Josep Gil i l’Església que escolta el batec del món

“Per què ens costa tant escoltar? Els capellans som els primers que no sabem escoltar. Xerrem pels descosits, però escoltem?”. El prevere i teòleg Josep Gil i Ribas (Reus, 1928) parla sense embuts d'aquesta i altres qüestions, i ho fa traçant un recorregut crític que comença per l’autocrítica. “L’Església només subsistirà si sap escoltar el batec del món”, adverteix el capellà. En el darrer llibre que ha publicat, intitulat ‘Cristians, tanmateix’ (Pagès, 2018), Gil postula un canvi estructural dins l’Església, que és fruit de la seva mirada inconformista i renovadora. A l'assaig, l'autor proposa que l’Església abandoni el model clerical i n’adopti un de laical. 

Gil, responsable també dels deu volums de la ‘Història del pensament cristià’, defensa, durant la presentació del llibre organitzada per Òmnium Cultural del Tarragonès a la Cambra de Comerç de Tarragona, que els capellans han d’obrir les portes del temple als laics, amb l’objectiu de treballar, conjuntament, al servei de “la justícia i la solidaritat”. “L’estructura clerical és antievangèlica”, sentencia Gil, que demana als preveres que sentin “la fragància de la terra”. L’expressió "Poble de Déu", repetida diverses ocasions per l’autor en el llibre, evoca “una comunitat que, en primer lloc, és poble”. En aquest sentit, Gil denuncia l’actitud dels clergues que es consideren “aristòcrates de l’esperit”, i que segons ell, són “molt pitjors que els altres aristòcrates, que Déu n’hi do”.

Segons el periodista i escriptor Antoni Batista, ‘Cristians, tanmateix’ és un “llibre d’altíssima teologia”, que “treu el clergat de l’hegemonia i fa que aquesta sigui compartida pel laïcat”. Per a Batista, l’obra demostra que “el doctor Gil és també mossèn Josep”, i que “sap el que és una parròquia”. Batista, organista estiuejant de la parròquia de Sant Pere Apòstol de Torredembarra durant 25 anys, assegura que “quan un teòleg és músic, com en el cas del doctor Gil, es nota”. “El teòleg que és músic té una eina de comunicació amb la transcendència”, manifesta. Aprofitant que el llibre parla d’escatologia teològica, Batista clou la seva intervenció amb una expressió d’"escatologia laica": “Doctor Gil, vostè ha fet un llibre collonut”.

El primer record que de Josep Gil i Ribas conserva el filòleg i escriptor Josep-Lluís Carod-Rovira també s'associa, en certa mesura, al vessant musical del prevere. Es remunta a l’any 1963, quan Carod era alumne del Seminari de Tarragona. En una aula del primer pis d’aquest edifici, ubicat a la part alta de la ciutat, Gil impartia una classe de música. Gil es va bolcar tant, a l'hora de marcar el ritme, que pujava i baixava els braços constantment, i la sotana se li aixecava lleugerament, fins al punt de deixar entreveure els pantalons que s'amagaven sota la indumentària de sacerdot. “Vam entendre que els capellans duien pantalons, exactament igual que els laics”, rememora Carod-Rovira, incardinant, d'aquesta manera, la remembrança personal al motiu central del llibre.

Carod, que posteriorment també va coincidir amb el sacerdot al Club de Joves de Tarragona, on el filòleg va actuar fins a dues ocasions com a integrant d'un grup de folk denominat 8 i la verra, considera que aquest prevere de 90 anys és “un intel·lectual de cap a peus, un home d’idees clares, perquè no parla des de la fosca del dogma, sinó des de la claredat i la lluminositat que comporta viure la fe a plena llum del sol, al carrer”. A parer de Carod, Gil és una persona tolerant, que “tot i ser clergue, no és clerical, que malgrat dir missa, no és missaire, i que, a despit de ser capellà, no capellaneja gens ni mica”. "Em fa més por una fe sense pensament que un pensament sense fe", declara Gil, en el llibre.

Carod opina que ‘Cristians, tanmateix’ és “una obra valenta, que gosa parlar de temes sobre els quals l’Església catòlica procura mantenir un silenci no gaire pietós”. Gil aborda, en el text, tot un seguit de temàtiques que per a ell representen "assignatures pendents" en el camí de modernització de l’Església: l’homosexualitat, l’avortament, el divorci, el celibat i el paper de les dones en l’Església. Com a expert en el protestantisme català, l’exvicepresident de la Generalitat també fa esment al “sacerdoci universal de Luter” i creu que el llibre “’protestanteja’ una mica”.

El títol de l'assaig, segons confirma el mateix autor, tracta sobre el sentiment d’alegria “de ser cristià i prou, que vol dir ‘tanmateix’”. Carod celebra la manera “àmplia, plural i transversal” de Gil d’entendre la fe i el cristianisme, i la vincula a unes paraules de Pau VI: “Per a mi, cristià és tot aquell que cerca, honestament, la veritat”. Tal com el descriu en el pròleg l'exdirectora general d'afers religiosos, Montserrat Coll, l'home que reflecteixen les pàgines de ‘Cristians, tanmateix’ és un “teòleg i prevere alliberador”.