Amb Trump va començar, i segueix amb Bolsonaro, el que ja apuntava Orban com a deriva a Europa, ratificat per Le Pen i Salvini, i probablement seguirà. En el nacionalisme que practiquen de la manera més abrupta acusen als del bàndol oposat de sotmetre's a la submissió ideològica. Per a ells no hi ha d'haver ideologies, tret de la seva, l'única, excloent, exterminadora de les altres que, amb la mateixa legitimitat, hi pugui haver.
No sé si és la voràgine accelerada de canvis polítics i socials sobtats i de tendències extremes que no sonen bé, o per l'edat que ja té un, però, tot plegat, aconsella o directament porta a un escepticisme que quasi bé emprenya a un mateix. A un relativisme de tot, a treure transcendència de qualsevol situació que en circumstàncies normals serien dramàtiques o definitives. Fins i tot, al fet de semblar que es pugui coincidir amb determinats punts de dretes com amb determinats punts d'esquerres, sense canviar de cara.
D'altra banda, topem amb la més que dubtable independència de la justícia espanyola del poder gravat a foc. Pel cas de la manada, jutjats i condemnats, però que no hi ha presa per entrar a la presó, mentre els polítics catalans, sense ser jutjats pels seus presumptes delictes, fa un any que hi són, preventivament, com els criminals més perillosos. Amb la persecució obsessiva de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), perquè fa nosa i per no dir el que el guió oficial dicta. El PP i CS, que es consideren de centre, pel poder es fan la foto amb l'ultradreta a Andalusia, de moment, tot i que ja anirem veient la consistència del pacte. Amb càrrec als pressupostos generals s'ajuda els bancs, i un d'ells, el cas més exagerat, Bankia, després passa per la cara beneficis milionaris. El cas del magatzem de gas submarí Castor, amb la incomprensible clàusula d'indemnització (a càrrec dels contribuents) per la seva parada i desmantellament...
Un bon reguitzell de casos, encara presumptament delictius, relacionats directament amb un mateix partit polític (els discos durs destrossats, els papers de Bárcenas, la Gürtel, la Púnica, etc.) que deuen de seguir la seva instrucció, però que no es veu la celeritat, l'efecte propagandístic, ni el determinat i interessat seguiment periodístic d'altres afers, i que hi hauria d'haver amb més motiu atenent al seu volum i la repercussió directa a la totalitat d'espanyols. No em direu que no n’hi ha per a llogar-hi cadires, per a veure-ho passar ben asseguts sense perdre el sentit i per a no sobresaltar-se quan creient que ja ho has vist tot cada dia et sorprens amb nous episodis del mateix serial.
