Com una h inútil

'Una antigalla inservible': així qualificava Pompeu Fabra la lletra hac. Talment el govern de la Generalitat que ara pretén ser efectiu, però que no passa de ser una hac inútil. Els defensors de la hac es basaven en criteris etimològics i sentimentals que dificultaven la reforma de l'ortografia amb criteris pragmàtics i modernitzadors: segons Fabra, la seva pervivència només es justificava per un 'respecte supersticiós' a les formes ortogràfiques arcaiques.

Ell no se'n va sortir, d'eliminar les hacs, però nosaltres hauríem de ser capaços de desempallegar-nos del govern presidit per Torra, un editor amb catàleg interessant a contra vent però que va acceptar de fer el mal paperot de líder postís i tou sense capacitat ni determinació, i format per personatges que sembla que l'única aspiració que tinguin sigui arribar a final de mes per a cobrar el sou i la pagueta d'assistència a reunions improductives sense haver assolit cap dels objectius nacionals necessaris tot amagant la seva ineficàcia fent victimisme amb planys contra l'Estat espanyol, que ja sabem que aplicarà, sense mesura, les seves lleis i que no canviarà.

També són antigalles inservibles els partits polítics que conformen la majoria suposadament independentista del Parlament de Catalunya: Junts per Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya i les Candidatures d'Unitat Popular (CUP). Tant que vam patir els votants, interventors i apoderats en aquelles eleccions de 21 de desembre de 2017 quan ho teníem tot en contra per a poder revalidar la majoria absoluta a la cambra catalana i ara resulta que tot allò que aleshores ens van prometre per tal que els tornéssim a votar ha quedat en l'oblit.

On és la República Catalana que van dir que farien si en el referèndum vinculant d'autodeterminació del Primer d'Octubre hi guanyava el sí a la independència? Per què van anar a lliurar-se a la Justícia espanyola o van fugir a l'exili en comptes que romandre ací per tal de defensar la independència suposadament proclamada? On és el govern legítim que van dir que restituirien i la promesa de tornar, tant sí com no, de Puigdemont? Ens volen tornar a prendre el pèl proclamant simbòlicament per enèsima vegada que Catalunya té el dret d'autodeterminació?

Els drets es defensen exercint-los i nosaltres ja el vam exercir, el dret d'autodeterminació: el Primer d'Octubre vam votar i van guanyar. I, tot seguit, ens van trair. I ens continuen traint quan es vanaglorien de presidir institucions franquistes com les diputacions provincials (restituïdes per Franco un cop guanyada la guerra civil) o hi pacten amb partits del 155. O quan donen ordres d'atonyinar el nostre jovent independentista i, quan n'han fet detencions indiscriminades, els lliuren a la Justícia de l'enemic.

I ara, després d'haver-nos traït en tantes coses i cada dia, venen a demanar-nos el vot per a les eleccions espanyoles vinents quan sabem perfectament que, sigui quin sigui el resultat, tant al Congrés com al Senat hi seran una altra hac inútil, minoria absoluta, sense capacitat de blocar res de res perquè la dreta i l'esquerra espanyoles es posaran d'acord per tal d'anar, junts, contra Catalunya. I fins i tot la CUP, que fins ara se n'havia abstingut, amb bon criteri, de participar-hi, decideix ara prendre-hi part per a no res. Doncs ja cal que la nostra abstenció com a electors expressi la nostra desconnexió imprescindible de la politiqueta espanyola.

I ja podem anar preparant unes noves primàries obertes per a les eleccions autonòmiques vinents que apleguin l'independentisme ferm i que siguin capaces de confegir una candidatura alternativa que reculli tot el descontentament que hi ha a l'independentisme, que aspira a escriure sense lletres inútils, sense renúncies, sense acataments i sense misèries, la gesta de l'alliberament nacional amb tots els ets i uts. Perquè sense la independència no podrem pas salvar-nos com a nació ni podrem alliberar els nostres presos polítics ni fer que els nostres exiliats polítics i activistes tornin a casa. Respecta't i et respectaran.

 Biel Ferrer i Puig és filòleg i professor de Llengua Catalana i Literatura a l'institut Gabriel Ferrater de Reus.