El proppassat diumenge te’n vas a dormir després d’haver vist dotze hores de televisió amb ansietat, ràbia i desesperació, i amb una pregunta al cap: ningú no s’adona que el que ha passat a Catalunya és immoral i que no passa ni al Kurdistan?
Quan t’atures a repassar el tractament que fa la premsa madrilenya del que has vist amb els teus propis ulls t’esfereeixes. No puc dir que em sorprengui, ja que des dels anys vuitanta el matrimoni entre el PSOE i el Grupo PRISA va obrir la veda a l’ètica periodística, i aquesta, “cautiva y desarmada”, ha reduït la premsa escrita a simples portaveus d’una postura o altra. A hores d’ara veiem com les portades i els continguts d’El País, El Mundo, ABC, La Razón, El Confidencial, Expansión o fins i tot Público ometen fets i notícies rellevants per a contextualitzar la repercussió del que va passar a Catalunya l’1-O.
La premsa madrilenya ha obviat fets importants com l’informe del grup d’observadors internacionals o el rebuig d’importants dirigents europeus a la repressió policial, com el primer ministre belga, Jeremy Corbyn (Regne Unit), Nicola Sturgeon (Escòcia), Jean-Luc Mélenchon i Benoît Hammon (França), Martin Schulz (Alemanya) o Miro Cerar (Eslovènia), entre d’altres. En canvi, les seves portades han inclòs el “no hubo referéndum” o “los socios europeos apoyan al gobierno de España”. Curiosament, cap mitjà no planteja el debat sobre la definició d’actuació proporcional, tal com es descriu a la Llei 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat.
Davant d’aquesta ignomínia, no et deixes de preguntar pels objectius reals d’aquestes publicacions. Una vegada descartada la presentació objectiva dels fets des de diferents punts de vista, veus que ens trobem davant un bombardeig massiu que du, fins i tot persones de profundes conviccions democràtiques, a adherir-se a postures més pròpies d’èpoques passades que no pas a les de l’actual sensibilitat internacional.
No pretenc revelar al lector l’ús partidari dels mitjans escrits madrilenys, cosa que, arribats a aquest punt, seria com descobrir la roda, però sí que vull cridar l’atenció sobre la bonhomia de la gent que sols ha comès el pecat d’haver consumit aquesta “droga”. Una “droga” en forma de propaganda goebbeliana que fa bona aquella cèlebre frase que diu que “és bona tota la propaganda que condueix a l’èxit”.
