Divendres, 22 de Novembre de 2024
“Con nosotros viaja al sueño y la novedad”, cantava Javier Gurruchaga en una de les cançons més conegudes de l’Orquesta Mondragón, inclosa en el disc ‘Bon voyage’, editat l'any 1980. La novetat, però, per la seva condició d’aparició recent, té sempre un caràcter efímer. Ningú no em discutirà que avui dia ja no és adient emprar aquesta paraula per parlar de ‘Viaje con nosotros’, ni tampoc de la formació que la va crear i popularitzar. Qui dia passa novetats empeny. És llei de vida, i no passa res.
Enguany l’Orquesta Mondragón és el cap de cartell musical de les festes de Santa Tecla de Tarragona. Així ho va anunciar la setmana passada el consistori tarragoní, en una roda de premsa que ha aixecat polseguera. Que consti que penso que no té res de dolent contractar un grup de música que va arribar al moment àlgid de la seva trajectòria fa tres dècades i que s'alimenta dels èxits d’aquella època. Ben al contrari. Ja és bo que es pensi en aquelles persones que volen rememorar la banda sonora de la seva joventut. Fa poques setmanes vaig topar amb un concert conjunt de Los Sírex i Los Mustang a la plaça de la Vila de Gràcia, a Barcelona, amb gent d’edats molt diverses, i reconec que la vetllada va ser entranyable. El problema de Tarragona no és, doncs, l’Orquesta Mondragón, sinó el fet que es presenti com "el gran reclam" i, sobretot, que la programació musical sigui tan pobra que giri l’esquena a nombrosos tipus de públic.
Entre els més indignats per la decisió de l’Ajuntament destaquen els joves, que van reaccionar a l’instant i van canalitzar la frustració a través de les xarxes socials. Alguns usuaris van comparar la programació de Santa Tecla amb la de la Festa Major de Vilafranca, on enguany actuen The Excitements, La Casa Azul, Joan Dausà, Els Catarres, Dr. Calypso, Roba Estesa, Doctor Prats, Fundación Tony Manero i Ebri Knight, entre d’altres. Podríem fer el mateix exercici comparatiu amb altres poblacions pròximes, com ara Valls, que disposen d’una oferta musical de festa major més diversa, i que a més a més saben respondre als gustos del públic jove del ‘mainstream’, que reclama els grups del moment, la novetat.
També hi ha un descontentament, segurament més antic, més profund i menys sorollós, entre els qui provenen d’escenes musicals alternatives. Lluny queden aquells temps en què l’Ajuntament de Tarragona oferia una programació de concerts per Festa Major a la plaça del Rei, per on van passar formacions com Los Planetas, i d’altres que tot just iniciaven el seu recorregut, com Mishima o els Els Amics de les Arts. En aquest espai hi tenien cabuda sons molt diversos, com la música d’arrel mediterrània d’artistes com Pep Gimeno Botifarra o Al Tall, i artistes internacionals.
És cert que les associacions porten a terme un treball ingent i contribueixen a millorar l’oferta musical de les festes. Més enllà del concert ‘revival’, de l’actuació de Kepa Junkera al Teatre Tarragona, i de la semifinal del concurs Sona9, Santa Tecla també comptarà, gràcies al teixit associatiu, amb l’actuació de Greg Lee, un artista reconegut de l’escena ska, exvocalista dels Hepcat, acompanyat de The Kinky Coo Coo’s, a la Terrasseta; la música combativa dels Eina, en unes Barraques que, no obstant, han perdut pistonada, i la selecció dels VēMō, organitzada pel col·lectiu Santa Teca. Amb tot, les associacions arriben fins on arriben i, en aquest context, l’Ajuntament hauria de garantir, com a mínim, un grup popular i, alhora, arriscar una mica més. Bé, d’entrada, hauria d’apostar per la música, perquè amb la reducció del pressupost dels darrers anys tampoc no m’agradaria posar-me en la pell d’un tècnic municipal.
En definitiva, res de nou sota el sol carrincló tarragoní. No és d’estranyar que per Sant Joan faci un grapat d’anys que masses de joves de la ciutat marxin a Reus i Valls. Si de la música en directe depengués, estic convençut que molts tarragonins també s’escaparien —millor dit, ens escaparíem— per Santa Tecla a d’altres festivitats, com la de La Mercè. Sort, en aquest sentit, dels actes tradicionals. Però no només de les tradicions hauria de viure aquesta ciutat que sembla ancorada en el passat.
Descontento
Supongo que sabes que en Reus pasa lo mismo la gente mayor esta descontenta con las programaciones musicales, casi siempre nos tienen arrinconados es un desastre musical, caldria recordar a los responsables de las programaciones musicales que los mayores tambien pagos los impuestos
