Crema el pulmó del planeta

“Si hi ha un futur per a la humanitat,

serà un retorn al que era la nostra ètica original”.

Hugo Blanco, líder pagès peruà.

L’Amazònia brasilera, des de les seves fronteres amb el Perú, Bolívia i Veneçuela, registra més de 33.000 incendis forestals en el que portem d’any. La xifra supera en un 84% els incendis que es van registrar l’any passat durant el mateix període. Però des de començaments d’agost els nous fronts de foc avancen ràpidament cobrint milers d’hectàrees.

Tragèdia per a Brasil i per a la humanitat

Aquesta catàstrofe ambiental no només afecta al Brasil i al seu entorn territorial. Les seves conseqüències s’estenen per tot el planeta. L’àrea amazònica abarca el 5% de la superfície terrestre i correspon a 8 països sud-americans, dels quals el 60% està al Brasil. Aquest bosc absorbeix milions de tones de biòxid de carboni amb el que redueix l’efecte hivernacle. Allà viuen tres milions d’indígenes en unes 600 reserves i es parlen més d’un centenar de llengües i dialectes. L’àrea alberga també una fauna i flora diversa, milers d’espècies de plantes, d’insectes, de peixos, ocells, rèptils i mamífers.

La regió té gairebé el 20% de les reserves d’aigua dolça del planeta

Pel seu territori cursen les aigües de l’Amazones, el riu més cabalós i llarg del món, que neix al Perú i desemboca a l’Atlàntic, en les costes brasileres. Les seves alternacions incideixen en els diferents corrents oceànics. Se li suposa que al llit conté una cinquena part de l’aigua dolça en estat líquid del planeta, segons la UNCESCO, i, si no canvia el model de consum i preservació d’aquesta riquesa, per al 2030 el dèficit hídric por arribar al 40%. Segons les Nacions Unides i experts internacionals, l’aigua pot ser motiu de “guerres” en les pròximes dècades.

Còmplices actius i passius de la tragèdia

El desastre no només hauria de preocupar els brasilers i els seus veïns, sinó a tothom. Però una vegada més topem amb els neo-totalitarismes que prediquen el “no m’importa”. Es burlen dels més desprotegits i menteixen cada vegada que parlen. El president Jair Bolsonaro, va guanyar les eleccions amb diversos suports concrets. Un dels principals va ser el dels poderosos grups del sector empresarial agrícola, que durant anys han tractat d’eixamplar els seus territoris a costa d’assentaments indígenes o de comunitats de pagesos. Els terratinents en molts casos van exercir la violència: assassinats, segrestos i incendis. Però amb l’arribada de Bolsonaro al poder, les seves accions compten amb major tolerància judicial i es promulguen normes i lleis que els afavoreixen.

Els afectats denuncien a Bolsonaro

Per això, diverses organitzacions ambientalistes, moviments indígenes, pagesos i el partit dels treballadors, responsabilitzen al president Bolsonaro de la tragèdia ambiental. El govern respon expressant dubtes sobre els mesuraments de les àrees afectades que realitza un organisme oficial especialitzat. La comunitat científica brasilera i mundial, han recoltzat els mètodes de l’ens estatal que monitora la desforestació mitjançant satèl·lits. Però com Bolsonaro es maneja amb paràmetres similars als de personatges com Trump o Salvini, ha intentat culpar dels múltiples incendis a les ONG, encara que va admetre que no té proves. Molt similar el que succeeix amb les tragèdies al Mediterrani, on enlloc d’erradicar les causes dels èxodes dels qui fugen de guerres, ocupacions militars, espolis de recursos o dictadures, s’intenta culpabilitzar als que recullen i salven els nàufrags. I per això utilitzen la mentida, les xarxes socials i el control o la influència sobre els mitjans massius de comunicació. Però els fets posen en evidència qui són els perjudicats pels incendis i qui en sortirà potencialment beneficiat. 

Dades concretes

Per exemple, en àrees de protecció ambiental, només en aquesta setmana s’han produït 68 incendis en territoris indígenes, on s’han cremat collites i habitatges precaris. En l’estat de Matto Grosso, els incendis han augmentat més d’un 200% respecte l’any passat. “Bolsonaro compleix el seu compromís amb els hisendats i els grups econòmics”, titulava un diari del “Moviment dels sense terra”, al peu d’una gran foto de la ciutat de Sao Paulo enfosquida gairebé per complet en ple dia per núvols de fum dens que arribaven des de la zona amazònica. Part dels estats de Matto Grosso i Paraná van patir el mateix fenomen. Els grups agropecuaris i els consorcis miners internacionals són assenyalats com a beneficiaris de la desforestació.

Bolsonaro, en la ruta de Trump i de Salvini

El Brasil ha passat a formar part dels països que practiquen una política que afavoreix els seus sectors més poderosos, desmunta el públic i enforteix els grups economicofinancers. Altres característiques comunes són el menyspreu per la divisió de poders i pels acords internacionals, començant per la declaració dels drets humans de la post-guerra. La supèrbia i la prepotència solen acompanyar els seus discursos i proclames. Ells tenen els seus propis paràmetres del que està bé i del que està malament. Intenten manejar el país com si fos una finca particular. La demagògia, condimentada amb burles i amenaces, és la seva eina preferida per a buscar el consentiment dels ciutadans.

El pla per privatitzar tot allò públic

El fum dels incendis amazònics oculta mentrestant un pla sistemàtic de lliurar gran part de la bastimentada estatal del poble brasiler. Paulo Güedes, ministre d’economia format a l’escola neoliberal de Chicago que va formar part de l’equip d’assessors del dictador Pinochet a Xile, està executant un pla de privatització que abastarà a les principals empreses brasileres, entre elles, la casa de la moneda, fundada l’any 1694; Dataprevia que gestiona el pagament de 34 milions de jubilacions, el Centre de Tecnologia Avançada creada pel govern de Lula per a tenir autonomia nacional en microelectrònica, Telebras, la més important empresa de comunicacions o el correu, que funciona com a estatal des de 1663 i que té una estructura gegantesca que arriba a 5.500 municipis. Bolsonaro pràcticament lliurarà els ressorts vitals de l’estat brasiler a l’empresa privada. Si els seus plans es concreten, la desigualtat social, les manques de milions de brasilers ja no podran ser mitigades per l’Estat, i el Brasil és un dels països més importants del continent americà.

No només cremen els boscos

No solament està cremant l’Amazònia, està cremant el futur del poble brasiler i el nostre propi futur, el de la humanitat. El que allí ocorri incidirà en tots nosaltres, visquem on visquem.

Una vegada més podem recórrer a Bertol Bretch quan va escriure: “No acceptis l’habitual com a cosa natural, perquè en temps de desordre, de confusió organitzada, d’humanitat deshumanitzada, res ha de semblar natural. Res ha de semblar impossible de canviar”.