Aquesta setmana el ple municipal de Reus ha aprovat la Moció presentada pel PSC de donar suport al dret a morir dignament i a la despenalització de l'eutanàsia, amb els vots afirmatius de tots els grups polítics: PSC, PDeCAT, ERC, CUP, Ara Reus i Cs, a excepció dels dos negatius del Partit Popular.
Ja fa temps que determinats partits polítics tenen damunt de la taula la legalització de l'eutanàsia i el suïcidi assistit a Espanya pensant que és el que més preocupa a tots els ciutadans.
Lluny de les consideracions ètiques que això comporta, ignoren que el que veritablement necessitem no és eutanàsia, sinó una universalització d'unes cures pal·liatives de qualitat on hi hagi una adequada atenció al malalt en tot el seu patiment, amb un tractament integral de la persona social, psicològic i religiós. Cal no oblidar l'atenció a la família, part essencial de tot el procés. Sense entrar ara en l'anàlisi del posicionament de la moció perquè el meu grup polític del Partit Popular ja ho va fer, sí que vull constatar el meu desconcert del vot afirmatiu dels tres regidors del PDeCAT, que sortiren escollits com a tals, sota les sigles d'Unió Democràtica, partit inspirat en la democràcia cristiana. Veritablement m'ha estranyat que en aquest tema tan important no s'acollissin a la petició de llibertat de vot, que de ben segur l'haurien tingut.
Vull recordar que l'eutanàsia i l'eugenèsia van formar part del projecte ideològic del partit nazi amb l'anhel de ser “senyors” de la vida i la mort de l'ésser humà. No, senyors, l'eutanàsia no és una mort digna. No ens enganyem. La dignitat de la persona humana no rau en aquestes esgarrifoses pràctiques.
M'horroritza pensar en una societat on la persona humana sigui qüestionada per la seva vàlua i servei. M'horroritza pensar que caminem cap una cultura de la mort sota unes pràctiques antiètiques. L'eutanàsia comporta la participació de personal mèdic i el que vol la societat és la seva heroica dedicació, hereus del codi ètic hipocràtic.
Us convido a assistir a l'acte de graduació dels estudiants de les Facultats de Medicina, on, amb gran força i emoció, pronuncien el jurament hipocràtic:“Juro que consagraré la meva vida al servei de la humanitat (...). Practicaré la meva professió amb consciència i dignitat (...)”. Poso la confiança en cadascú dels professionals de la medicina perquè crec que són dignes del nom que reben: metges.
