La sensació d'astorament respecte a la notícia que el CF Reus SAD té la intenció d'abandonar Reus per anar-se'n a Riudoms és unànime. Tot i que des del club s'ha afirmat que estan molt a prop d'adquirir uns terrenys propers a les actuals instal·lacions, però ja dins del terme de Riudoms, costa d'imaginar que l'entitat abandoni l'actual estadi municipal.
Més enllà de les nombroses picabaralles entre el consistori i la SAD, em costa creure que des del CF Reus es consideri més avantatjós econòmicament fer un nou estadi que acceptar les condicions que demana l'actual propietari del camp, l'Ajuntament. Comprar uns terrenys no es gaire costós comparat amb el que podria suposar la construcció d'un nou camp per a com a mínim 6.000 espectadors.
Buscant, pots trobar camps nous d'aquestes característiques com el de Lasesarre a Barakaldo o el de Puertollano que van suposar un cost d'entre 7 i 9 milions d'euros. Una xifra prou superior a la que ingressa en una temporada la SAD del CF Reus. Un cost elevat, però poder assumible, si es tingués assegurat continuar al futbol professional durant molts anys. És tracta d'una aposta clarament arriscada per un club que té la massa social més baixa de la categoria i una assistència d'espectadors a l'estadi, que enguany, és la tercera més baixa.
Un altre problema afegit si aquesta situació s'acabés materialitzant, seria la pèrdua de l'ADN reusenc del club, fet que una part dels aficionats no veurien amb bons ulls. Tot i que el nou camp estigués proper a l'actual i que el desplaçament no fos cap problema, no és el mateix jugar a Reus que a Riudoms. Segurament que pels grans clubs de grans ciutats com el RCD Espanyol no és cap problema jugar a Cornellà, però Reus no és Barcelona.
En tot cas, Joan Oliver ha dit que la decisió no és irreversible, i per tant, cal pensar que al final hi ha d'haver acord. Tothom hi ha de posar bona voluntat per tal que el CF Reus continuï jugant a l'estadi del Roquís. Tothom s'hi juga massa perquè no acabi havent un acord.
