L’estrany cas del comiat de Mariotti

Costa molt d’entendre que una directiva, i a més en any electoral, hagi fet fora el seu entrenador precisament quan acabava de guanyar la lliga europea. El Reus ha guanyat vuit copes d’Europa en tota la seva història. Se’n va endur sis de consecutives entre el 1967 i el 1972 amb el fantàstic equip en blanc i negre liderat per Joan Sabater. El 2009, amb Carlos Figueroa a la banqueta i un conjunt farcit de figures, va obtenir la setena 37 anys després. Per cert, el tècnic gallec tampoc no va seguir al Reus. Enguany, al Barris Nord de Lleida i contra tot pronòstic –els favorits eren el Barça i el Benfica–, va aixecar la novena.

Fa dos anys, quan Enrico Mariotti va aterrar a la banqueta del Reus, l’entorn no en parlava bé. Deien que als jugadors no els agradava anar al Reus perquè hi era ell. Diuen, diuen, diuen... El món de l’hoquei sobre patins és minúscul, com una escala de veïns en què tothom parla de tothom i en què tots els tècnics i els jugadors, si fa no fa, per exemple, volen anar a petar al Barça o al Reus encara que els hagin criticat tota la vida. Doncs això: que ara que diríem que Enrico Mariotti ja havia redreçat el rumb del Reus i havia dut l’equip a totes les finals i havia conquerit la copa d’Europa, l’han fet fora. Ningú no ha explicat el perquè. Però una cosa és no haver-lo renovat i l’altra, acomiadar-lo a una jornada del final, que resulta prou ridícul, i no deixar-lo ni tan sols asseure’s a la banqueta el darrer partit per sortir ni que sigui en la foto de subcampió de l’OK Lliga. En un any electoral en què la presidenta Mònica Balsells intentarà ser reelegida i en què tot indica que tindrà oposició, no deu ser fàcil prendre una decisió de tal calibre, i tampoc no deu ser gens còmode no sortir a la palestra a argumentar-la, perquè això dispara les disquisicions, les teories més rocambolesques. Que alguna cosa greu devia passar és la suposició més plausible. El què, no se sap. O bé un enfrontament directe amb la presidenta o un complot d’algun o alguns jugadors de pes, un clàssic dels esports col·lectius. I més quan es deia que tant el tècnic com el club estaven en bona disposició per allargar la relació contractual.

Potser mai ho sabrem del cert o potser amb els anys transcendirà. Ara la disjuntiva és saber qui entrenarà el Reus, que amb els jugadors d’enguany –tret del gran porter portuguès Pedro Henriques– i l’arribada de Càndid Ballart (Voltregà) i Romà Bancells (Vic) afegirà més equilibri al seu catàleg de virtuts. Sigui com vulgui, el Reus 2016/2017 serà recordat no només per haver guanyat el títol europeu i haver flirtejat amb la resta sinó per l’espectacle atacant generat i per l’evolució defensiva que ha experimentat sense renunciar a la seva filosofia.