Universitat, habitatge, salut i cultura, a debat amb els alumnes de la URV

La universitat com a eix des del qual vertebrar un projecte polític per a Reus. Aquest ha estat el punt de partida de l'acte dut a terme aquest dimarts a la tarda a la sala Emili Argilaga del Centre de Lectura, i que han organitzat els estudiants de comunicació de la URV. Representants de les set forces al ple hi han pres part, tot exposant propostes en àmbits com la salut, la cultura o l'habitatge. Joel Gomis i Marina Valero n'han estat els moderadors. 

Reus, ciutat universitària

D'entrada, Gomis ha demanat als candidats que argumentessin els seus respectius lemes de campanya. Estructurat a partir de grans blocs, el model educatiu i universitari ha centrat el primer tram de la trobada. La número 2 de Junts per Reus, Montserrat Vilella, ha excusat l'absència de Carles Pellicer per motius d'agenda i s'ha referit a la voluntat de fer de la capital del Baix Camp "una ciutat universitària" a partir de la captació de nous centres, nacionals o de la resta de l'Estat, que vulguin implantar-hi els seus estudis. Aquesta ha estat una proposta qüestionada per l'alcadable cupaire, Marta Llorens, procliu a satisfer abans "les necessitats dels estudiants" per fer "millor" la URV. 

El candidat d'Ara Reus, Daniel Rubio, ha destacat "la tasca i l'esforç" del professorat de la universitat tarragonina, el que l'ha convertida "en una de les millors". El municipalista ha avançat el projecte que el partit ha presentat ja a la rectora, María José Figueras, per impulsar un campus esportiu a la nostra ciutat. Aquest tindria com a primer equipament el futur polilleuger de l'institut Roseta Mauri, fet que permetria comptar "amb noves línies formatives en camps com la salut", ha dit. Des del PSC, Andreu Martín ha descrit la URV com "un dels exemples d'èxit de lideratge al Camp", tot reclamant "millors serveis" per a l'alumnat i establint com a "prioritat" el baixador de Bellisens. 

La republicana Noemí Llauradó ha instat el territori a teixir "estratègies conjuntes" per enfortir la universitat, mentre que la taronja Débora García ha elevat la seva exposició per demanar "més beques" per als joves. L'espanyolista ha lamentat que al nostre país s'hi paguin taxes "tres cops més altes que a Andalusia". 

Vilella demana 'un gran pacte' d'habitatge

La segona de les qüestions abordades ha estat la de l'habitatge. En aquest apartat és on s'han començat a evidenciar les diferències en els models defensats per les candidatures. D'aquesta manera, i des del PP, Dolors Compte (que ha substituït el cap de llista, Sebastià Domènech) ha proposat que un 30% dels pisos que es construeixin a Reus siguin destinats a l'ús social. A Esquerra, Llauradó ha subratllat diverses línies i ajuts que cal posar a l'abast dels veïns i ha proposat la rehabilitació d'edificis com a estratègia que podria ser d'interès per als propietaris quan lloguessin. Rubio, al seu torn, ha defensat la proposta electoral presentada dies enrere, que passa per destinar 2 dels 4,6 milions del romanent de tresoreria de 2018 a la compra de vivendes, per posar-les a disposició "dels joves i gent gran vulnerable". 

El socialista Martín ha assenyalat just després que la "complexitat" de la gestió de l'habitatge demanda "accions diverses" en funció del destinatari. A la CUP, Llorens ha apuntat que si al plenari s'hi ha tractat aquest afer "ha estat per nosaltres", i ha exigit que el Consell municipal del ram "estigui obert a les entitats socials", ja que "fins ara se les ha vetades". Finalment, i a les files de Junts per Reus, Vilella ha demanat "un gran pacte de ciutat" entre les forces polítiques per resoldre "un problema molt complicat" que al seu parer ha generat "la crisi". "Tots ens haurem d'asseure a parlar", ha manifestat. 

La gestió de l'Hospital 

La salut en general i l'Hospital en concret han estat motiu de noves discrepàncies entre uns i altres. García ha proposat un pla estratègic en què hi tinguin pes el Sant Joan i el Joan XXIII, mentre que Compte ha reiterat que els reusencs "hem hagut de pagar dos cops per la sanitat", tot al·ludint als "18 milions" amb els quals s'han evitat causes de dissolució del centre. Hereu del model de gestió previ, Martín ha admès que "els temps actuals potser ja no fan viable que la titularitat (de l'Hospital) sigui municipal, però no per això hem de renunciar a liderar" la regió metropolitana sanitària.

Llorens, més tard, ha criticat "el canvi de discurs" de Llauradó sobre el futur del Sant Joan "al llarg del mandat", "i que ha passat de voler mantenir-lo a fer el consorci i després a cedir-lo a la Generalitat". El "rescat" de l'Hospital, ha raonat, s'ha degut a la "mala gestió" que n'ha fet el govern municipal. Des d'aquest, Rubio l'ha negada. "El problema ha estat de finançament, des del 2012. La Generalitat ens ha menystingut", ha detallat. L'encara regidora del ram, al seu torn, ha defensat que el traspàs al govern català "és la millor solució" per al centre hospitalari reusenc. 

'Decadència' cultural

"El model anterior va ser d'èxit durant 30 anys, però els temps canvien i calia una altra gestió. Hem anat a buscar la Generalitat, i hem demanat per escrit que volem participar-hi", ha afegit l'alcadable d'Esquerra. 

Sense poder tractar tots els eixos (l'últim dels previstos, dedicat a la ciutadania), l'acte s'ha tancat tot discutint el model cultural que Reus necessita. Llorens ha denunciat que la inversió per veí "és molt més baixa que en poblacions com Alcover", i ha exigit que s'obri una escola municipal de música. Rubio ha defensat l'Escola de cinema de Reus (ECIR), Martín ha advertit de la "decadència" de la ciutat en aquest camp, tot citant "fracassos" com la "pèrdua" del consorci del Fortuny, i demanant la creació d'un consell municipal que permeti "recuperar el lideratge perdut".

Llauradó ha apuntat a la importància de les beques, els ajuts i les residències per fer que el talent local "es quedi", mentre que García ha apostat per compartir "la riquesa patrimonial i cultural de les regions d'Espanya". Al PP, Compte ha demanat que "les festes majors i els grans actes no es polititzin" perquè són "de tots els reusencs".