El pròxim 8 d'abril, al Casino L'Aliança del Poblenou, Òmnium Cultural fa l'acte de cloenda de la campanya Lluites compartides, que, en contacte amb les seves delegacions, ha realitzat els darrers sis mesos, per fer conèixer als més joves, i recordar-ho als més grans, aquelles accions socials, culturals i polítiques que diverses generacions, des dels anys 50 als 70, van protagonitzar per vèncer el franquisme i conquerir les llibertats democràtiques i la justícia social. Unes lluites, llargues, primer minoritàries, després més àmplies i compartides, que confluïren el 1971 en l'Assemblea de Catalunya, com a expressió unitària de la voluntat popular, i ja més àmpliament i públicament, el 1976-77, en el Congrés de Cultura Catalana.
Era molt necessari que una entitat com Òmnium –amb més de 50 anys d'existència, els primers dels quals molt marcats per la procedència de l'alta burgesia dels seus fundadors, i darrerament per la seva pionera implicació en el procés sobiranista– tingués la iniciativa de recollir, documentar i difondre aquestes lluites compartides (veïnals, obreres, estudiantils, pageses, de resistència política, cultural, lingüística i religiosa, però també en defensa del medi ambient –ecològiques i antinuclears– i del pacifisme i la no-violència, de la història local i de les identitats comarcals i dels sectors professionals diversos), totes les quals van conformar la temperatura política antifranquista d'aquells anys.
La presentació pública d'aquesta campanya va celebrar-se, el 5 de novembre del 2016, a la Universitat de Barcelona, on es van posar a debat el passat i present de lluites socials que s'arrosseguen i s'agreugen amb els anys: els refugiats, l'habitatge, els presos polítics, el dret a la cultura, la lluita per la pau, la integració dels discapacitats, les migracions, el racisme, la llibertat d'expressió, la llengua, les injustícies al món, les lluites antifranquistes i ecologistes (nuclears, Ebre, etc.), amb un debat final sobre drets socials i drets nacionals. Cada delegació d'Òmnium ha tingut encomanada la responsabilitat de difondre el sentit unitari d'aquesta campanya i aprofundir en les lluites compartides, locals o comarcals, que més van marcar els distints territoris. Així, des de les Terres de l'Ebre, no podem oblidar tot el que va significar el moviment de sacerdots de la diòcesi de Tortosa, els quals, emparant-se en el concili Vaticà II (1958-1963) i abans amb l'HOAC (Acció Catòlica Obrera, des del 1946), van impulsar el que en el futur seria el moviment antinuclear a la Ribera, el moviment antitransvasament i el moviment pagès (amb Unió de Pagesos).
Aquests tres moviments, imprescindibles en la defensa d'unes comarques (Terra Alta, Ribera, Baix Ebre i Montsià) martiritzades durant la guerra, abandonades en la postguerra i explotades al servei dels grans centres urbans durant els anys 70, mereixen, tant com tots els altres, el nostre reconeixement, perquè les seves reclamacions no s'han acabat. I si van saber, amb gran sacrifici, lluitar en temps franquistes, no menys heroics van ser els seus combats quan el nou règim democràtic, en comptes d'oblidar-los, els hauria d'haver ajudat.
