cas del Baix Camp, Anna Serra relata els alts i baixos d'un teixit industrial reusenc vinculat (a grans trets) a la transformació del vi en aiguardent, a la indústria de la pell, de l'oli, dels fòsfors i al tèxtil. El repàs minuciós i documentat a les empremtes d'aquest passat ens expliquen com l'antiga fàbrica del Vapor Nou (o la Fabril Algodonera) acull en l'actualitat la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la URV; la recuperació com a centre d'art de l'edifici industrial de Ca Massó (productor de vins i licors); el passat de l'actual bar musical que ocupa l'espai de l'antiga fàbrica Weger i l'origen de l'emblemàtica fumera de l'antiga indústria Gas Reusense, situada a l'avinguda President Macià. El repàs es clou amb un capítol dedicat als molins de Dalt i de Baix vinculats al complexe fabril de la Farinera.
En aquest punt, el llibre dóna peu a recordar que Reus disposa d'un Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Artístic i Natural (amb prop de 500 béns catalogats) que pretén revitalitzar el patrimoni de la ciutat donant d'usos nous alguns edificis per garantir-ne la conservació.
Pel que fa als diferents pobles de la comarca, el llibre detalla la seva implicació en la producció d'aiguardent i la importància dels molins d'oli i farina. Amb un afegit, la rellevància de les mines en les localitats de muntanya. El repàs il·lustra els ressons de la bòbila del Rigual de Cambrils, de la que només queda la xemeneia, i agrupa elements tan diferents com el viaducte dels Masos de Duesaigües i el túnel de la Torreta de l'Argentera, lligats amb l'arribada del tren.
El sentiment de l'obra queda recollit pel president de l'Institut d'Estudis Vallencs, Xavier Salat, en la seva presentació: "Ara ens queda gaudir de la feina feta, identificar els elements de cada territori que hi són representats i donar el suport necessari a les entitats i persones que treballen en la seva conservació i difusió; només així entendrem plenament la nostra història".
Aquest article rep la col·laboració de la Fundació Privada Reddis.
